Edició de «Sant Vicent Ferrer»

{{Biografia|
| nom = Sant Vicent Ferrer
| image = [[File:Cromolitogravura de São Vincente Ferrer, aproximadamente de 1919.png|250px|'''Sant Vicent Ferrer''', patró del [[Regne de Valencia]]]] 
| peu = 
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] 
| ocupació = Religiós.
| data_naix = [[23 de giner]] de [[1350]]  
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
| data_mort = [[5 d'abril]] de [[1419]]
| lloc_mort = [[Vannes]], [[França]]
}}
'''Sant Vicent Ferrer''', flare dominic, patró del [[Regne de Valéncia]], naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]] i muigué en [[Vannes]] ([[França]]), el [[5 d'abril]] de [[1419]]. Rep el seu nou per nàixer el dia de la festivitat d'atre sant valencià: [[Sant Vicent Màrtir]] el [[22 de giner]].

Fill del notari Guillem Ferrer i de [[Constança Miquel]], el matrimoni tingué cinc filles i tres fills, entre ells, ([[Bonifaci Ferrer]]) i Vicent Ferrer. Est últim va nàixer a l'acabar de patir la ciutat la [[pesta negra]]. Pertanyien a una família acomodada del cap i casal. Estaven ben relacionats en les classes altes, i allò li va permetre un bateig en ilustres padrins i el "benefici de Santa Anna" en la Parroquia de Sant Tomàs. Els pares de Vicent eren, en paraules d'un dels biógrafs del sant, “d'eixemplar virtut i molt almoiners”. 

Encara que en el santoral catòlic se celebra el [[5 d'abril]], es tracta d'una festivitat movible que sempre se celebra el segon dilluns de [[Pasqua]] en centenars de localitats de la [[Comunitat Valenciana]].

== Biografia ==
[[File:Azulejo de San Vicente Ferrer en Ayora 01.jpg|thumb|[[Taulellets]], en [[Ayora]] representant a Sant Vicent Ferrer]]
Els seus primers estudis foren en [[Valéncia]], a on s'inicia en "estudis de llatinitat".

En [[febrer]] de l'any [[1367]] pren l'hàbit despuix d'ingresar en el convent dels Doménech (orde de predicadors OP).

De [[1368]] a [[1375]] els seus superiors l'envien a ampliar estudis a [[Lleida]], [[Barcelona]] i  [[Toulouse]]. En [[Lleida]] donà classes com a professor de Llògica, ya que en aquella época s'encontrava en esta ciutat l'Estudi General de la [[Corona d'Aragó]]. Sant Vicent Ferrer fon qui fundà l'[[Universitat de Valéncia]]. I ho feu en l'any [[1411]] complint-se sis sigles d'eixa fundació.
Sant Vicent Ferrer decidí en son eloqüència i dots de persuació la resolució del [[Compromís de Casp]], pel que es determinà la successió a la [[Corona d'Aragó]], qüestió dinàstica i política molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el [[Cisma d'Occident]], que fon el gran escàndal de l'[[Iglésia Catòlica]] migeval.

No coneixen be els valencians la vida i obra, l'importància històrica, de Sant Vicent, dins de la societat civil, de la societat política i de la societat religiosa valenciana de son temps. No coneixen tampoc la gran llavor d'evangelisació que feu recorrent a peu no sols [[Espanya]], també bona part d'[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era més de la mija de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de Sant Vicent Ferrer és una gran mentira: que quan se n'anà de la ciutat de [[Valéncia]] s'espolsà les espardenyes. Cap historiador, cap biógraf del sant, conta en ninguna part i moment que això passara. Només u, l'historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i a l'eixir de Valéncia se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai més de la ciutat. I este simple remor és l'únic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar ací que això de les espardenyes és una llegenda que se diu i s'ha escrit de casi tots el sants d'[[Italia]]. En cadascú dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.

== Vida ==
[[File:306 Catedral de València, capçalera, plafó ceràmic de Sant Vicent Ferrer.jpg|thumb|Taulellets de ceràmica en la [[Catedral de Valéncia]], representant a Sant Vicent Ferrer]]
Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil embolics. Tenia una gran fortalea física, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de [[Variu|varius]], i anava a peu a tots els llocs.
 
Sos sermons, carregats de ciència bíblica, arribaren a durar fins a sèt i huit hores sense parar de parlar i sense micròfon. De nit se gitava sempre damunt d'alguna cosa dura i per coixí se ficava la [[Bíblia]] i una pedra. S'alçava molt de matí tots los dies. Quan anava als pobles, dia [[Missa]] i estava en Deu tot el matí, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia [[lletuga]] i fruites. El seu prestigi d'home de [[Ciència|ciència]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Feya d'[[Home Bo|home bo]] en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despuix de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o famílies que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo. 

El Consell de la Ciutat de [[Valéncia]], preocupat pel fenòmen de la prostitució, important ya en aquell [[sigle XV]] i no trobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per a les prostitutes feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d'un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- en la prohibició expressa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d'aquell barri, que hui és precisament el que se coneix per "barri Chino" o [[barri del Pilar]], ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat. 

Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot ad aquelles dònes de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitució. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n'hi havien en Valéncia, entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil.

== Creació d'Espanya-Compromís de Casp ==
[[File:Saint Vincent Vitrail.jpg|thumb|Representació de Sant Vicent Ferrer en la Catedral de Vannes]]
{{AP|Compromís de Casp}}
Gràcies a Sant Vicent Ferrer existix hui [[Espanya]], es fundà la nació espanyola. Més, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d'Arago]]. Sant Vicent Ferrer anà pel cupo que corresponia al Regne de Valencia, pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament [[Regne de Valéncia|valencià]] estava dividit en dos –és una connotació histórica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats– i no se ficaven d'acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp, lo que se coneix hui en dia com el [[Compromís de Casp]]. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fòra, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d'acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongué, i el d'[[Arago]] acceptà, que en nom de Valéncia acodiren a Casp: [[Sant Vicent Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de Valéncia per lo que entenia una intromissió i el Parlament de dins propongué a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de [[Valéncia]], i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justícia d'Aragó els qui nomenaren la terna que deuria acodir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i Sant Vicent Ferrer.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090420/opinion/vicente-ferrer-compromiso-caspe-20090420.html Artícul de l'academic de la RACV Gómez Bayarri]</ref>

== Cisma d'Occident ==
{{AP|Cisma d'Occident}}
I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d'Occident en l'Iglesia, on hi havia tres [[Papa|Papes]], produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d'una obediencia o atra. Cadascú seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d'[[Aragó]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d'obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l'aragones [[Papa Lluna]]. 

Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpinyà]], que fon el final del [[Papa Lluna]], qui va tindre’s que retirar a [[Peníscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[París]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..."

== Testament ==
[[File:Saint Vincent Ferrer 01790.jpg|Saint Vincent Ferrer 01790|thumb|Escultura de Sant Vicent en el Convent de São Domingo, [[Buenos Aires]], [[Argentina]]]]
Desconegut també pels valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgué anar a [[Valéncia]] a morir, volia morir en la terra a on va nàixer, pero no pogué. Dies abans, conscient encara, feu dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a Valéncia i els [[valencians]]. Demanà als valencians que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: 

{{Cita|Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de més oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc a on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar és el morir llunt del lloc d'a on vaig nàixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, també fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡Pobre patria meua!, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valéncia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai més. Digau a mos benvolguts germans que muic beneint-los i dedicant-los mon últim sospir.|Testament espiritual als valencians de Sant Vicent Ferrer en el seu llit de mort, en Vannes, França}}

D'esta manera digué adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistència eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d'ells, de tots els temps.

== Profecia ==

Sant Vicent fon un sant, ademés, de molt milacler. Tenia poder taumatúrgic. En les seues predicacions solia acompanyar-les de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglésia, com el [[Cisma d'Occident]]. En el seu procés de canonisació foren testimoniats, per testics directes dels milacres, més de 800 milacres, quan només ha requerit l'Iglésia dos milacres per al procés. I fon atre [[valencià]], el [[Papa]] [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el [[Canonisació|canonisà]].

== Sant Vicent Ferrer i la llengua valenciana ==

Sant Vicent Ferrer, predicava sempre en [[Llengua Valenciana]], li entenien els castellans, els del nort de França, els vascs, els italians del Piamonte i la Lombardia... Molts testics varen declarar en el Procés que, parlant Vicent Ferrer en valencià, ells li entenien perfectament en la seua llengua nativa. Per lo mateix, cal admetre que, a Sant Vicent Ferrer, se li va concedir el "dò de llengües".

== Milacres ==
[[Archiu:Milacv.jpg|thumb|250px|Milacres de Sant Vicent. Taulellets en una casa de [[Morella]]]]
* Com diu en el seu artícul l'historiador valencià, [[Baltasar Bueno]], en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'', sobre Sant Vicent Ferrer:

{{Cita|en el seu procés de canonisació varen ser acreditats 909 milacres, lo mai vist en Roma}} 

* En la població valenciana de [[Morella]], comarca d'[[Els Ports]], hi ha uns taulellets en la frontera d'una casa, en la següent inscripció:

{{Cita|''En esta casa obró Sant Vicente Ferrer el prodigioso milagro de la resurrección de un niño que su madre enajenada había descuartizado y guisado en obsequio al santo (1414)''}}

== Llegenda de les espardenyes ==

En l'any [[1411]] el dominic valencià Vicent Ferrer anà a predicar a [[Llorca]] ([[Múrcia]]), puix era frontera entre dos regnes de diferent religió. Es diu que els llorcans varen prestar escassa atenció a la seua eloqüent oratòria, per lo que es va marchar molt enfadat, i agarrant les seues espardenyes i sacsant-les, va exclamar: «de Llorca ni la pols».

També es diu que Sant Vicent Ferrer feu lo mateix de la [[ciutat de Valéncia]], pero uns estudis que es feren i publicats en l'any [[2014]] pel professor i acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), [[José Francisco Ballester-Olmos Anguís|José Francisco Ballester-Olmos]], nega que Sant Vicent s'espolsara les seues espardenyes quan ixqué de la ciutat de Valéncia.

{{Cita|''Sant Vicent nunca se sacudió el polvo de sus zapatos al salir de Valencia''}}

== Cites ==
[[Archiu:Svicentf.jpg|thumb|250px|San Vicent Ferrer]]

{{Cita|S. Vicente Ferrer, Maestro del Sacro Palacio, Predicador apostólico y patrón del Reyno de Valencia. ... traducidas fielmente de la lengua Valenciana,...|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}}

{{Cita|''establecieron treinta y cinco; que traducidas fielmente de la lengua Valenciana, en que se hallan ordenadas, son las siguientes''|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}}

{{Cita|''Desde la Canaleja, el vagabundo ve el barrio del Mercado, en el que San Vicente Ferrer obró el milagro de que en Castilla se entendiera su valenciano...''|''Judíos, moros y cristianos'' (Barcelona, 1956) per [[Camilo José Cela]]}}

{{Cita|''En el vademécum milagrero de Sant Vicent Ferrer -en su proceso de canonización fueron acreditados 909 milagros, lo nunca visto en Roma-...''|[[Baltasar Bueno Tárrega]] (Artícul publicat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' sobre Sant Vicent Ferrer}}

{{Cita|''San Vicente Ferrer siempre hablaba en su lengua valenciana allí donde se encontraba. Y todos le entendían, aragoneses, leridanos..., catalanes, franceses del sur... No era un milagro. Los romances de todos estos lugares eran parecidos.''|''[[Antes y después de la conquista de Valencia]]'' (Valéncia, 1991) per [[Francisco Lliso i Genovés]]}}

{{Cita|''Sant Vicent Ferrer, predicador famosísimo de la Europa medieval y también poeta valenciano del siglo XIV. Escribió en lengua valenciana muy sentidas rimas. Vale la pena citar alguna de ellas por dar a conocer este aspecto tan poco conocido del inmenso dominico, tan valenciano y tan universal: su calidad de poeta. En el proceso de su canonización figuran unas coplas suyas. Entre otras composiciones poéticas de San Vicente Ferrer destaca ésta que titula: "Goigs a la Verge Maria del Roser", que empieza así:''

Vostres goigs ab gran plaer

cantarem, Senyora mia.

puix que vostra senyoria

es la Verge del Roser

Siguen siete coplas... Y acaba con la siguiente tornada o ritornello.

Donchs puix Vos donau loguer

als de vostra confraria

preseruau, Verge Maria,

los confrares del Roser.

''Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana'' (1995) per Francesc Moreno}}

{{Cita|''... predicaba en su lenguaje valenciano, siendo verdad que predicó en tierras donde tienen el lenguaje bien ajeno y diferente: Aragón, Portugal, Cataluña, Lombardía, Escocia...''|Francisco Diago. ''Libro Primero de la Historia de S. Vicente'', Barcelona, 1600, pag. 109. Citat en el llibre ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' (Valéncia, 2003), per [[Ricart García Moya]]}}

{{Cita|''... y en tu lenguaje valenciano estrecho, de todas las Naciones entendido.''|Esteban Burgués. ''Fiestas a la traslación de la reliquia de S. Vicente'' 1600. Citat en el llibre ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' ([[Valéncia]], [[2003]]), per [[Ricart Garcia Moya]]}}

{{Cita|Sant Vicent Ferrer o, com li diem els valencians en eixe dolcíssim nom de tendror infinita, el nostre Pare Vicent Ferrer, és molt gran i ho és tot per a nosatros. Tot bon valencià quant sent este nom tan suau i tan nostre s´emociona i se li omplin de llàgrimes els ulls.|[[Revista Renou]] (nº 75, març 2013), editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}

== Festivitat ==

La festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]] se celebra el dilluns següent al dilluns de Pasqua i és festa local en el [[Cap i Casal|Cap i Casal del Regne de Valéncia]] i en moltes poblacions valencianes.

En les comarques castellonenques:

* [[L'Alcora]]
* [[Borriol]]
* [[Chilches]]
* [[La Llosa]]
* [[Nules]]
* [[La Vall d'Uxó]]

== Vore també ==

* [[Casa de Sant Vicent Ferrer]]
* [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
* [[Ruta dels Clàssics]]
* [[Milacres de Sant Vicent]]
* [[Altars de Sant Vicent]]
* [[Altar del Tossal]]
* [[Compromís de Casp]]

== Referències ==

{{listaref}}

* Galduf Blasco, Vicente (1961). Vida de San Vicente Ferrer. Barcelona: Juan Flores. p. 275
* [https://books.google.com.ar/books?id=r-xCAAAAcAAJ&pg=PA309#v=onepage&q&f=false Boix, Vicente (1845). Historia de la ciudad y reino de Valencia. Tomo I. Valencia: Benito Monfort. p. 309]
* Samuel Toledano, "Toledo: Capital of Sepharad" (1989), Encounters, 1990, pp. 37-41
* [[José Sanchis Sivera|Sanchis i Sivera, José]] (2009). Historia de San Vicente Ferrer. Charleston: BiblioLife. p. 190. ISBN 978-1-113-38349-5

== Bibliografia ==
* Beuchot, Mauricio (1991). La filosofía del lenguaje en la Edad Media. UNAM. pp. 201 y ss. ISBN 9789683621863
* Beuchot, Mauricio (1998). La retórica como pragmática y hermenéutica. Anthropos Editorial. pp. 53 y ss. ISBN 9788476585399
* Cantera Montenegro, Enrique (2000). «Judíos medievales. Convivencia y persecución». En Eloy Benito Ruano, ed. Tópicos y realidades de la Edad Media 1. Real Academia de la Historia. ISBN 9788489512801
* Caudevilla Pastor, Jesús (2007). Yo, Vicente Ferrer: el ángel del Apocalipsis. Ediciones Styria. ISBN 9788496626492
* Dantas, Elena (2006). Fratricidio y contricción: Breve historia del antisemitismo Cristiano. AuthorHouse. ISBN 1420865048
* Ejido, José Antonio (2006). El problema nacional judío: Judaísmo versus sionismo. Editorial El Viejo Topo. ISBN 849635671X
* Ferrer, Vicent (2010). Quaestio de unitate universalis. Tarragona: Publicacions URV. ISBN 9788493759032
* Ferrer, Vicente (2010). Sermons (en francés). Perpignan: Editions de la Merci. ISBN 978-2-9531917-5-2
* Sanchis i Sivera, José (2009). Historia de San Vicente Ferrer. Charleston: BiblioBazaar, LLC. ISBN 1113383496

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Saint Vincent Ferrer}}

* [https://parroquiasanvicenteferrer.com/biografia-san-vicente-ferrer/ Biografía de San Vicente Ferrer - Parroquia de San Vicente Ferrer (Castellón)]
* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-SantVicentFerrer.htm Sant Vicent Ferrer, artícul de Baltasar Bueno en "Diario de Valencia"]
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/sant-vicent-ferrer-valencia-universal/ Sant Vicent Ferrer valencià universal - Cultura Valenciana] 
* [http://webcatolicodejavier.org/svferrer.html Sant Vicent Ferrer (en castellà)]
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-publican-manuscrito-canonizacion-san-vicente-ferrer-primera-castellano-201901202007_noticia.html Publican el manuscrito de la canonización de San Vicente Ferrer por primera vez en castellano - ABC]
* [https://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/sant-vicent-ferrer-20200420010947-ntvo.html Sant Vicent Ferrer: Héroe universal contra las epidemias - Las Provincias]
* [https://www.culturavalenciana.es/sabies-que-sant-vicent-ferrer-no-va-predicar-ni-en-castella-ni-en-catala-sino-en-valencia/ ¿Sabies que Sant Vicent Ferrer no va predicar ni en castellà, ni en català, sino en valencià? - Cultura Valenciana]
* [https://www.valenciabonita.es/2015/12/08/el-primer-orfanato-del-mundo-se-fundo-en-valencia/ ¿Sabías que el primer orfanato del mundo se fundó en Valencia a instancias de San Vicente Ferrer? - Valencia Bonita]
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2014/04/25/estudio-niega-sant-vicent-ferrer-12808070.html Un estudio niega que Sant Vicent Ferrer se sacudiera las alpargatas - ''Levante-EMV'']
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2014/04/26/san-vicente-hizo-sacudir-alpargatas-12808398.html "San Vicente hizo de todo menos sacudir las alpargatas" - ''Levante-EMV'']

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
[[Categoria:Sants de Valéncia]]
[[Categoria:Sants valencians]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]