Diferència entre les revisions de "China"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國 i en [[pinyin]] Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó) és un Estat situat en el est d'[[Àsia]], el més poblat del mon en més de 1.300 millons d'habitants, i el quart més gran en quant a extensió territorial, després de [[Rússia]], [[Canadà]] i els [[Estats Units]].
+
La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國 i en [[pinyin]] Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó) és un Estat situat en el est d'[[Àsia]], el més poblat del [[Terra|mon]] en més de 1.300 millons d'habitants, i el quart més gran en quant a extensió territorial, després de [[Rússia]], [[Canadà]] i els [[Estats Units]].
  
 
Poc a poc el país s'ha anat convertint en una [[superpotència]] mundial, factor que se ha incrementat en els últims 20 anys.  
 
Poc a poc el país s'ha anat convertint en una [[superpotència]] mundial, factor que se ha incrementat en els últims 20 anys.  
Llínea 5: Llínea 5:
 
China és, junt en [[Rússia]], el país en més fronteres terrestres del mon, ya que té fronteres en 14 països: [[Afganistan]], [[Bután]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Kazajistan]], [[Kirguizistan]], [[Laos]], [[Mongòlia]], [[Nepal]], [[Corea del Nort]], [[Pakistan]], [[Rússia]], [[Tayikistan]] i [[Vietnam]].
 
China és, junt en [[Rússia]], el país en més fronteres terrestres del mon, ya que té fronteres en 14 països: [[Afganistan]], [[Bután]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Kazajistan]], [[Kirguizistan]], [[Laos]], [[Mongòlia]], [[Nepal]], [[Corea del Nort]], [[Pakistan]], [[Rússia]], [[Tayikistan]] i [[Vietnam]].
  
Les ciutats més importants son [[Pequín]], [[Shanghái]] i [[Hong Kong]].
+
Les ciutats més importants són [[Pequín]], [[Shanghái]] i [[Hong Kong]].
  
 
== Geografia física ==
 
== Geografia física ==
 
{{AP|Geografia de la China}}
 
{{AP|Geografia de la China}}
La República Popular de la China és el segon país més extens de l'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre la China i l'[[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. La China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], l'[[Índia]], el [[Bhutan]], el [[Nepal]], el [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), l'[[Afganistan]], el [[Taykistan]], el [[Kirguizistan]], el [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].  
+
La República Popular de China és el segon país més extens d'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].  
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de la China]]
+
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]]
Atesa la seua extensió territorial la China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, al llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sud de la China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].  
+
Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].  
  
A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el munt [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestes de sorra són comunes durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestes que afecten el nordest chinenc, i fins i tot [[Corea]] i el [[Japó]].
+
A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a [[Corea]] i a [[Japó]].
  
Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el mig ambient a la China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic sovint a costa de l'ambient. A més, encara que la China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació a les seues emissions de carbó. Atesa la seua ràpida industrialisació, la China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].
+
Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gassos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].
  
 
{{Països d'Àsia}}
 
{{Països d'Àsia}}

Revisió de 11:01 6 dec 2013

La República Popular China (en chinenc simplificat: 中华人民共和国, en chinenc tradicional: 中華人民共和國 i en pinyin Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó) és un Estat situat en el est d'Àsia, el més poblat del mon en més de 1.300 millons d'habitants, i el quart més gran en quant a extensió territorial, després de Rússia, Canadà i els Estats Units.

Poc a poc el país s'ha anat convertint en una superpotència mundial, factor que se ha incrementat en els últims 20 anys.

China és, junt en Rússia, el país en més fronteres terrestres del mon, ya que té fronteres en 14 països: Afganistan, Bután, Birmània, Índia, Kazajistan, Kirguizistan, Laos, Mongòlia, Nepal, Corea del Nort, Pakistan, Rússia, Tayikistan i Vietnam.

Les ciutats més importants són Pequín, Shanghái i Hong Kong.

Geografia física

Artícul principal → Geografia de la China.

La República Popular de China és el segon país més extens d'Àsia, després de Rússia, i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i Índia, en específic Aksai Chin i l'Extensió Trans-Karakoram, i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels Estats Units. China té fronteres polítiques en catorze nacions: Vietnam, Laos, Birmània, Índia, Bhutan, Nepal, Pakistan (en el territori disputat per l'Índia del Cachemir), Afganistan, Taykistan, Kirguizistan, Kazahstan, Rússia, Mongòlia i Corea del Nort.

Foto de satèlit de China

Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la mar Groga i de la mar de la China Oriental, hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la mar de la China Meridional és més montanyosa i al sur de China domina l'orografia de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el riu Groc i el Yangzi. Atres rius importants són el Riu de les Perles, el Mekong, el Brahmputra, l'Amur, el Huai He i el Xi Jiang.

A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'Himalaya, la major altitut de la qual és el mont Everest, i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del Takla-Makan i el de Gobi. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la primavera. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a Corea i a Japó.

Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el Protocol de Kyoto, com a país en vies de desenroll no té cap llimitació per a les seues emissions de carbó. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gassos de carbó que contribuïxen al calfament global.


 
Països d'Àsia
Asia (orthographic projection).svg
Afganistan    Aràbia Saudita    Azerbaijan    Barein    Bangla Desh    Butan    Brunei    Camboja    Catar    China    Corea del Nort    Corea del Sur    Emirats Àraps Units    Filipines    Índia    Indonèsia    Iran    Irac    Israel    Japó    Jordània    Kazakstan    Kirguistan    Kuwait    Laos    Líban    Malàsia    Maldives    Mongòlia    Myanmar    Nepal    Oman    Pakistan    Singapur    Síria    Sri Lanka    Tajikistan    Tailàndia    Taiwan    Timor Oriental    Turcmenistan    Turquia    Uzbekistan    Vietnam    Yemen