Diferencia entre pàgines "Manuel Maciá Sempere" i "Buenos Aires"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
 
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Ficha de futboliste
+
[[Image:Buenos Aires 9 de julio.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista nocturna de la Avinguda 9 de Julio.</center>]]
−
| nom = Manolo Maciá
+
[[Image:Catedral Buenos Aires.jpg|thumb|right|300px|La Seu Metropolitana fon el primer temple catòlic construït en la ciutat.]]
−
| image =
+
La '''Ciutat de Buenos Aires''' o '''Ciutat Autònoma de Buenos Aires''' és la [[Capital (política)|capital]] de la [[República Argentina]]. Es tracta d'una ciutat d'uns 3 millons d'habitants, que integra una [[aglomeraciò urbana]] molt major nomenat [[Gran Buenos Aires]], que totalisa quasi 13 millons d'habitants, el major del país. Com a tal, el Gran Buenos Aires es troba entre els majors centres urbans del planeta, i és un important núcleu d'activitat artística i intelectual.
−
| nombrecompleto = Manuel Maciá Sempere
 
−
| malnom =
 
−
| fechadenacimiento = [[17 d'agost]] de [[1913]]
 
−
| ciudaddenacimiento = [[Santa Pola]], [[provincia d'Alacant]]
 
−
| paisdenacimiento = [[Espanya]]
 
−
| fechafallecimiento = [[1990]] ({{edat|17|8|1913|1|9|1990}})
 
−
| ciudadfallecimiento = [[provincia d'Alacant]]
 
−
| paisfallecimiento = [[Espanya]]
 
−
| minibandera = {{bandera|Espanya}}
 
−
| club =
 
−
| posició = [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
 
−
| partidosinternacionales =
 
−
| gols =
 
−
| alçada =
 
−
| añodebut = [[1930]]
 
−
| clubdebut = [[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
| añoretiro =
 
−
| clubretiro =
 
−
}}
 
−
'''Manuel Maciá Sempere''' conegut com '''Manolo Maciá''' o '''Maciá II''' ([[Santa Pola]], [[provincia d'Alacant]], [[Espanya]], [[17 d'agost]] de [[1913]] - [[provincia d'Alacant]], [[1990]]), fon un futboliste [[Espanya|espanyol]]. Jugà de [[Defensa (fútbol)|defensa]], i està considerat com un dels mits de l'història del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]].
 
  
−
== Trayectoria ==
+
La Ciutat de Buenos Aires, està situada en la regió centre-est del país, sobre la vora occidental del [[Riu de la Plata]], en plena [[plana pampeana]]. El teixit urbà es sembla a un palmito que llimita al sur, oest i nort en la [[província de Buenos Aires]] i a l'est en el riu. Oficialment la ciutat es troba dividida en 48 barris que deriven de les antigues ''parròquies'' establides en el [[sigle XIX]].  
−
'''Manolo Maciá''' s'inicià en la Santa Pola de la seua [[Santa Pola|poble natal]]. El seu germa major, Josep Maciá (també conegut com Pepe Maciá), també jugava en la Santa Pola.<ref>[http://santapolacf.iespana.es/resehist.htm Historia de la Santa Pola CF].</ref> Es alli, quan directius del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] se fixen en els dos germans, i abdós ficharen per l'Hercules en [[1930]]. En l'Hercules, Josep seria Maciá I, i Manuel, Maciá II.
 
  
−
En l'any [[1930]], Manolo Maciá tenia 17 anys, i fichà en ficha d'amater. En l'any [[1932]] consegui en el [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] el Campeonat Regional. El seu primer partit com professional fon un Hercules-[[Elig Club de Fútbol|Elig]] del [[Campeonat Regional Murcia]], en [[1933]]. En eixe mateix any firmà el seu primer contracte professional.
+
En l'any [[2009]] la població de la ciutat aplegà als 3.063.728 habitants<ref name=repetida_1>[http://www.indec.mecon.ar/nuevaweb/cuadros/2/estimaciones-serie34.pdf Estimacions de població 2001-2010 INDEC P 10/24.]</ref> i en el seu aglomerat urbà, el [[Gran Buenos Aires]],  en 14.988.728 habitants;<ref>[http://www.demographia.com/db-worldua2015.pdf Font: Demographia World Urban Àrees & Population Projections: 5th Comprehensive Edition (Revised April 2009) P 13/126]</ref>sent la segona major àrea urbana de [[Sur-Amèrica]] i una de les vint majors ciutats del món.  
  
−
La [[Guerra Civil Espanyola]] paralisà el fútbol en [[Espanya]], i Maciá s'integrà en el bando republicà. Despuix de finalisar la guerra s'exilià en [[França]]. Alli jugà en el [[OGC Niza|Niza]], a on segurament coincidiria en [[Ricardo Zamora]] i [[Josep Samitier]].
+
La Ciutat de Buenos Aires és una ciutat autònoma, constituïx un dels 24 districtes en que es dividix el país. Té els seus propis poders eixecutius, llegislatius i judicials, ademés de la seua pròpia policia municipal.
  
−
Despuix de vàries gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unió Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
+
La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en l'any [[1536]] per [[Pedro de Mendoza]] (arrasada pels indis en l'any [[1541]]), i la segona en l'any [[1580]] per [[Juan de Garay]] i en les dos ocasions va pertànyer al [[Virregnat del Perú]] de l'[[Imperi Espanyol]]. En [[1776]] fon designada pel Rei d'[[Espanya]], capital de l'acabat de crear [[Virregnat del Riu de la Plata]]. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en [[1806]], la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del [[Regne Unit]]. En [[1810]], els pobladors de la ciutat varen realisar la [[Revolució de maig]], que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de [[Domingo Faustino Sarmiento]] se la declara capital del país i en [[1880]], durant el govern de [[Nicolás Avellaneda]], fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de [[1994]] va establir l'[[autonomia]] de la ciutat.
  
−
Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Fútbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). També aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]].
+
El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del procés immigratori que va tindre l'Argentina. En [[1913]] es va inaugurar el [[Subte de Buenos Aires]], primer [[Metro (sistema de transport)|metro]] d'[[Iberoamèrica]]. Despuix de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa.
  
−
Jugà 82 partits en [[Primera Divisió d'Espanya|Primera divisio]], debutant davant el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]]. Fon homenajat en [[1945]] en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el [[Granada Club de Fútbol|Granat]].
+
La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu [[Producte Brut Geogràfic]] en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la cantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en [[2006]].
  
−
== Selecció nacional ==
+
Buenos Aires és el principal centre educatiu del país. Entre les seues institucions de renom es troben el Colegio Nacional de Buenos Aires i l'Universitat de Buenos Aires.<ref>{{cita web
−
El [[5 de maig]] de l'any [[1940]], Maciá jugà un partit en la [[Selecció de fútbol d'Espanya|Selecció Espanyola]], contra una selecció de jugadors de [[Castella]]. El proposit del seleccionador [[Amadeu Garcia de Salazar]] era observar en directe als jugadors, per a formar l'equip nacional. En la cridada Selecció Espanyola, s'alliniaren: [[Josep Pérez Garcia|Pérez]], Jogim, Joan Ramón, Bertolí, Soladrero, Franc, [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], Jordi, [[Edmon Suárez|Mon]], [[Gárate]] i [[Guillem Gorostiza Parets|Gorostiza]]. En el segon temps jugaren Maciá que supli a Jogim, Ipiña a Franc, i Vergara a Gárate.
+
|url = http://criticadigital.com/impresa/index.php?secc=nota&nid=13417
−
Formaren la titulada selecció de Castila: Tavares, Mardones, [[Jacint Quincoces López|Quincoces]], [[Simón Lecue|Lecue]], Germa, Ipiña, Enric, Alonso, [[Juliol Antoni Elícegui|Elícegui]], Camps i Vázquez.<ref>{{cita llibre
+
|título = Harvard, Yale i la UBA també
−
| llinages = Pomells Pérez
+
|fechaacceso = 21 d'agost
−
| nom = Vicent
+
|añoacceso = 2009
−
| titul = L'Hercules C.F. i el fútbol en Alacant
+
|autor =
−
| any = 1975
+
|último =
−
| editorial = Alacant: Publicacions d'Edicions Biblioteca Alacantina
+
|primero =
−
| aneu = ISBN 978-84-400-9151-2
+
|enlaceautor =
 +
|coautores =
 +
|fecha = 10
 +
|año = 2008
 +
|mes = octubre
 +
|formato =  
 +
|obra =  
 +
|editorial =  
 +
|páginas =
 +
|idioma =
 +
|doi =
 +
|urlarchivo =
 +
|fechaarchivo =
 +
|eta =  
 
}}</ref>
 
}}</ref>
  
−
== Clubs ==
+
El seu perfil urbà és marcadament eclèctic. Es mesclen, a causa de l'immigració, els estils [[art decó]], [[art nouveau]], [[neogòtic]], i el francés borbònic. El [[rascacels]] és un atre element molt comú del [[skyline]] porteny. Fon triada per l'[[UNESCO]] com a ''Ciutat del Disseny'', en [[2005]].<ref>[http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=28243&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Buenos Aires, Argentina, primera Ciutat de la UNESCO del Disseny] - UNESCO</ref>
−
=== Com jugador ===
 
  
−
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" width=50%
+
== Referències ==  
−
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
+
<references />
−
!width="450"|Club
 
−
!width="200"|Païs
 
−
!width="125"|Periodo
 
−
!width="75"|Lliga<br />PJ (G)
 
−
!width="75"|Copa<br />PJ (G)
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|Atlétic Club Santa Pola
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1925
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|Atlétic Club Santa Pola
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1926
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|Atlétic Club Santa Pola
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1927
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|Santa Pola Football Club
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1928-1929
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|Santa Pola Football Club
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1929-1930
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1930-1931
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1931-1932
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1932-1933
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1933-1934
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|[[Segona Divisió d'Espanya 1934/35|1934-1935]]
 
−
|9 (0)
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|[[Primera Divisió d'Espanya 1935/36|1935-1936]]
 
−
|22 (0)
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[OGC Niza]]
 
−
|[[França]]
 
−
|1936-1940
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|[[Primera Divisió d'Espanya 1939/40|1939-1940]]
 
−
|12 (0)
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules FC]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|[[Primera Divisió d'Espanya 1940/41|1940-1941]]
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Alacant CD]]<ref>L'Hercules se denominà eixa temporada Alacant Club Deportiu, mentres que el [[Alacant CF]] passava a ser el seu filial, en el nom de Lucentum CF.</ref>
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|[[Primera Divisió d'Espanya 1941/42|1941-1942]]
 
−
|26 (0)
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules d'Alacant]]<ref>La directiva decidix tornar a canviar el nom del club, i se reconvierte en Hèrcules d'Alacant.</ref>
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1942-1943
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1943-1944
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1944-1945
 
−
|25 (0)
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|[[Primera Divisió d'Espanya 1945/46|1945-1946]]
 
−
|22 (0)
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1946-1947
 
−
|
 
−
|
 
−
|-
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1947-1948
 
−
|
 
−
|
 
−
|}
 
  
−
=== Com entrenador ===
+
== Enllaços externs ==
 +
* [http://www.buenosaires.gov.ar/ Portal del Govern de la Ciutat de Buenos Aires]
 +
* [http://mapa.buenosaires.gov.ar/ Informació Geogràfica de la Ciutat de Buenos Aires: portal oficial en mapes, fotos satelitals i demés informació pública]
 +
* [http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?lang=es Atles ambiental de Buenos Aires]
  
−
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
+
[[Categoria:Capitals d'Amèrica]]
−
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
+
[[Categoria:Ciutats d'Argentina]]
−
!width="190"|Club
+
[[Categoria:Argentina]]
−
!width="170"|Païs
 
−
!width="120"|Any
 
−
|-align=center
 
−
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|1943-1944
 
−
|-align=center
 
−
|Santa Pola
 
−
|[[Espanya]]
 
−
|
 
−
|}
 
−
 
 
−
== Reconeiximents ==
 
−
* En [[Santa Pola]], existix l'Estadi Manolo Maciá, seu del [[Santa Pola CF]].
 
−
* Existix la ''carrer Manuel Maciá Sempere'', en la ciutat d'[[Alacant]].
 
−
 
 
−
=== Partit homenage a Maciá ===
 
−
{{Partits|
 
−
local = [[Hercules CF]]|
 
−
visita = [[Real Madrit CF]]|
 
−
resultat = 2:1|
 
−
data = [[17 de juny]] de [[1945]]|
 
−
estadi = [[Estadi Bardín]] |
 
−
refe = Llopis|
 
−
ciutat = [[Alacant]]|
 
−
assistencia = |
 
−
goleslocal = Márquez 68'<br />Juanete 87'|
 
−
golesvisita = Elzo 78'|
 
−
reporte=|
 
−
}}
 
−
 
 
−
'''Alineaments d'aquell trobament:'''
 
−
* [[Hercules CF]]: Betancort; Aparici, Maciá, Penya, Guillamón, Venys, Florenci, Mamblona (Juanete 45') Lahuerta (Márquez 45'), Vilar, Periche.
 
−
* [[Real Madrit]]: [[Josep Bañón|Bañón]]; Querejeta, [[Josep Llopis Corona|Corona]], Elies, Ipiña (Cortes 45'), Huete, Roig, [[Josep Lluïs Borbolloneja|Borbolloneja]], [[Sabí Barinaga|Barinaga]], Elzo, Elices.
 
−
 
 
−
== Referències ==
 
−
{{listaref}}
 
−
 
 
−
{{NF|1913|1990|Macia Sempere, Manuel}}
 
−
 
 
−
[[Categoria:Futbolistes de la província d'Alacant]]
 
−
[[Categoria:Futbolistes de l'Hèrcules Club de Fútbol]]
 
−
[[Categoria:Futbolistes de l'Olympique de Niza]]
 
−
[[Categoria:Entrenadors de fútbol]]
 
−
[[Categoria:Entrenadors de fútbol de la Comunitat Valenciana]]
 
−
[[Categoria:Entrenadors de l'Hèrcules Club de Fútbol]]
 

Revisió de 14:05 26 maig 2021

Archiu:Buenos Aires 9 de julio.jpg
Vista nocturna de la Avinguda 9 de Julio.
Archiu:Catedral Buenos Aires.jpg
La Seu Metropolitana fon el primer temple catòlic construït en la ciutat.

La Ciutat de Buenos Aires o Ciutat Autònoma de Buenos Aires és la capital de la República Argentina. Es tracta d'una ciutat d'uns 3 millons d'habitants, que integra una aglomeraciò urbana molt major nomenat Gran Buenos Aires, que totalisa quasi 13 millons d'habitants, el major del país. Com a tal, el Gran Buenos Aires es troba entre els majors centres urbans del planeta, i és un important núcleu d'activitat artística i intelectual.

La Ciutat de Buenos Aires, està situada en la regió centre-est del país, sobre la vora occidental del Riu de la Plata, en plena plana pampeana. El teixit urbà es sembla a un palmito que llimita al sur, oest i nort en la província de Buenos Aires i a l'est en el riu. Oficialment la ciutat es troba dividida en 48 barris que deriven de les antigues parròquies establides en el sigle XIX.

En l'any 2009 la població de la ciutat aplegà als 3.063.728 habitants[1] i en el seu aglomerat urbà, el Gran Buenos Aires, en 14.988.728 habitants;[2]sent la segona major àrea urbana de Sur-Amèrica i una de les vint majors ciutats del món.

La Ciutat de Buenos Aires és una ciutat autònoma, constituïx un dels 24 districtes en que es dividix el país. Té els seus propis poders eixecutius, llegislatius i judicials, ademés de la seua pròpia policia municipal.

La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en l'any 1536 per Pedro de Mendoza (arrasada pels indis en l'any 1541), i la segona en l'any 1580 per Juan de Garay i en les dos ocasions va pertànyer al Virregnat del Perú de l'Imperi Espanyol. En 1776 fon designada pel Rei d'Espanya, capital de l'acabat de crear Virregnat del Riu de la Plata. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en 1806, la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del Regne Unit. En 1810, els pobladors de la ciutat varen realisar la Revolució de maig, que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de Domingo Faustino Sarmiento se la declara capital del país i en 1880, durant el govern de Nicolás Avellaneda, fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de 1994 va establir l'autonomia de la ciutat.

El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del procés immigratori que va tindre l'Argentina. En 1913 es va inaugurar el Subte de Buenos Aires, primer metro d'Iberoamèrica. Despuix de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa.

La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu Producte Brut Geogràfic en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la cantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en 2006.

Buenos Aires és el principal centre educatiu del país. Entre les seues institucions de renom es troben el Colegio Nacional de Buenos Aires i l'Universitat de Buenos Aires.[3]

El seu perfil urbà és marcadament eclèctic. Es mesclen, a causa de l'immigració, els estils art decó, art nouveau, neogòtic, i el francés borbònic. El rascacels és un atre element molt comú del skyline porteny. Fon triada per l'UNESCO com a Ciutat del Disseny, en 2005.[4]

Referències

  1. ↑ Estimacions de població 2001-2010 INDEC P 10/24.
  2. ↑ Font: Demographia World Urban Àrees & Population Projections: 5th Comprehensive Edition (Revised April 2009) P 13/126
  3. ↑ «Harvard, Yale i la UBA també» (10). Consultat el 21 d'agost de 2009.
  4. ↑ Buenos Aires, Argentina, primera Ciutat de la UNESCO del Disseny - UNESCO

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manuel_Maciá_Sempere&oldid=174510»