Diferencia entre pàgines "Alí" i "Proyecte:Qué es una image destacada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Infobox persona
+
{{travesses|WP:QEUID}}
−
| nom = Alí ibn Abi-Tàlib
+
Estes són les directrius per a les imàgens destacades. Normalment, mai s'hauria de publicar dos imàgens que són simplement versions diferents de la mateixa image, aixina que si hi ha una millor versió de la versió original ha de ser retirada de la llista. El propòsit de les condicions per a l'elecció d'imàgens destacades és reconéixer que una image es troba actualment entre les imàgens més valioses de [[L'Enciclopèdia en valencià]]. Al passar del temps, la qualitat d'image millora, algunes imàgens es retiraran. El propòsit de les condicions de qualitat d'image és reconéixer als usuaris i als seus respectius treballs que han conseguit un alt nivell de creació. No hi ha cap restricció sobre el número d'imàgens de qualitat semblant i no hi ha cap mecanisme formal per a l'exclusió de la llista d'imàgens de qualitat.
−
| nom_naix = '''Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí'''<br /> أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, <br />''Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī''
 
−
| image = Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg
 
−
| peu = Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib.
 
−
| data_naix = Data incerta entre 598 i 600
 
−
| lloc_naix = La Meca
 
−
| data_mort = [[27 de giner]] del [[661]]
 
−
| lloc_mort = [[Kufa]]
 
−
| atres_noms =
 
−
| conegut_per =
 
−
| ocupació =
 
−
}}
 
−
'''Alí ibn Abi-Tàlib''' ([[La Meca]], [[23 d'octubre]] de [[598]] o [[600]] o [[17 de març]] de [[599]] o 600 – [[Kufa]], [[27 de giner]] de l'any[[661]]) fon un dels [[sahaba|primers musulmans]] quan a soles tenia deu u onze anys<ref group="note">En círculs religiosos es discutix si fon el segon en adoptar la fe, despuix de [[Khadija bint Khuwàylid]], o el tercer, despuix de Khadija i [[Abu-Bakr as-Siddiq|Abu-Bakr]].</ref> i fon el quart [[califa]] de l'[[Islam]] ([[656]]-[[659]]). Els musulmans [[chiisme|chiïtes]] el consideren el primer i únic llegítim [[imam]]. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla [[Fàtima az-Zahrà]]. Quan l'[[Hègira]], Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta varen entrar a sa casa per a matar-lo.
 
  
−
Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar baix la protecció de Mahoma. El seu parentesc en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament en l'any [[622]] en [[Fàtima az-Zahrà|Fàtima]], filla de Mahoma i la seua primera dona [[Khadija bint Khuwàylid]]).
+
Una image "parla" a diferents persones de manera diferent, i té la capacitat per a evocar emocions com la tendrea, l'ira, el desig, el rebuig, la felicitat i la tristea; les bones fotografies no es llimiten a evocar sensacions plaents. Per a les imàgens del moment, molts votants llegítimament creuen que una image tècnicament ordinària d'un tema extraordinari pot ser percebuda com una image més valiosa que una image tècnicament excelent d'un tema comú. Molts votants igualment llegítims creuen que cada image ha de ser jujada únicament pels seus propis mèrits. Un atre factor és el valor per als artículs o tema en que s'ha inclòs l'image que és el de major pes, fent especial menció per a artículs que necessiten necessàriament recurs visual per a poder ser explicats de forma correcta.
−
 
−
Va participar en totes les expedicions del Profeta, com porta estendart i dos vegades com a general, en [[Fadak]] en [[627]]/[[628]] ial [[Iemen]] en [[632]]. Va lluitar en la [[Batalla de Badr]] en l'any[[624]],<ref>{{citar llibre |cognom=Davis |nom=Paul K. |títol=100Decisive Battles: From Ancient Times to the Present |llengua=anglès|editorial=Oxford University Press |data=2001 |pàgines=p.97-98|isbn=0195143663}}</ref> a la [[campanya deKhàybar]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nadvī |nom=Abūlḥasan ʻAlī|títol=Muhammad the Last Prophet: A Model for All Time|url=http://books.google.es/books?id=dgjc3xAzuY4C&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Ali+ibn+Abi+Talib+khaybar&source=bl&ots=lIzvccoINw&sig=HZrnXLPNTo98L4ydEInn4OWvdQg&hl=ca&sa=X&ei=rMdOUKmVN46DhQfzxYDoCw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Ali%20ibn%20Abi%20Talib%20khaybar&f=false|llengua=anglès |editorial=Islamic Books |data=1993 |pàgines=p.130 |isbn=1872531105}}</ref>i a la [[batalla d'Hunayn]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA84&lpg=PA84&dq=Al%C3%AD+ibn+Abi-T%C3%A0lib+hunayn&source=bl&ots=MF7HR65AtJ&sig=AkQe9zdxJGEQH3PFH_LT5ehBgEk&hl=ca&sa=X&ei=Jd9QUJyAKI2LhQeh04HYBA&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=Al%C3%AD%20ibn%20Abi-T%C3%A0lib%20hunayn&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.84|isbn=1598843370}}</ref> en l'any [[630]], de manera destacada. Despuix de la mort del Profeta ya no va tornar a lluitar, fins a les [[batalla delCamell|batalles del Camell]] en [[656]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jaques|nom=Tony |títol=Dictionary of Battles and Sieges: A-E|url=http://books.google.es/books?id=3amnMPTPP5MC&pg=PA190&lpg=PA190&dq=Battle+of+the+Camel&source=bl&ots=b1dv9tQF7d&sig=U143HaRjUQvxCNlD2vpWL0hjcnc&hl=ca&sa=X&ei=YKBLUPa5Due_0QWR_YGACA&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Battle%20of%20the%20Camel&f=false|llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.190|isbn=0313335370}}</ref> i [[batalla de Siffín|Siffín]] en l'any [[657]].<ref name=Mikaberidze>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836|isbn=1598843370}}</ref>
 
  
−
== Els califats d'Abu-Bakr i Uthman ==
+
Una [[Proyecte:Imàgens destacades|image destacada]] ha de contemplar:
−
{{Principal|Abu-Bakr as-Siddiq|Uthman ibn Affan}}
+
#'''És d'un alt estàndart tècnic.'''
−
Al ser elegit com a califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], va refusar reconéixer-lo com a califa durant sis mesos. Despuix en Fonconseller, aixina com ho Fon d'[[Umar ibn al-Khattab]] sense tindre cap càrrec excepte el de lloctinent en [[Medina]] durant el viage d'Umar a [[Síria]] i [[Palestina]]. A l'arribar al poder [[Uthman ibn Affan]] el va acusar diverses vegades d'ignorar l'[[Alcorà]]. Assassinat Uthman els omeies varen fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que suposadament va rebre el [[18 de juny]] de l'any [[656]] per lo que va ser el quart califa de l'Islam (656-[[659]]). Al acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per [[Muawiya I|Muàwiya]], governador de Síria i cosí d'Uthman.  
+
#* Té bon contrast, una exposició correcta i un balanç de color neutre.
 +
#* No mostra importants artefactes de compressió, reflexos cremats, soroll d'image ("granulositat") o atres anomalies del processat.
 +
#* El seu tema principal està enfocat, té una bona composició i no té elements altament distraents o que obstruïxquen.
 +
#* Es poden fer excepcions a esta regla per a imàgens històriques o úniques. Si es considera impossible trobar una image tècnicament superior d'un tema, la qualitat inferior pot a vegades permetre's.<ref>Per eixemple, [[:Image:1944 Normandia.jpg|esta image de la Batalla de Normandia]] és granulosa, pero existixen molt poques imàgens d'este acontenyiment. La NASA té una enorme colecció d'imàgens d'alta qualitat, aixina que una image de poca qualitat de l'aterrisage en la Lluna no s'acceptaria atés que hi ha moltes atres disponibles.</ref>
 +
#'''És d'alta resolució.'''
 +
#* És d'una resolució prou alta com per a permetre reproduccions impreses de qualitat.
 +
#* Les imàgens fixes tenen un mínim de '''1000 [[píxel]]s''' en amplària i altura.<ref>Les [[gràfic vectorial|imàgens vectorials]] no tenen un requeriment formal de dimensions, ya que poden ampliar-se indefinidament sense degradar-se.</ref>; generalment es preferixen tamanys més grans. Les imàgens animades són generalment més chicotetes.
 +
#* Es poden fer excepcions a esta regla per a imàgens històriques o úniques.
 +
#'''Està entre els millors treballs de L'Enciclopèdia.'''
 +
#* És una fotografia, diagrama, image o animació que està entre els millors eixemples d'un tema que l'enciclopèdia pot oferir.
 +
#* Ilustra el tema d'una manera convincent, provocant que l'espectador vullga saber més. Les fotografies tenen una allumenació apropiada per a maximisar els detalls visibles; els diagrames i atres ilustracions són clares i informatives. 
 +
#* No és un requisit per a una image destacada que siga agradable estèticament; pot ser impactant, impressionant, o simplement molt informativa. Les imàgens altament gràfiques, històriques o úniques no requerixen ser clàssicament belles.
 +
#'''Té una llicència lliure.''' Està disponible en el [[domini públic]] o davall una llicència lliure. '''No''' es permeten les imàgens ''Fair use''.
 +
#'''Afig valor a un artícul''' i ajuda als llectors a entendre un artícul. El valor enciclopèdic d'una image té prioritat sobre el seu valor artístic.<ref>Encara que els efectes com el blanc i negre, el color sépia, la sobresaturació i els ànguls anómals poden ser agradables estèticament, sovint resten precisió a la representació del tema.</ref>
 +
#'''És precisa.''' Està recolzada per fets en l'artícul o referències mencionades en la pàgina de descripció de l'image.
 +
#'''Té una bona descripció''' L'image es mostra en un peu de foto descriptiu, informatiu i complet.<ref>La pàgina de descripció de l'image ha de tindre suficient context sobre les circumstàncies de la creació de l'image i el tema específic de l'image, incloent el seu context en el tema, en un peu de foto estés. És també útil (pero no un requisit) preparar prosa apropiada per a destacar l'image en la [[Portada]].</ref>
 +
#'''És neutral.''' Ilustra el tema objectivament i no fomenta un punt de vista particular. Les imàgens de mapes, per eixemple, no han de ser controvertits en la seua neutralitat i precisió (vore [[Proyecte:Punt de vista neutral|Punt de vista neutral]]).
 +
#'''Evita la manipulació digital desapropiada.''' 
 +
#*La manipulació digital en el propòsit de corregir defectes en una image fotogràfica és generalment acceptable sempre que siga llimitada, ben feta i sense l'intenció d'enganyar.
 +
#*La manipulació acceptable típica inclou el retall, la correcció de la perspectiva, l'enfocament/desenfocament, la correcció del color, l'exposició i el llevar elements distraents.
 +
#*Les manipulacions de més abast han de descriure's clarament en el text de l'image
 +
#*Qualsevol manipulació que causa que el tema principal estiga distorsionat és inacceptable.
  
−
== La primera guerra civil islàmica =={{Principal|primera fitna}}
 
−
La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civil islàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap a[[Iraq]] a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar [[Bàssora]], pero Alí va reunir tropes en [[Kufa]] i va alvançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per [[batalla del Camell]] el [[9 de decembre]] de l'any [[656]] durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina.
 
−
 
−
Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents pròxims per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs eixèrcits, es varen concentrar en la plana de [[Siffin]] i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any [[657]] es va acordar una treua; finalment [[Batalla de Siffin|el combat]]<refname=Mikaberidze/> es va produir el [[28 de juliol]] de l'any [[657]]. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per [[Amr ibn al-As]] de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en [[Abu-Mussaal-Aixarí]] per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any [[657]]). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perqué alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perqué es varen quedar en [[Harura]], prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de [[Bàssora]], es varen reagrupar a [[An-Nahrawan]] i foren nomenats ''khawàrij''([[kharigites]]).
 
−
 
−
En [[febrer]] de l'any [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], en giner de l'any [[659]]. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.
 
−
 
−
Este va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es va dirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentres Alí fea això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (juliol de l'any [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconeguera haver fet un acte d'impietat (''kufr'') a l'haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendiren i el [[17 de juliol]] de l'any [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forces en combat— Fon una massacre, de la que Alí despuix se'n va arrepenedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creents sincers. Este fet va fer augmentar les defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.
 
−
 
−
En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer públic el veredicte: Uthman havia segut assassinat injustament. Se sugeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavors els àrbitres propongueren descartar per al califat a Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que era fidel a Alí ([[659]]). En [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pel general omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir alvançant cap al [[Iemen]].
 
−
 
−
== La mort d'Alí ==
 
−
Un kharigita de nom [[Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoyland |nom=Robert G.|títol=Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of HistoricalKnowledge in Late Antiquity and Early Islam|url=http://books.google.es/books?id=o1379rbkgssC&pg=PA358&lpg=PA358&dq=Abd-al-Rahman+ibn+Muljam&source=bl&ots=Ab5of6l00q&sig=67eTUAyCU9oXs08lX615jTPtJLY&hl=ca&sa=X&ei=XcBTUJ6CMIrLhAfPoYHICQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Abd-al-Rahman%20ibn%20Muljam&f=false|llengua=anglès |editorial=Liverpool University Press |data=2011 |pàgines=p.148|isbn=1846316987}}</ref> en vengança per la [[Batallad'An-Nahrawan|matança d'An-Nahrawan]], va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en [[Kufa]], residència del califa, el [[25 de giner]] de l'any [[661]]. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'[[Harun ar-Raixid]], fon identificat com un llogaret pròxim a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de [[Najaf]] o An-Najaf.
 
−
Alí fruïx de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer [[imam]]. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, se troba en la ciutat de Najaf.
 
−
 
−
== Vore també ==
 
−
* [[Ghadir al-Khumm]]
 
−
* [[Al-Qaqà ibn Amr]]
 
−
* [[Al-Khirrit ibn Ràixid an-Nají]]
 
−
* [[Kinana ibn Khuzayma]]
 
−
* [[Al-Miqdad ibn Amr]]
 
−
* [[Nasr ibn Muzàhim]]
 
−
* [[Ubayd-Al·lah ibn al-Abbàs]]
 
−
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
{{Reflist}}
+
{{Listaref}}
−
 
 
−
== Bibliografia ==
 
−
* G. Levi della Vida, ''Il Califfato di Ali'', 1913
 
−
* F. Gabrielu, ''Sulle origini del movimento harigita'',1941
 
  
−
== Enllaços externs ==
+
[[Categoria:L'Enciclopèdia:Imàgens destacades|{{PAGENAME}}]]
−
{{Commonscat|Ali}}
 

Revisió de 13:43 26 maig 2021

Travessa:
WP:QEUID

Estes són les directrius per a les imàgens destacades. Normalment, mai s'hauria de publicar dos imàgens que són simplement versions diferents de la mateixa image, aixina que si hi ha una millor versió de la versió original ha de ser retirada de la llista. El propòsit de les condicions per a l'elecció d'imàgens destacades és reconéixer que una image es troba actualment entre les imàgens més valioses de L'Enciclopèdia en valencià. Al passar del temps, la qualitat d'image millora, algunes imàgens es retiraran. El propòsit de les condicions de qualitat d'image és reconéixer als usuaris i als seus respectius treballs que han conseguit un alt nivell de creació. No hi ha cap restricció sobre el número d'imàgens de qualitat semblant i no hi ha cap mecanisme formal per a l'exclusió de la llista d'imàgens de qualitat.

Una image "parla" a diferents persones de manera diferent, i té la capacitat per a evocar emocions com la tendrea, l'ira, el desig, el rebuig, la felicitat i la tristea; les bones fotografies no es llimiten a evocar sensacions plaents. Per a les imàgens del moment, molts votants llegítimament creuen que una image tècnicament ordinària d'un tema extraordinari pot ser percebuda com una image més valiosa que una image tècnicament excelent d'un tema comú. Molts votants igualment llegítims creuen que cada image ha de ser jujada únicament pels seus propis mèrits. Un atre factor és el valor per als artículs o tema en que s'ha inclòs l'image que és el de major pes, fent especial menció per a artículs que necessiten necessàriament recurs visual per a poder ser explicats de forma correcta.

Una image destacada ha de contemplar:

  1. És d'un alt estàndart tècnic.
    • Té bon contrast, una exposició correcta i un balanç de color neutre.
    • No mostra importants artefactes de compressió, reflexos cremats, soroll d'image ("granulositat") o atres anomalies del processat.
    • El seu tema principal està enfocat, té una bona composició i no té elements altament distraents o que obstruïxquen.
    • Es poden fer excepcions a esta regla per a imàgens històriques o úniques. Si es considera impossible trobar una image tècnicament superior d'un tema, la qualitat inferior pot a vegades permetre's.[1]
  2. És d'alta resolució.
    • És d'una resolució prou alta com per a permetre reproduccions impreses de qualitat.
    • Les imàgens fixes tenen un mínim de 1000 píxels en amplària i altura.[2]; generalment es preferixen tamanys més grans. Les imàgens animades són generalment més chicotetes.
    • Es poden fer excepcions a esta regla per a imàgens històriques o úniques.
  3. Està entre els millors treballs de L'Enciclopèdia.
    • És una fotografia, diagrama, image o animació que està entre els millors eixemples d'un tema que l'enciclopèdia pot oferir.
    • Ilustra el tema d'una manera convincent, provocant que l'espectador vullga saber més. Les fotografies tenen una allumenació apropiada per a maximisar els detalls visibles; els diagrames i atres ilustracions són clares i informatives.
    • No és un requisit per a una image destacada que siga agradable estèticament; pot ser impactant, impressionant, o simplement molt informativa. Les imàgens altament gràfiques, històriques o úniques no requerixen ser clàssicament belles.
  4. Té una llicència lliure. Està disponible en el domini públic o davall una llicència lliure. No es permeten les imàgens Fair use.
  5. Afig valor a un artícul i ajuda als llectors a entendre un artícul. El valor enciclopèdic d'una image té prioritat sobre el seu valor artístic.[3]
  6. És precisa. Està recolzada per fets en l'artícul o referències mencionades en la pàgina de descripció de l'image.
  7. Té una bona descripció L'image es mostra en un peu de foto descriptiu, informatiu i complet.[4]
  8. És neutral. Ilustra el tema objectivament i no fomenta un punt de vista particular. Les imàgens de mapes, per eixemple, no han de ser controvertits en la seua neutralitat i precisió (vore Punt de vista neutral).
  9. Evita la manipulació digital desapropiada.
    • La manipulació digital en el propòsit de corregir defectes en una image fotogràfica és generalment acceptable sempre que siga llimitada, ben feta i sense l'intenció d'enganyar.
    • La manipulació acceptable típica inclou el retall, la correcció de la perspectiva, l'enfocament/desenfocament, la correcció del color, l'exposició i el llevar elements distraents.
    • Les manipulacions de més abast han de descriure's clarament en el text de l'image
    • Qualsevol manipulació que causa que el tema principal estiga distorsionat és inacceptable.

Referències

  1. ↑ Per eixemple, esta image de la Batalla de Normandia és granulosa, pero existixen molt poques imàgens d'este acontenyiment. La NASA té una enorme colecció d'imàgens d'alta qualitat, aixina que una image de poca qualitat de l'aterrisage en la Lluna no s'acceptaria atés que hi ha moltes atres disponibles.
  2. ↑ Les imàgens vectorials no tenen un requeriment formal de dimensions, ya que poden ampliar-se indefinidament sense degradar-se.
  3. ↑ Encara que els efectes com el blanc i negre, el color sépia, la sobresaturació i els ànguls anómals poden ser agradables estèticament, sovint resten precisió a la representació del tema.
  4. ↑ La pàgina de descripció de l'image ha de tindre suficient context sobre les circumstàncies de la creació de l'image i el tema específic de l'image, incloent el seu context en el tema, en un peu de foto estés. És també útil (pero no un requisit) preparar prosa apropiada per a destacar l'image en la Portada.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alí&oldid=174396»