Edició de «Charles Henri Dupuy de Lôme»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Dupuy de Lôme.jpg|thumb|180px|Stanislas Charles Henri Dupuy de Lôme]]
+
[[Image:DupuyDeLome.jpg|thumb|180px|Stanislas Charles Henri Dupuy de Lôme (1817-1885)]]
'''Stanislas Charles Henri Dupuy de Lôme''' ([[15 d'octubre]] de  [[1816]] - [[1 de febrer]] de [[1885]]) fon un arquitecte naval [[França|francés]], fill d'un oficial naval, naixcut en [[Ploemer]], prop de [[Lorient]] en [[Bretanya]]. Fon educat en l'Escola Politécnica, i sa activitat principal tingué lloc entre els anys [[1840]] i [[1870]].
+
'''Stanislas Charles Henri Dupuy de Lôme''' ([[15 d'octubre]] de  [[1816]] - [[1 de febrer]] de [[1885]]) fon un arquitecte naval [[França|francés]], fill d'un oficial naval, naixcut en [[Ploemer]], prop de [[Lorient]] en [[Bretanya]]. Fon educat en l'Escola Politécnica, i sa activitat principal tingué lloc entre els anys [[1840]] i [[1870]].
  
 
Al terminar la seua formació professional, viajà a [[Anglaterra]] al voltant de l'any [[1842]], a on continuà estudis de construcció de barcos en casc d'acer i navegació a vapor. Escrigué un ensaig, posteriorment publicat baix el títul de "Mémoire sur la Construction des Batiments en Fer" (Memòria sobre la construcció de barcos de ferro).
 
Al terminar la seua formació professional, viajà a [[Anglaterra]] al voltant de l'any [[1842]], a on continuà estudis de construcció de barcos en casc d'acer i navegació a vapor. Escrigué un ensaig, posteriorment publicat baix el títul de "Mémoire sur la Construction des Batiments en Fer" (Memòria sobre la construcció de barcos de ferro).
  
 
==Primer barco a vapor==
 
==Primer barco a vapor==
[[File:DupuyPlaque.jpg|thumb|240px|Henri Dupuy de Lôme viví en el 374 de la Rue Saint-Honoré en [[Paris]], des de l'any [[1857]] fins a la seua mort en l'any 1885 (detall de sa placa conmemorativa a la dreta).]]
+
[[Image:DupuyPlaque.jpg|thumb|240px|Henri Dupuy de Lôme viví en el 374 de la Rue Saint-Honoré en [[Paris]], des de l'any [[1857]] fins a la seua mort en l'any 1885 (detall de sa placa conmemorativa a la dreta).]]
  
 
A la seua tornada de [[Anglaterra]], Dupuy de Lôme començà a treballar en l'arsenal de Toulon. En eixa época, les úniques naus a vapor estaven propulsades per rodes de paletes, i havia gran oposició a l'introducció de tal propulsió en els barcos de guerra. Les rodes de paleta se veïen com poc apropiades per als grans barcos de guerra, i no existia confiança en les hèlices; la majoria dels oficials, tant en [[Anglaterra]] com en [[França]], s'oponien a abandonar la propulsió a vela.  
 
A la seua tornada de [[Anglaterra]], Dupuy de Lôme començà a treballar en l'arsenal de Toulon. En eixa época, les úniques naus a vapor estaven propulsades per rodes de paletes, i havia gran oposició a l'introducció de tal propulsió en els barcos de guerra. Les rodes de paleta se veïen com poc apropiades per als grans barcos de guerra, i no existia confiança en les hèlices; la majoria dels oficials, tant en [[Anglaterra]] com en [[França]], s'oponien a abandonar la propulsió a vela.  
Llínea 11: Llínea 11:
 
'''Dupuy de Lôme''' estudià cuidadosament els detalls del ''SS Great Britain'', que havia observat en construcció en Bristol, i quedà convençut que un sistema de propulsió a vapor podria usar-se en els barcos de guerra. Se dedicà a perfeccionar l'idea, i en [[1845]] escrigué un informe al Ministeri de Marina francés sugerint la construcció d'una fragata a hèliç, en casc d'acer, i protegida per una armadura formada per varis espessors de planches d'eixe material. Este informe establirà clarament l'idea d'un barco de guerra clàssic, si be el primer prototip no se construiria fins a varis anys despuix.
 
'''Dupuy de Lôme''' estudià cuidadosament els detalls del ''SS Great Britain'', que havia observat en construcció en Bristol, i quedà convençut que un sistema de propulsió a vapor podria usar-se en els barcos de guerra. Se dedicà a perfeccionar l'idea, i en [[1845]] escrigué un informe al Ministeri de Marina francés sugerint la construcció d'una fragata a hèliç, en casc d'acer, i protegida per una armadura formada per varis espessors de planches d'eixe material. Este informe establirà clarament l'idea d'un barco de guerra clàssic, si be el primer prototip no se construiria fins a varis anys despuix.
  
[[Archiu:Elnapol.jpg|thumb|250px|''Napoleón'' ([[1850]]), primer barco de guerra propulsat a vapor, dissenyat per Dupuy de Lôme.]]
+
[[Image:Napoleon(1850).jpg|thumb|250px|''Napoleón'' ([[1850]]), primer barco de guerra propulsat a vapor, dissenyat per Dupuy de Lôme.]]
 
'''Dupuy de Lôme''' no estigué a soles en esta intenció de canvis radicals en la construcció i propulsió de barcos. Els seus colegues alvançaven en la mateixa llínea d'idees, i en [[Anglaterra]] començaren les conversions de barcos de vela a vapor. Esta acció dels britànics mogué als francesos a iniciar també la conversió de les seues naus de guerra a barcos auxiliars propulsats per vapor.  
 
'''Dupuy de Lôme''' no estigué a soles en esta intenció de canvis radicals en la construcció i propulsió de barcos. Els seus colegues alvançaven en la mateixa llínea d'idees, i en [[Anglaterra]] començaren les conversions de barcos de vela a vapor. Esta acció dels britànics mogué als francesos a iniciar també la conversió de les seues naus de guerra a barcos auxiliars propulsats per vapor.  
  
'''Dupuy de Lôme''' continuà investigant, i en l'any [[1847]] fon premiat en el encàrrec de dissenyar ''Le Napoléon'', que seria el primer barco de guerra a vapor impulsat per hèliç mai construït. El barco tenia 73 metros d'eslora, 16,70 metros de mànega i un desplaçament de 5.000 t, en dos cobertes armades. Aplegava una velocitat de 14 nucs. Durant la [[guerra de Crimea]] la seua eficàcia cridà molt l'atenció, i de seguida moltes armades del món començaren a copiar l'idea.  
+
'''Dupuy de Lôme''' continuà investigant, i en l'any [[1847]] fon premiat en el encàrrec de dissenyar ''Le Napoléon'', que seria el primer barco de guerra a vapor impulsat per hèliç mai construït. El barco tenia 73 metros d'eslora, 16,70 metros de mànega i un desplaçament de 5.000 t, en dos cobertes armades. Aplegava una velocitat de 14 nucs. Durant la [[guerra de Crimea]] la seua eficàcia cridà molt l'atenció, i de seguida moltes armades del món començaren a copiar l'idea.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* Dupuy de Lôme, Henri (1844). Mémoire sur la construction des bâtiments en fer: adressé à M. le ministre de la Marine (èd 1844) (2018 edición). Toulon: Hachette Livre-BNF. ISBN 978-2-012922709
+
{{Traduït de|es|Charles_Henri_Dupuy_de_Lôme}}
* Gardiner, Robert (2001). Steam, Steel & Shellfire: the Steam Warship 1815-1905 (1993 edición). Naval Institute Press. p. 39. ISBN 0-7858-1413-2
 
* Roberts, Stepen S. French Warships in the Age of Steam 1859-1914 (2021 edición). Seafort Publishing. ISBN 978-1526745330
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* Berneron-Couvenhes, Marie-Françoise (2007). Les Messageries Maritimes: l'essor d'une grande compagnie de navigation française, 1851-1894. Presses Paris Sorbonne. ISBN 9782840504795
 
* Dupuy de Lôme, H. Mémoire sur la construction des bâtiments en fer: adressé à M. le ministre de la Marine (èd 1844), HACHETTE LIVRE-BNF, 2018 ISBN 978-2-012922709
 
* Gardiner, Robert. Steam, Steel & Shellfire: the Steam Warship 1815-1905 (Conway's History of the Ship), Naval Institute Press 1993 ISBN 978-1557507747
 
* Oxford Encyclopedia of Maritime History (Edited by: John J. Hattendorf), Oxford University Press, 2007 ISBN 978-0195130751
 
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Arquitectes]]
 
[[Categoria:Arquitectes]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!