Edició de «Alemanya»

{{Artícul destacat}}
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Bundesrepublik Deutschland''<br />República Federal d'Alemanya
| image_bandera = Flag of Germany.svg
| image_escut = Coat of arms of Germany.svg
| image_escut_tamany = 100px
| image_mapa = EU-Germany.svg
| lema_nacional = ''Einigkeit und Recht und Freiheit ("Unitat, justícia i llibertat")''
| himne_nacional = tercera estrofa del vers ''[[Das Lied der Deutschen]] ''
(també nomenat "Einigkeit und Recht und Freiheit")
| capital =[[Berlin]]
| capital_població = 3.410.000 hab. (09/2007)
| capital_coord. = 52_31_N_13_24_E_ 52°31′ N 13°24′ E
| ciutat_principal = Berlin
| festa_nacional= 
| idioma_oficial = [[idioma alemà|Alemà]] {{Infobox ref|1}}
| govern = [[Federació|República federal]] [[parlamentarisme|parlamentaria]]
| dirigents_títuls = [[President d'Alemanya|President]]<br />[[Canceller d'Alemanya|Canceller federal]]
| dirigents_noms = [[Horst Köhler]]<br />[[Angela Merkel]] 
| fundació = [[Història d'Alemanya|Fundació]]
| fundació_hites = Unificació<br/>República Federal<br/>Reunificació 
| fundació_dates = <br/>[[18 de giner]] de [[1871]]<br />[[23 de maig]] de [[1949]]<br /><br/>[[3 d'octubre]] de [[1990]]
| superfície = 357.050
| superfície_lloc = 62
| superfície_aigua = 2,416%
| fronteres = .621&nbsp;[[quilómetro|km]] 
| costes = 2.389&nbsp;km
| població = 82.604.000 {{Infobox ref|2}}
| població_any = 
| població_lloc = 14
| població_densitat = 230
| PIB_nominal= US$ 3.322.147 millons
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 3
| PIB_nominal_per_càpita= US$ 40.415 (2007)
| PIB = US$ 2.809.693 millons
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 5
| PIB_per_càpita= 34.181 (2007){{Infobox ref|3}}
| IDH = 0,935
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc = 22
| IDH_categoria = 0,932
| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref|4}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Alemà, alemana
| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)
| cctld= [[.de]]
| còdic_telefònic = 49
| prefix_radiofònic = DAA-DRZ, Y2A-Y9Z
| còdic_ISO = 276 / DEU / DE
| membre_de = {{EU}}, [[ONU]], [[OTAN]], [[CBSS]], [[OSCE]], [[OCDE]], [[G-8]], [[Consell d'Europa|COE]]
| nota1 = També estan oficialment reconeguts i protegits com idiomes minoritaris el [[idioma danés|danés]], el [[baix alemà]], el [[idioma sórabo|sórabo]], el [[idioma romaní|romaní]] i el [[idioma frisó|frisó]].
| nota2 = Segons estimacions de [http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/EN/press/pr/2008/01/PE08__019__12411,templateId=renderPrint.psml DESTATIS]
| nota3 = [[Llista de països per PIB (PPA) per càpita|Lloc 24º]]
| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà|marc]].
}}
'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].

Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web
|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download
|title = The fifteen major spenders in 2006| accessdate = 2007-08-23 | year = 2007| format = PDF | work = Recent trends in military expenditure | publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en vàries associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] i [[Tecnología|tecnològic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>

== Història ==
{{AP|Història d'Alemanya}}
=== Adés del Sacre Imperi Romà Germànic ===
[[File:Germanic tribes settlements 750BC-1AD.svg|thumb|250px|Expansió de les tribus germàniques entre 750&nbsp;a.&nbsp;C. i l'any 1.]]
{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}

Es creu que l'[[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l'[[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la  [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur d'Escandinava i el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el sigle I&nbsp;a.&nbsp;C., entrant en contacte en les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], aixina com Iran, el Bàltic, i les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l'[[Est d'Europa]]. Poc és coneix sobre l'història primerenca dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions en l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren en les tàctiques de guerra romanes, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9&nbsp;a.&nbsp;C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades pels [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El sigle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamà|Alamans]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varis sigles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>

=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===
[[File:Lucas Cranach d.Ä. - Martin Luther, 1528 (Veste Coburg).jpg|thumb|250px|right|Martin Luter (1483-1546), inicia la Reforma Protestant.]]
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}

L'imperi migeval es derivava d'una divisió de l '[[Imperi Carolingi]] en 843, que va ser fundada per [[Carlomagne]] en 800, i va existir en diferent formes, fins a 1806, el seu territori abarcava des del riu [[Eider]] en el nort fins a la costa [[mediterrànea]] en el sur.

Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] ([[919]]-[[1024]]), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Saxonia]], [[Franconia]], [[Suabia]], [[Turingia]] i [[Bavera]] es varen consolidar, y el Rei alemà va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinasta Salia]] (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nort d'[[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors perderen el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] ([[1138]]-[[1254]]), els príncips alemans aumentaren la seua influencia cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà creixqueren ciutats prosperes com les de la [[Lliga Hanseàtica]].

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]])  va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prússia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

=== Restauració i revolució (1814-1871) ===
[[File:Deutscher Bund-es.svg|thumb|250px|<center>Estats de la Confederació Germànica de l'any [[1815]] a [[1866]]</center>]]
[[File:Maerz1848 berlin.jpg|thumb|250px|<center>Revolució alemana de l'any [[1848]]</center>]]
{{AP|Confederació Germànica}}

Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busca per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble i la [[corona]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

En la década de [[1860]] el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prussia al eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern és va resoldre en la [[Guerra de les Set Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «chicoteta Alemanya».

=== Imperi alemà (1871-1918) ===
[[File:A v Werner - Kaiserproklamation am 18 Januar 1871 (3. Fassung 1885).jpg     |thumb|250px|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]
[[File:Deutsches Reich (1871-1918)-es.svg|thumb|250px|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prussia en blau.]]
{{AP|Imperi Alemà}}

[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prússia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada més aïllada.

En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varis territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] i [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]].

L'[[atentat de Sarajevo]] ([[1914]]) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austro-hongarés, va desencadenar la [[Primera Guerra Mundial]]. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en un dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en [[1918]], i l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre i Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excloses les Potencies derrotades en contradicció en la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos i la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref>

=== República de Weimar (1919-1933) ===
{{AP|República de Weimar}}

[[File:Bundesarchiv Bild 102-00238, Vernichtung von Papiergeld.jpg    |thumb|250px|Destrucció de diners devaluats en l'any [[1924]]]]

L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana l'idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], aixina com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.

En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3%<ref>{{Cita web| url = http://www.willy-brandt.org/bwbs_biografie/Hitler_bei_Hindenburg_B1071.html | título =  
Hitler bei Hindenburg | año = 2005 | obra = Bundeskanzler- Willy- Brandt- Stiftung | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = alemà}}</ref> y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política i l'impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el [[president del govern]] tinguera que nomenar al [[canceller]] (''Präsidialkanzler''), algo que d'orige era tasca del [[parlament]]. El [[30 de giner]] de [[1933]], per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) [[Paul von Hindenburg]] (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller ([[cap de govern]]) al líder del NSDAP, [[Adolf Hitler]].

=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===
[[File:Bundesarchiv Bild 183-S55480, Polen, Parade vor Adolf Hitler.jpg      |thumb|250px|Hitler saludant a les tropes que van a [[Polònia]]]]

{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}

Despuix la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser  incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret d'emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

[[File:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|250px|La [[Potsdamer Platz]] despuix de la [[Batalla de Berlin]] en l'any [[1945]]]]

En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polònia en 1939|va atacar Polònia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada pel mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, aixina que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats  en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres.  Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), aixina com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren despuix de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varis sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasons]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi són responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.

=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===
[[File:Deutschland Besatzungszonen 8 Jun 1947 - 22 Apr 1949.svg|thumb|250px|<center>Zones d'ocupació en 1946.</center>]]
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix  d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució d'Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des d'un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].

D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]].

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «NOSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofòbia, la malaltia alemana], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>

[[File:West and East Germans at the Brandenburg Gate in 1989.jpg|thumb|250px|Caiguda del [[Mur de Berlin]]]]

Despuix  d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 d'octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].

La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemana, com la participació alemana en operacions de la [[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemana, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.

L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[sigle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques d'Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne ([[1886]]-[[1963]]) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemana despuix la [[Territori imperial de Alsacia i Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en [[1871]], estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de l'Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].

== Govern ==
{{AP|Política d'Alemanya}}
[[File:Reichstag building Berlin view from west before sunset.jpg|thumb|250px|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]]

És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]] '' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor despuix de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.

[[File:Angela Merkel (August 2012) cropped.jpg|thumb|250px|[[Ángela Merkel]], [[Canciller d'Alemanya]]]]

El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost pel [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i són membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

Des de l'any [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per l'[[Unió Demócrata Cristiana]] i el [[Partit Social-demócrata d'Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tengut membres en el Bundestag des de 1949) i l'[[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han eixercit també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>

El [[Cap d'Estat]] alemà és el ''[[Bundespräsident]] '' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]] '' (convenció federal), una [[institució]] integrada pels membres del Bundestag i un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemà més alt en l'orde de precedència és el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit pel Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern és el [[Canceller]], que es designat pel Bundespräsident despuix d'haver segut elegit pel Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança per part del Bundestag, a on simultàneament s'elegix a un successor.

=== Estats ===
{{AP|Organisació territorial d'Alemanya}}

Els 16 [[estat]]s (Länder, Bundesländer) que comprenen Alemanya se subdividixen en 439 [[districte]]s (Kreise) i [[ciutat]]s (Kreisfreie Städte).

{| {{tablabonita}}
|-
|
{|
![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]]  !! Mapa
|- 
|[[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 | &nbsp;[[File:Germany location map.svg|thumb| |center|]]&nbsp;
|-
|[[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]]
|-
|[[Berlin]] || style="text-align:right"| 0,25 || style="text-align:right" | &nbsp;&nbsp;&nbsp;3.812 || [[Berlin]]
|-
|[[Brandeburc]] || style="text-align:right" | 8,26 || style="text-align:right" | 87 || [[Potsdam]]
|-
|[[Bremen (estat)|Bremen]] || style="text-align:right" | 0,11 || style="text-align:right" | 1.642 || [[Bremen (ciutat)|Bremen]]
|-
|[[Hamburc]] || style="text-align:right" | 0,21 || style="text-align:right" | 2.317 || [[Hamburc]] 
|-
|[[Hesse]] || style="text-align:right" | 5,91 || style="text-align:right" | 288 || [[Wiesbaden]]
|-
|[[Mecklemburgo-Pomerania Occidental]]&nbsp; || style="text-align:right" | 6,49 || style="text-align:right" | 73 || [[Schwerin]]
|-
|[[Baixa Saxònia]] || style="text-align:right" | 13,34 || style="text-align:right" | 168 || [[Hanóver]]
|-
|[[Renania del Nort-Westfalia]] || style="text-align:right" | 9,55 || style="text-align:right" | 529 || [[Düsseldorf]]
|-
|[[Renania-Palatinado]] || style="text-align:right" | 5,56 || style="text-align:right" | 204 || [[Maguncia]]
|-
|[[Sarre]] || style="text-align:right" | 0,72 || style="text-align:right" | 407 || [[Sarrebruck]]
|-
|[[Saxònia]] || style="text-align:right" | 5,16 || style="text-align:right" | 231 || [[Dresde]]
|-
|[[Saxonia-Anhalt]] || style="text-align:right" | 5,73 || style="text-align:right" | 120 || [[Magdeburc]]
|-
|[[Schleswig-Holstein]] || style="text-align:right" | 4,41 || style="text-align:right" | 180 || [[Kiel]]
|-
|[[Turingia]] || style="text-align:right" | 4,53 || style="text-align:right" | 144 || [[Érfurt]]
|}
|- 
| '''% S=''' ''% de superfície sobre el total de la superfície d'Alemanya.'' <br /> '''H/km²=''' ''Es considera el promig d'habitants per km²''.
|}

=== Relacions exteriors ===
[[ File:Frank-Walter Steinmeier Feb 2014 (cropped).jpg|thumb|250px|right|[[Frank-Walter Steinmeier]], [[Ministre d'Assunts Exteriors|Ministre Federal de AA.EE.]] ''([[Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea 2007|President del CUE, 1<sup>er</sup> sem. de 2007]])''.]]
==== Unió Europea ====

En el pla de l'[[Unió Europea]], conta en la representació més numerosa en el [[Parlament Europeu]], en virtut de la seua condició de país més poblat de l'Unió; ademés, l'alemà [[Hans-Gert Pöttering]] és el [[President del Parlament Europeu]] i [[Günter Verheugen]] és un dels [[Plantilla:Taula Comissió Europea 2004-2009|vicepresidents]] de la [[Comissió Europea]] per al periodo [[2004]]-[[2009]].

La [[Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea 2007|Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea]], en el primer semestre de [[2007]], estigué emmarcada dins del sistema d'administració rotativa de dita institució. Va ser la [[Cronologia de l'Unió Europea|duodècima ocasió]] que Alemanya assumix la Presidència des de que s'iniciara este procés en [[1958]]. La vegada anterior va ser durant el primer semestre de [[1999]] baix la presidència de [[Joschka Fischer]].

Com es habitual, encara que el Cap de govern d'Alemanya és [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]].<ref>{{Cita web| url = http://www.eu2007.de/fr/The_Council_Presidency/What_is_the_Presidency/index.html | título = Qu'est-ce que la présidence? | año = 2007 | obra = Présidence allemande du Conseil de l'UE | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = francés}}</ref> Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estigué l'acort sobre l'[[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% d'energies renovables en la UE]] per al [[2020]],<ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/objetivo_cumbre_vinculante_uso_energias_1444626.htm Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020]</ref> aixina com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]] '',<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/24/internacional/1174742613.html Text íntegre de la Declaració de Berlin]</ref> pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].

==== Forces Armades ====
{{AP|Bundeswehr}}
[[File:Leopard 2 A5 der Bundeswehr.jpg|thumb|250px|Tanque de combat alemà]]

Les forces armades reberen el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals i els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat pel [[Ministre de Defensa]] i el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en Cap quant el país esta en l'[[estat de guerra]]. 

El [[servici militar obligatori]] dura nou mesos i el [[govern]] destina el 1,6% del [[PIB]] per a la defensa nacional. Pel seu alt grau de desenroll [[Tecnologia|tecnològic]] civil en l'àmbit de l'[[Ingeniera nuclear]] i [[aero-espacial]], és capaç de desenrollar [[armes nuclears]] si el seu govern ho decidix. La seua [[industria]] militar produïx [[arma|armes]] que van des de [[Carro de combat|tancs]], i [[Vehículs blindat|vehículs blindats]], fins a [[artilleria]], [[submarí]]ns i [[Creuers|barcos de combat]]. La majoria de les armes són manufacturades per a la Força Armada Federal o per als aliats en l'[[OTAN]].

Segons l'artícul 24 [[Grundgesetz|GG]] Alemanya pot llimitar-se en la seua [[sobirania]] per a conservar la pau europea o mundial i treballar en conjunt en una organisació internacional. Alemanya forma part de l'OTAN i com tal ha participat en [[Afganistan]], [[Kosovo]] i en la [[Segona Guerra del Golfo]], entre atres. Ademés, junt a l'[[Unió Europea]] treballa per la pau en [[Darfur]].

{{VT|Eurocos|EUFOR|GSG 9}}

=== Dret ===
[[File:Uniformmodell Hessen4.JPG|thumb|250px|Coche patrulla de la Landespolizei de l'estat de Hesse]]

El [[Tribunal de justícia]] és independent del [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] en algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), en seu en [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemà responsable d'assunts [[Constitució|constitucionals]], en el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica i s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua en independència dels atres òrguens de l'Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.

El sistema del [[tribunal suprem]], dit Oberste Gerichtshöfe des Bundes, conta en dependències especialisades. Per a les causes [[civil]]s i [[penal]]s, el més alt tribunal d'apelació és el Tribunal Federal de Justícia, en seu en Karlsruhe i [[Leipzig]]. La sala és d'estil [[Principi inquisitiu|inquisitorial]]. Atres tribunals federals són el Tribunal Federal del Treball en [[Erfurt]], el Tribunal Social Federal de [[Kassel]], el Tribunal Federal de Facenda en [[Múnich]] i el Tribunal Administratiu Federal en Leipzig.

El [[dret penal]] i [[dret privat]] estan codificats en el pla nacional en el [[Strafgesetzbuch]] i el [[Còdic Civil d'Alemanya|Bürgerliches Gesetzbuch]], respectivament. El sistema penal és dirigix cap a la rehabilitació del [[criminal]], el seu objectiu secundari és la protecció del públic en general.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/stvollzg/__2.html § 2, StVllzg], gesetze-im-internet.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Per a conseguir este últim, el condenat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), ademés de regular la pena si se li considera una amenaça per al públic en general. El ''Völkerstrafgesetzbuch'' regula les conseqüències dels [[crims de lesa humanitat]], [[genocidi]] i [[crims de guerra]].

El [[poder llegislatiu]] esta dividit entre la federació i els estats. La llei fonamental estipula que els estats deuen seguir les disposicions del poder llegislatiu a nivell estatal, llevat de casos designats per la pròpia llei fonamental. La [[llei federal]] preval sobre la llei de cada estat, ya que el poder llegislatiu residix en el nivell federal. El [[Bundesrat]] es l'orgue federal a través del qual els estats participen en la llegislació nacional. Cada estat te els seus propis tribunals constitucionals.

== Geografia ==
{{AP|Geografia d'Alemanya}}

Te la segona població més gran en [[Europa]] (despuix de la Rússia europea) i el sèptim país més gran. El seu territori comprén 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny i 7.798 km² d'[[aigua]]. Entenent-se des dels alts pics dels [[Alps]] (punt més alt: el [[Zugspitze]] a 2.962&nbsp;[[metro|m]] d'altura) en el sur a les [[coste]]s dels [[mar]]s [[mar Bàltic|Bàltic]] i del [[mar del Nort|Nort]]. En el centre del país es troben les terres altes forestals i al suroest la [[Selva Negra]]. No posseïx territoris d'[[ultramar]].

Alguns dels seus [[riu]]s més importants són el [[Riu Rin|Rin]], el [[Riu Elba|Elba]], el [[Riu Danubi|Danubi]] i el [[riu Meno|Meno]]. Entre els [[llac]]s destaquen el de [[Llac de Constança|Constança]] i el [[Llagc de Müritz|Müritz]].

=== Clima ===
La major part d'Alemanya te un [[clima]] templat [[Humitat|humit]] en el que predominen els [[vent]]s de l'oest. El clima és moderat per la [[Corrent de l'Atlàntic Nort]], que és l'extensió nort de la [[Corrent del Golf]]. Este calentament d'aigua afecta a les zones que llimiten en el Mar del Nort incloent la [[península de Jutlandia]] i la zona a lo llarc del Rin, que desemboca en el Mar del Nort. Per consegüent, en el noroest i el nort, el [[Clima oceànic|clima és oceànic]], les [[Precipitació (meteorologia)|pluges]] es produïxen durant tot l'any en un màxim durant l'[[estiu]]. Els [[hivern]]s són suaus i els estius tendixen a ser frescs, encara que les temperatures poden superar els 30° C (86° F) durant periodos prolongats. En l'est, el clima es més [[Clima continental|continental]], els hiverns poden ser molt [[gelat]]s, els estius poden ser molt càlits, per lo que a sovint se registren llarcs periodos secs. La part central i el sur són regions de transició que varien de clima moderat a oceànic continental. Una vegada més, la temperatura màxima pot excedir de 30° C (86° F) en estiu.<ref>{{cite book | last = Olson | first = Donald | title = Germany For Dummies, 3rd Edition | publisher = Wiley |date=May 2007 | pages = | url = http://www.dummies.com/WileyCDA/DummiesArticle/id-5361.html | id = ISBN 978-0-470-08956-9 }}</ref><ref>[http://www.wordtravels.com/Travelguide/Countries/Germany/Climate/ German Climate and Weather] World Travels. Retrieved 2006, November 30.</ref>

=== Fauna ===
[[File:Rød ræv (Vulpes vulpes).jpg|thumb|250px|<center>El [[Vulpes vulpes|rabosot roig]]</center>]]

La major part dels [[mamífer]]s viuen en boscs a on es poden trobar animals com el [[Capreolus capreolus|corzo]], el [[Cervus elaphus|cervo comú]], el [[Sus scrofa|javalí]], el [[Vulpes vulpes|rabosot roig]], el [[Dama dama|daine europeu]] i molts [[Mustelidae|mustèlits]]. Els [[Castor|castors]] i [[Lutrinae|llúdria]] son habitants cada vegada més rars en els rius.

Atres mamífers grans que vixqueren en atra época en Europa Central foren exterminats com el [[Uro (boví)|uro]], el [[Ursus arctos|orso part]], el [[Alces|alce]], el [[Equus ferus|cavall salvage]], el [[Bison bonasus|bisont europeu]] o el [[Canis lupus|llop]]. Recentment han emigrat alguns alces i llops de [[Polònia]] i la [[República Checa]] buscant millors provisions pero en el cas del restabliment del llop i l'orso és molt problemàtic degut a la mala reputació d'estos animals en la població.

L'[[Aquila chrysaetos|àguila real]] és troba únicament en els [[Alps]] en la zona de [[Bavaria]] i el [[Gypaetus barbatus|trencaossos]] que es trobava en atra época en esta zona va ser exterminat. Els rapaços de presa més freqüent són el [[Buteo buteo|ratoner comú]] i el [[Falco tinnunculus|soliguer comú]] al contrari que el [[Falco peregrinus|falcó peregrí]] el qual es menys numerós.

=== Flora ===
Com el país esta en una zona en [[clima templat]] la seua flora és caracterisa per amplis boscs de [[fusta]] i coníferes. L'amplia fusta existent és sobre tot procedent de [[Fagus sylvatica|faigs rojes]]. Ademés són comuns atres arbres com el [[roure]], el [[Betula|abedul]] o el [[Pinus|pi]]. Destaquen zones amplies de flora com l'alpina (Alps bavars) o la subalpina ([[Selva Negra]] o [[Harz]]).

[[Image:Loreley.jpg|thumb|250px|'''[[Loreley]] ''', sirena de la mitologia germànica, de gran bellea i deliciós cant, que es colocava en una roca sobre el Rin i en el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'alça a la vora del riu en [[Renania]].]]

Actualment el 29.5 por cent de la superfície estatal és boscós. En ell és un dels països més rics en bosc de l'[[Unió Europea]]. Entre les plantes la [[Acàcia|acàcia de flor blanca]] te una gran acceptació en la població sent comú la seua presencia. També hi ha un creixent interés per la producció de [[Flora apícola]] i principalment [[cereal]]s ([[Hordeum vulgare|ordi]], [[avena]], [[Secale cereale|centeno]], [[Triticum|blat]]), [[creïlles]] i [[dacsa]]. En els valls que estan junt al riu, entre atres el Moselle, el Ahr i el Rin, el païsage va ser reformat per a la producció del [[vi]].

=== Hidrografia ===
Els tres [[riu|rius]] principals son:

*[[Rin]] (Rhein en Alemà) en una part alemana de 865 quilómetros conta en varis tributaris importants com el [[Riu Neckar|Neckar]], el [[Riu Meno|Meno]] i el [[Riu Mosela|Mosela]].
*[[Riu Elba|Elba]] en una part alemana de 727 quilómetros que desemboca en el [[Mar del Nort]].
*[[Danubi]] (Donau) en una part alemana de 687 quilómetros.

Atres rius importants són els citats [[Riu Neckar|Neckar]] i [[Riu Meno|Meno]] i atres com el [[Riu Isar|Isar]] en el surest, o el [[Weser]] en el nort.

=== Entorn ===
[[Archiu:Windgermany.jpg|thumb|250px|El major [[parc eòlic]] i la major capacitat d'[[energia solar]] en el món s'han instalat en Alemanya. L'[[energia]] renovable genera el 14% del total del consum d'[[electricitat]] del país en [[2007]].<ref>[http://www.economist.com/business/displaystory.cfm?story_id=10961890 German lessons], The Economist, Retrieved 2008, April 29.</ref>]]

És un país conegut per la seua consciència mig ambiental.<ref> [http://209.85.135.104/search?q=cache:zXGikuS_5GIJ:www.dzforum.de/downloads/020101311.pdf+germany+%22environmental+consciousness%22&hl=en&ct=clnk&cd=3&client=news Starting points and focus of environmental communication] German Federal Environmental Foundation, Retrieved 2007, November 25.</ref> Els alemanys en la seua majoria consideren que les causes [[Antropogénesis|antropogéniques]] son un factor important en el [[calfament global]] i són casi unànims en pensar que l'acció és necessària, pero estan més dividits que les persones d'atres països sobre l'urgència de dita acció.<ref>{{cite web| url = http://www.worldpublicopinion.org/pipa/pdf/sep07/BBCClimate_Sep07_rpt.pdf| title = All Countries Need to Take Major Steps a on Climate Change: Global Poll| accessdate = 2008-02-11 | author = PIPA| date =2007-09-24| format = PDF| work = BBC World service Poll, carried out by Globescan| publisher = Program on International Policy Attitudes at the University of Maryland, College Park}} </ref> Esta compromesa en el [[Protocol de Kioto]] i varis atres tractats de promoció de la diversitat biològica, baix les normes d'emissió, el [[reciclage]], l'us d'energies renovables i recolza el desenroll sostenible a nivell mundial.<ref>[http://www.umweltbundesamt.de/uba-info-presse-e/2004/pe04-056.htm Reinforcing Germany's environmental protection industry] Umweltbundesamt, Retrieved 2007, November 25.</ref> A pesar d'açò, el país te una de les emissions de [[diòxit de carbono]] per càpita més altes de l'[[Unió Europea]]. 

Les emissions de [[combustió]] de [[carbó]] i les [[industrie]]s de servicis públics contribuïxen a la [[contaminació]] [[Atmòsfera|atmosfèrica]]. La [[pluja àcida]], com a conseqüència de les emissions de [[diòxit de sofre]] està danyant els [[bosc]]s. La contaminació de les aigües negres en el Mar Bàltic i els afluents industrials dels rius en l'antiga Alemanya oriental s'han reduït. El govern del ex-canceller Schroder anuncià l'intenció de posar fi a l'us de l'[[energia nuclear]] per a produir [[electricitat]].

== Economia ==
[[Archiu:Frankfurt.jpg|thumb|250px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Frankfurt]].]]
{{AP|Economia d'Alemanya}}

Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial i la primera d'[[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials són diverses; els tipos principals de productes fabricats són [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics i electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics i aliments processats. És foc de riquea i això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. En una infraestructura de carreteres amples i un excelent nivell de vida, és una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].

En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemans un superàvit exportador.<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3188158,00.html | título = Alemania: nuevo récord d'exportaciones, más d'un billón d'euros | año = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] 12.03.2008 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref>

[[França]] és el més important soci comercial d'Alemanya i viceversa. En [[2005]], França en un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes i l'orige del 8,7% de les importacions.<ref name="El comerç exterior">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2309779,00.html | título = El comerç exterior | any = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> En [[2006]], més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí Alemanya i prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.<ref>{{Cita web| url = http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Laenderinformationen/01-Laender/Frankreich.html#t5 | título = França | año = 2007 | obra = Ministeri de Relacions Exteriors | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = espanyol}}</ref>

Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>

El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[Frankfurt]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].


=== Infraestructures ===
[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|250px|L'[[Aeroport de Frankfurt|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]
[[File:Two Ships-Hamburg.jpg|thumb|250px|[[Hamburc]] és la segon major ciutat portuaria en Europa.]]

Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000&nbsp;km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000&nbsp;km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat d'autopistes del país són gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.

Alemanya és líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial d'aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[sigle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort en el mar Bàltic, és un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país d'una completa ret de canals.

Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del govern central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disponen de modernes instalacions per al aprofitament de l'[[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial i que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.

== Demografia ==
[[File:Entwicklung der Einwohnerzahlen in Deutschland.JPG|thumb|250px|Creiximent de la [[població]] alemana des de [[1800]]]]
{{AP|Demografia d'Alemanya}}

En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web |url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene|author= Destatis |accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una série de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país són [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant són de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polònia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons d'emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>

== Cultura ==
[[File:Beethoven.jpg|thumb|250px|<center>[[Ludwig van Beethoven]]</center>]]
{{AP|Cultura d'Alemanya}}

El país es sovint dit ''Das Land der Dichter und Denker'' (la terra de [[poete]]s i [[pensador]]s).<ref>{{Cita web| url = http://www.spiegel.de/international/0,1518,410135,00.html | título = Germans and indians | año = 2006 | obra =  [[Der Spiegel|Spiegel Online International]] 06.04.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> La cultura alemana escomençà molt abans del sorgiment d'Alemanya com nació-estat i comprén a tota la zona de parla alemanya. Des de les seues raïls, la cultura, en Alemanya s'ha format per les principals corrents intelectuals i populars en Europa, tant [[Religió|religioses]] com [[Llaic|llaics]]. Com resultat, és difícil identificar una determinada tradició alemana separat del marc més ampli de la alta cultura europea. Atra conseqüència d'estes circumstancies és el fet de que algunes figures històriques, tals com [[Wolfgang Amadeus Mozart]] i [[Nicolás Copérnic]], entre atres, encara que no foren ciutadans d'Alemanya en el sentit modern, deuen ser considerats en el context de l'àmbit cultural alemà per a comprendre el seu treball.

En Alemanya s'han desenrollat alguns dels més renomenats compositors de la [[Música clàssica europea]], en l'inclusió de [[Johann Sebastian Bach]], [[Ludwig van Beethoven]], [[Johannes Brahms]] i [[Richard Wagner]]. A partir de l'any [[2006]], Alemanya és el quint mercat de la [[música]] en el món i ha influït en la música [[pop]] i [[música rock|rock]] a través d'artistes com [[Kraftwerk]], [[Scorpions]], [[Rammstein]] i [[Tokio Hotel]].

Numerosos [[Pintura|pintors]] alemans han gojat de prestigi internacional a través del seu treball en diverses corrents artístiques. [[Hans Holbein el Jove]], [[Matthias Grünewald]], i [[Albert Durero]] eren importants artistes del [[Renaiximent]], [[Caspar Davit Friedrich]] del [[Romanticisme]], i [[Max Ernst]] del [[surrealisme]]. Entre les contribucions alemanes en la [[arquitectura]] s'inclouen els estils [[carolingi]] i Otonià, que són importants precursors del [[romànic]]. La regió més tart es convertí en el lloc de les obres importants en estils com el [[gòtic]], [[renaixentiste]] i [[barroc]]. És especialment important en els primers moviments moderns, sobre tot a través del moviment [[Bauhaus]] fundat per [[Walter Gropius]]. [[Ludwig Mies van der Rohe]] es convertí en un dels més renomenats arquitectes del món en la segona mitat del [[sigle XX]]. La frontera de [[vidrie]] en els [[arrapacels]] va ser idea seua.<ref>2006 A Dictionary of Architecture and Landscape Architecture (Paperback), Second (en inglés), Oxford University Press, 880. ISBN 0-19-860678-8</ref>

=== Ciència ===
[[File:Alexandre humboldt.jpg|thumb|250px|<center>[[Alexander von Humboldt]]</center>]]
[[Image:1885Benz.jpg|thumb|250px|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]

Alemanya ha segut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es aixina que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han segut llorejats en el [[Premi Nobel]]. El treball d'[[Albert Éinstein]] i [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] i [[Max Born]] desenrollaren  encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]] i [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya i atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] és célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[sicologia]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] i el seu treball com científic natural i explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Numerosos importants [[Matemàtics|matemàtics]] han naixcut en Alemanya, inclosos [[Carl Friedrich Gauss]], [[David Hilbert]], [[Bernhard Riemann]], [[Gottfried Leibniz]], [[Karl Weierstrass]] i [[Hermann Weyl]]. Alemanya ha segut també la llar de famosos inventors i ingeniers, com [[Johannes Gutenberg]], a qui s'acredita l'invenció de la [[Imprenta|imprenta de tipos mòvils]] en Europa; [[Hans Geiger]], el creador del [[contador Geiger]], i [[Konrad Zuse]], que construí el primer [[ordenador]] digital totalment automàtic.<ref>Horst, Zuse. [http://www.epemag.com/zuse/ The Life and Work of Konrad Zuse] Everyday Practical Electronics (EPE) Online. Retrieved 2007, 01-02.</ref> Inventors, ingeniers i industrials, com el [[comte]] [[Ferdinand von Zeppelin]], [[Otto Lilienthal]], [[Gottlieb Daimler]], [[Rudolf Diesel]], [[Hugo Junkers]] i [[Karl Benz]] contribuitren a donar forma moderna al [[automòvil]] y a la tecnologia del transport aéreu.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576902_5/Automobile.html Automobile.] Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref><ref>[http://www.centennialofflight.gov/essay/Lighter_than_air/zeppelin/LTA8.htm The Zeppelin] U.S. Centennial of Flight Commission. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Importants institucions d'investigació son la [[Societat Max Planck]], el [[Helmholtz-Gemeinschaft]] i la [[Societat Fraunhofer]]. Estes treballen de forma independent o conectades externament al sistema universitari contribuint en una medida considerable a la producció científica. El prestigiós [[premi Gottfried Wilhelm Leibniz]] és concedix a deu científics i acadèmics cada any. En una adjudicació màxima de 2,5 millons d'[[euro]]s, és un dels premis d'investigació més alçament dotats en el mon.<ref>[http://www.dfg.de/en/research_funding/scientific_prizes/gw_leibniz_prize.html Gottfried Wilhelm Leibniz Prize], DFG, Accessed March 12, 2007</ref>

=== Educació ===
{{AP|Educació en Alemanya}}
[[File:Heidelberg Universitätsbibliothek 2003.jpg|thumb|250px|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga d'Alemanya]]

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177&nbsp;KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una série de països socis. En [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques són elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes són de propietat [[Estat|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals són entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

Les universitats són reconegudes a escala internacional, lo que indica l'elevat nivell d'educació en el país. En el ranking ''THES 2006'', deu universitats alemanes foren classificades entre les primeres doscentes del mon.<ref>[http://www.topuniversities.com/worlduniversityrankings/ World University Rankings] — A 2006 ranking from ''THES - QS'' of the world's research universities.</ref>

=== Religió ===
{{AP|Religions d'Alemanya}}
[[File:Kölner Dom nachts 2013.jpg|thumb|250px|La [[Catedral de Colònia]] a la vora del [[riu Rin]] forma part del [[Patrimoni de l'Humanitat]]]] 

El [[cristianisme]] és la major denominació [[Religió|religiosa]] en 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l'[[islamisme]] en 3,3 millons de seguidors (4%), seguit pel [[budisme]] i el [[judaisme]], abdós en prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L'[[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d'alemans (29,6%) no han registrat denominació religiosa. 

El [[protestantisme]] és concentra en el nort i l'est i el [[Catòlic|catolicisme]] romà és concentra en el sur i l'oest. Cada una d'elles comprén entorn del 31% de la població; el 1,7% de la població total és declara a sí mateixos cristians [[ortodoxo]]s, entre ells els [[Sèrvia|servis]] i els [[Grècia|grecs]] son els més numerosos.<ref>{{cite web|url=http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html|title=www.ekd.de/statistik/mitglieder.html<!--INSERT TITLE-->}}</ref> L'actual Papa, [[Benedicte XVI]], naixqué en Baviera. 

El número de persones sense religió, entre ells els [[ateu]]s i [[agnòstic]]s ascendixen a 29,6% de la població, i són especialment numerosos en l'antiga Alemanya de l'Est i les principals àrees metropolitanes.<ref>[http://www.remid.de/remid_info_zahlen.htm Religionen in Deutschland: Mitgliederzahlen] Religiosenwissenschaftlicher Medien- und Informationsdienst. November 4, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> Dels 3,3 millons de musulmans la majoria són sunites i alevites de [[Turquia]], pero hi ha un chicotet número de [[chiite]]s.<ref>[http://www.euro-islam.info/pages/germany.html Germany] Euro-Islam.info. Retrieved 2006, November 30.</ref> 

Segons l'enquesta de l'Eurobarómetre de [[2005]], el 47% dels ciutadans alemans respongueren "Crec que hi ha un Dèu", mentres que el 25% respongué "Crec que hi ha una espècie d'esperit o força vital" i el 25% digué "No crec que existixca ningun tipo d'esperit, dèu, la vida o la força".<ref name=EUROBAROMETER>{{cite web|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|title=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 (page 11)|accessdate=2007-05-05}}</ref>

=== Idiomes ===
{{AP|Idioma alemà}}
[[Archiu:Knowledge of German EU map.svg.png|thumb|250px|Coneiximent de l'alemà en l'[[Unió Europea]], [[Suïssa]] i [[Turquia]].]]

L'alemà es l'oficial i principal idioma parlat en Alemanya.<ref name="Eurobarometer Languages"/> És tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l'[[Unió Europea]], i un dels tres idiomes de treball de la [[Comissió Europea]], junt en l'[[Idioma anglés|anglés]] i l'[[Idioma francés|francés]]. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que són reconeguts natius: l'[[Idioma danés|danés]], el [[Llengües sorbies|sorap]], l'[[Idioma romaní|romaní]] i l'[[Idioma frisó|frisó]]. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats són l'[[Idioma turc|turc]], l'[[Idioma polac|polac]], els idiomes de la [[Península Balcànica]] i l'[[Idioma rus|rus]]. 

L'alemà estàndart és una llengua germànica occidental i esta estretament relacionada en  l'anglés, l'[[Idioma neerlandés|neerlandés]] i l' [[Idioma suec|suec]]. La majoria del vocabulari alemà es deriva de la rama germànica de la família llingüística indoeuropea.<ref name="Many tongues, one family">{{cite web|title=Many tongues, one family. Languages in the European Union|publisher= Europa.eu |author=European Commission]|date=2004|url=http://ec.europa.eu/publications/booklets/move/45/en.pdf|format=PDF |accessdate=2007-02-03}}</ref> Importants minores de paraules derivades del [[llatí]], de l'[[Idioma grec|grec]] i una cantitat menor del francés. L'alemà s'escriu usant l'[[alfabet llatí]]. Ademés de les 26 lletres estàndart, l'alemà conta en tres vocals en [[Diéresis (signe)|diéresis]], és dir, ä, ö i ü, aixina com la [[Eszett]] o scharfes S (s forta) ß. 

En tot lo món, l'alemà és parlat per aproximadament 100 millons de parlants natius i també al voltant de 80 millons de parlants no natius.<ref name=natgeo2006>{{cite book| authorlink = National Geographic| title = National Geographic Collegiate Atlas of the World| publisher = R.R Donnelley & Sons Company| date = 2006| month = April| location = Willard, Ohio| pages = 257-270| isbn = Regular:0-7922-3662-9, 978-0-7922-3662-7. Deluxe:0-7922-7976-X, 978-0-7922-7976-1 }}</ref> L'alemà és l'idioma principal de prop de 90 millons de persones (18%) en l'Unió Europea. El 67% dels ciutadans alemanys afirmen ser capaços de comunicar-se en al menys una llengua estrangera, el 27% per lo menys en dos [[idiome]]s distints del propi.<ref name="Eurobarometer Languages">{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf| format=PDF |accessdate=2007-02-03}}<br />{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Executive Summary)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_sum_en.pdf|format=PDF|doi=|accessdate=2007-02-03}}</ref>

=== Filosofia ===
[[Image:Nietzsche1882.jpg|thumb|250px|<center>[[Friedrich Nietzsche]].</center>]]

La lliteratura alemana és remonta a l'[[Edat Mija]] i les obres d'escritors com [[Walther von der Vogelweide]] i [[Wolfram von Eschenbach]]. Diversos autors i poetes alemans han guanyat gran renom, incloent [[Johann Wolfgang von Goethe]] i [[Friedrich Schiller]]. Les coleccions de contes populars publicats pels [[Germans Grimm]] popularisa el folclor alemà en el plà internacional. L'influencia d'autors del sigle XX inclouen [[Thomas Mann]], [[Bertold Brecht]], de [[Hermann Hesse]], [[Heinrich Böll]] i [[Günter Grass]].

L'influencia d'Alemanya en la filosofia és històricament significativa i molt notables filòsofs alemans han contribuït a donar forma a la [[filosofia occidental]] des de l'Edat Mija. [[Gottfried Leibniz]] i les seues contribucions al [[racionalisme]], [[Immanuel Kant]], [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]], [[Friedrich Wilhelm Joseph Schelling]] i [[Johann Gottlieb Fichte]] que forjaren l'[[idealisme]], [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]] formularen la teoria [[comunista]], [[Arthur Schopenhauer]] desenrolla la composició de [[pessimisme]] metafísic, [[Friedrich Nietzsche]] desenrolla el [[Perspectivisme]], l'obra de [[Martin Heidegger]] en Ser i Temps, i el de les teories socials [[Jürgen Habermas]] foren especialment influents.

=== Mijos de comunicació ===
[[Image:CABINETOFDRCALIGARI-poster.jpg|thumb|250px|<center>[[El gabinet del Doctor Caligari]].</center>]]
Alemanya és el mercat de [[televisió]] més gran d'[[Europa]], en uns 34 millons de llars que tenen televisió. Les numeroses cadenes públiques regionals i nacionals s'organisen d'acort en l'estructura política federal. Al voltant del 90% de les llars alemans tenen [[televisió per cable]] o [[televisió per satèlit]], i els tele-espectadors poden elegir entre una varietat de lliure accés públic i als canals comercials.

El país és la llar d'alguns dels més grans conglomerats de mijos de comunicació, incloent [[Bertelsmann]] i l'editorial [[Axel Springer]].

=== Cine ===
El cine alemà va ser especialment influent durant els anys de la República de Weimar en els expressionistes alemans com [[Robert Wiene]] ''(El gabinet del Doctor Caligari)'' i [[Friedrich Wilhelm Murnau]]. L'época nazi produí obres significatives com la película ''[[Baró de Münchhausen|Münchhausen]] '' (1943) o el controvertit treball de la directora [[Leni Riefenstahl]].

Durant el periodo [[1970]]–[[1980]] directors com [[Volker Schlöndorff]], [[Werner Herzog]], [[Wim Wenders]], [[Rainer Werner Fassbinder]] colocaren el cine alemà atra vegada en l'escena internacional en les seues películes a sovint provocadores. Més recentment, películes com ''[[Das Boot]] '' ([[1981]]), ''[[Lola rennt]] '' (1998), ''[[Good bye, Lenin!]] '' (2003), ''[[Contra la paret|Gegen die Wand]] '' (2004), ''[[Der Untergang]] '' ([[2004]]) i ''[[Das Leben der Anderen]] '' ([[2007]]) han gojat d'èxit internacional.

El [[Festival de Cine de Berlin]], celebrat anualment des de [[1951]], és un dels festivals de cine més prestigiosos. La cerimònia anual dels [[Premis del Cine Europeu]] és celebra cada dos anys en la ciutat de [[Berlin]], on és troben l'Acadèmia del Cine Europeu. Els estudis [[Babelsberg]], en Potsdam, son els més antics de gran escala en el món i constituïxen un centre internacional per a la producció de películes.

=== Deport ===
[[File:Michael Schumacher 2010 Malaysia.jpg|thumb|250px|[[Michael Schumacher]] set vegades [[Campeonat Mundial de Pilots de Fòrmula 1|Campeó del Mon en la Fòrmula 1]]]]
{{AP|Deport en Alemanya}}

La participació d'[[Alemanya en els Jocs Olímpics]] ha segut una de las més destacades des de que es realisa este event. El país organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics d'estiu en 1936]] i en [[Jocs Olímpics de Múnich 1972|1972]] [[Alemanya Occidental en els Jocs Olímpics|Alemanya Occidental]] va fer lo mateix.

La Federació Alemanya de Deports Olímpics (DOSB) conta en més de 27 millons de membres.<ref name="dosb"/> Segons senyes d'esta organisació, aproximadament la tercera part de la població del país realisa la pràctica deportiva a través d'un club o associació en alguna de las més de 200.000 instalacions de caràcter deportiu que existixen en el territori i en els 2.400 clubs del país.<ref name="dosb">[http://www.dosb.de/de/organisation/organisation/ Daten und Fakten], dosb.de, Consultat el [[25 de setembre de [[2008]]</ref>

Per la seua part la [[Federació Alemanya de Fútbol]] (DFB) conta en més de 26.000 clubs, totalisant 6 millons de membres, la membresía més gran de qualsevol federació deportiva en el mon.<ref>{{Cita web| url = http://www.deutschland.de/link.php?lang=4&category1=4&category2=218&category3=234&link_id=264 | título = Federació Alemana de Fútbol | año = 2006 | obra = deutschland.de | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> La [[selecció de fútbol d'Alemanya]] ha conseguit tres [[Copa Mundial de Fútbol|copes mundials]] (en 1954, 1974 y 1990) i tres [[eurocope]]s (1972; 1980 i 1996). En tres ocasions aplega a la final de l'Eurocopa sense guanyar-la ([[Eurocopa 1976|1976]], [[Eurocopa 1992|1992]] i [[Eurocopa 2008|2008]]). Aixina mateix, el país va ser seu dels campeonats mundials de [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|1974]] i [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|2006]].

A nivell de clubs destaquen equips com el [[Bayer Múnich]], el més llorejat del país i al mateix temps, un dels clubs més grans d'Europa. El seu major fita va ser el guanyar tres [[Lligues de Campeons de la UEFA|copes d'Europa]] de forma consecutiva (1974, 1975 i 1976. Posteriorment guanyaria en 2001). També estan l'[[Hamburc SV]], el [[Borussia Dortmund]], clubs que també guanyaren la Copa d'Europa, en 1983 i 1997, respectivament; a banda d'atres campeons europeus com el [[Bayer Leverkusen]], [[Borussia Mönchengladbach]], [[Werder Bremen]] i [[Schalke 04]].

Alemanya també destaca en el [[fútbol femení]], categoria en la que ha conquistat dos corones de campeona del món [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2003|2003]] i [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2007|2007]].

En quant a l'automovilisme, Alemanya és una de les nacions principals a nivell mundial, en numerosos automòvils guanyadors de carreres en conductors alemans. Precisament el més exitós conductor de [[Fòrmula 1]] en l'història és l'alemà [[Michael Schumacher]].

També el [[ciclisme]] és un deport popular en Alemanya i un dels millors ciclistes dels temps recents, [[Jan Ullrich]], guanyà el [[Tour de França]] en 1997 i finalisa segon en cinc ocasions.

En [[hockey sobre herba]], Alemanya ha obtés dos medalles d'or en el torneig masculí del [[campeonat mundial de hockey sobre herba]], una en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2002|2002]] i atra en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2006|2006]]; i atres dos medalles d'or en el torneig femení, una en [[1976]] i atra en [[1981]].

=== Gastronomia ===
{{AP|Gastronomia d'Alemanya}}
[[Image:currywurst.jpg|thumb|250px|<center>[[Currywurst]].</center>]]
[[Archiu:Black Forest gateau.jpg|thumb|250px|<center>[[Coca de la Selva Negra]].</center>]]

La [[cuina]] alemana varia enormement d'una regió a un atra. Les regions del sur de [[Baviera]] i [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària en [[Suïssa]] i [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], i [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, en la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn és menja en freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches és produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat d'al voltant del 3,0% i és preveu que seguixca una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra =  organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

El [[desdejuni]] és usualment una selecció de [[cereal]]s i [[mel]] o [[melada]] en [[pa]]. Alguns alemans mengen [[embotit]]s o [[formage]] en pa per al desdejuni. Més de 300 tipos de pans són coneguts en tot el país. Al ser un país d'immigrants, ha adoptat molts plats internacionals. Plats [[Itàlia|italians]] com [[pizza]] i [[pasta]], o [[Turquia|turcs]] i [[àrap]]s com el [[kebab]] estan ben establits, sobre tot en ciutats grans. Restaurants [[China|chinescs]] i [[Grècia|grecs]] estan també considerablement estesos.

Encara que el vi és cada vegada més popular en moltes parts d'Alemanya, la [[beguda]] nacional és la [[cervesa]]. El consum de cervesa per persona en el país esta disminuint, pero en 116 litros per any esta encara entre els més alts del mon. De 18 països occidentals enquestats, el consum per capita de [[refresc]]s resulta ser inferior a la mija (14ª en la llista), mentres que el consum de suc de frutes és un dels més alts (tercer en la llista).

=== Societat ===
{| {{fichabonita}}
|+ '''Festes'''
! Data !! Nom en valencià !! Nom local
|- 
| 1 de giner || [[Any Nou]] || ''Neujahr''
|- 
| &nbsp; || [[Semana Santa|Divendres Sant]] || ''Karfreitag''
|- 
| &nbsp; || [[Pasqua|Dilluns de Pasqua]] || ''Ostermontag''
|- 
| 1 de maig || [[Dia Internacional del Treball|Dia del Treball]] || ''Tag der Arbeit''
|- 
| &nbsp; || [[Ascensió de Jesucrist|Ascensió&nbsp;de&nbsp;Jesucrist]] || ''(Christi)&nbsp;Himmelfahrt''
|- 
| &nbsp; || [[Pentecostés]] || ''Pfingstmontag''
|- 
| 3 d'octubre || [[Reunificació alemanya|Día&nbsp;de&nbsp;la&nbsp;Unitat&nbsp;Alemanya]] || ''Tag&nbsp;der&nbsp;Deutschen&nbsp;Einheit''
|- 
| 25 de decembre || [[Nadal|1<sup>er</sup> dia de Nadal]] || 1. ''Weihnachtstag''
|- 
| 26&nbsp;de&nbsp;decembre || [[Nadal|2º dia de Nadal]] || 2. ''Weihnachtstag''
|}

Alemanya s'ha promogut a sí mateixa com la «[[Walk of Ideas|Terra de les idees]]». Una campanya que s'inicia en l'any [[2006]] que acompanya a la fase final de la [[Copa Mundial de Fútbol]] te la seua continuació en [[2008]]. La campanya es centra en les innovacions recents d'institucions públiques i privades, [[universitat]]s i [[institut]]s d'[[investigació]], empresess, aixina com [[proyecte]]s [[social]]s i [[cultural]]s.

Des de les celebracions de la Copa Mundial de la percepció interna i externa de l'image del país ha canviat.<ref>{{Cita web| url = http://www.brandovation.net/ | título = How Germany won the World Cup of Nation Branding | año = 2006 | obra =  BrandOvation | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> En les enquestes realisades a nivell mundial conegudes com l'Índex de GMI Anholt, Alemanya finalisa en segona posició despuix de valorar criteris econòmics, evaluació de la reputació del país en térmens de cultura, la política, el seu poble i el seu atractiu per als turistes.<ref>{{Cita web| url = http://www.nationbrandindex.com/nbi_q306-uk-press-release.phtml | título = Soccer World Cup helps Germany challenge Britain to become world’s most valued nation brand | año = 2006 | obra =  BrandOvation 12.11.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

És llegal i socialment un país [[Homosexualitat en Alemanya|tolerant cap als homosexuals]]. Les unions s'han permés des de l'any [[2001]].<ref>{{Cita web| url = http://www.news24.com/News24/World/News/0,,2-10-1462_1613010,00.html | título = Germany extends gay rights | año = 2004 | obra = News24.com, 29.10.2004 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> Gais i lesbianes poden adoptar llegalment el fill de la seua parella. Durant l'última década del sigle XX, Alemanya transforma la seua actitut cap als [[Immigració|immigrants]] considerablement. Fins a mitat dels anys noranta va ser l'opinió generalisada de que no era un país d'immigració a pesar de que aproximadament el 10% de la població és d'orige no alemà.

En un gast de 58.000 millons d'euros en viages internacionals en [[2005]], els alemans han invertit més diners que qualsevol atre país. Els destins més populars foren [[Àustria]], [[Espanya]], [[Itàlia]] i [[França]].<ref>{{Cita web| url = http://www.goethe.de/ins/sg/sin/ges/sur/en1314184.htm | título = The Germans are world champions in travelling | año = 2006 | obra =  Goethe Institut Singapore 03.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

== Referències ==
{{Listaref|2}}

== Bibliografia ==
* Berg, S., Winter, S., Wassermann, A. The Price of a Failed Reunification Spiegel Online International. 5 de setembre, 2005
* Government and Society. Germany. Encyclopedia Britannica
* Lloyd, Albert L.; Lühr, Rosemarie; Springer, Otto; Purdy, Karen K. (1998). Etymologisches Wörterbuch des Althochdeutschen (en alemán). Band II. Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 978-3-525-20768-0. OCLC 490084242
* Stephen J. Lee: Europe, 1890–1945. Routledge 2003. ISBN 0-415-25455-8
* Wasser, Jeremy. Spätzle Westerns Spiegel Online International. 6 d'abril, 2006

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Germany}}

* [http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemanya]
* [http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Informació d'Alemanya]
* [http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministeri de Relacions Exteriors]
* [http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficines Econòmiques i Comercials d'Espanya en Alemanya]

{{Països Europa}}
{{UE}}

{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Alemanya]]