Edició de «Guixa»

{{CaixaTaxons
| nom = Guixa
| image = Lathyrus sativus.png
| llegenda = Planta de ''Lathyrus sativus''
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = ''[[Lathyrus]]''
| species = ''Lathyrus sativus''
| species_authority = [[L.]]
| mapa = 
| llegenda_mapa = 
}}

La '''guixa''' ('''''Lathyrus sativus''''') és una planta herbàcea anual de la família de les [[Fabaceae]], conreada històricament per a l’alimentació humana i animal, especialment en zones de secà i terres pobres.

== Descripció ==

Espècie anual de tiges anguloses, de port postrat o ascendent, que pot arribar al metro de llarc.

* [[Fulla]]: pinnada, formada per dos folíols llanceolats i un circell ramificat terminal. Estípules grans i sagitades.

* [[Flor]]: [[blava]], a voltes violàcea o blanquinosa; de 1 a 3 flors en cada pedúncul; corola papilionàcea de forma típica.

* [[Fruit]]: llegum comprimit, d’uns 2–3 cm, en 3–5 llavors angulars i dures.

* [[Llavors]]: usades com a aliment i ferraja, pero poden tindre efectes tòxics si se'n consumixen en grans quantitats durant molt de temps.

* [[Arrel]]: pivotant, en capacitat de fixació de nitrogen.

== Hàbitat ==

Originària de la regió mediterrànea i Àsia sud-occidental. Es cultiva en zones temperades, especialment en [[terres marginals]], [[secans]], i [[ambients semiàrits]]. Preferix sòls ben drenats i exposicions assolejades.

== Taxonomia ==

El nom científic ''Lathyrus sativus'' va ser descrit per [[Carles Linneo]].

Forma part del gènero ''Lathyrus'', que inclou moltes espècies de lleguminoses silvestres i cultivades, com la [[pesolera]] (''Lathyrus odoratus'').

== Etimologia ==

* '''Lathyrus''': del grec *lathyros*, usat antigament per a algunes lleguminoses.
* '''sativus''': que significa ‘conreat’ o ‘de cultiu’, indicant que es tracta d’una planta domèstica.

== Usos ==

S’ha utilisat com a aliment de subsistència en époques de carestia i també per a [[alimentació animal]]. Les llavors contenen una neurotoxina (ODAP) que pot provocar una malaltia nomenada latirisme si es consumixen en excés. Un plat típic del Maestrat son els guissasos, a base de guixa i cigrons.

En agricultura, es valora per la seua resistència a la sequera, rusticitat i capacitat de millorar la fertilitat del sol.

== Conservació ==

Encara es cultiva en certes regions d’[[Àfrica]], [[Àsia]] i el [[Mediterràneu]]. L'us ha disminuït pel risc del latirisme, pero continua sent una opció viable en condicions extremes.

== Referències ==
* [https://www.fao.org/plant-production-products/news-and-events/news/detail/en/c/1202697/ FAO – Lathyrus sativus]
* [https://www.tropicos.org/name/1301666 Tropicos.org – ''Lathyrus sativus'']
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-23094 The Plant List – ''Lathyrus sativus'']

== Bibliografia ==
* Flora ibérica – Vol. VII: *Fabaceae*
* Pardo de Santayana, M. et al. (2005). *Etnobotánica en Castilla-La Mancha*

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Lathyrus sativus}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5013.html ''Lathyrus sativus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lathyrus_sativus ''Lathyrus sativus'' en Wikipedia en castellà]
* https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/guixa

[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Lleguminoses]]
[[Categoria:Plantes conreades]]
[[Categoria:Plantes anuals]]
[[Categoria:Plantes alimentàries]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]