Edició de «Parc Ribalta»

El '''Parc Ribalta''' és un dels únics parcs públics del centre de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat.

== Història == 

La configuració del conjunt, comença en el [[sigle XIX]], quan la ciutat comença a industrialisar-se. Es va construir per iniciativa de l'[[Ajuntament de Castelló]], per a oferir als viagers del tren la sensació de poder econòmic en la ciutat. Es va construir sobre l'antic cementeri del Calvari, i des del primer moment es va dedicar a Ribalta (El pintor Francesc Ribalta que es creu que va nàixer en Castelló). En 1876, l'Ajuntament va ampliar el parc sobre els terrenys cedits pel comte Pestagua, al que primerament se li va nomenar com a ''Parc de l'Albereda'', i posteriorment, ''Parc de l'Obelisc''.

== Descripció ==

El Parc Ribalta pròpiament dit té un contorn triangular allargat, adossat a la carretera a [[Morella]]. La redacció del proyecte, va córrer a càrrec de Lluís Alfonso. Està estructurat en dos triànguls units per una passeig. En el círcul inscrit en el triàngul de major tamany, es va construir [[La Pérgola]]. En els seus orígens, va ser una pérgola, en una casa de recreo i un estany al seu entorn, fa uns anys, es va derribar l'antic conjunt de la Pérgola i es va construir un edifici polifuncional.

El Parc de l'Obelisc: també traçat per Lluís Alfonso, en colaboració en Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. Està travessat per un passeig diagonal empedrat, que es dirigix cap a l'antiga Estació del Ferrocarril, en el centre del passeig, es troba una gran plaça a on desemboquen el restant de passejos del Parc. Els espais deixats per els  passejos, estan plens de senderes, que en les seues unions formen ''les maranyetes''.

== Localisació ==

El Parc Ribalta està situat en ple centre de la ciutat, davant de la [[plaça de bous]]. Forma part de l'eix històric-artístic que formen el propi parc, la plaça de l'Independència (La Farola), la plaça de Tetuán (Correus) i el carrer Colón ([[Concatedral de Santa Maria]]), declarat com Be d'Interés Cultural en la categoria de Conjunt Històric en [[1981]].