Edició de «Castelló de la Plana»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 168: | Llínea 168: | ||
El [[Castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del [[Desert de les Palmes|Desert]], va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat. Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], varen ser donats a [[Ximén Pérez de Arenós|Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perque esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment. | El [[Castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del [[Desert de les Palmes|Desert]], va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat. Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], varen ser donats a [[Ximén Pérez de Arenós|Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perque esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment. | ||
− | En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[ | + | En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[sigle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]]. |
En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de les [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. | En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de les [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. |