Edició de «Costa Rica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| prefix_radiofònic = TIA-TIZ, TEA-TEZ | | prefix_radiofònic = TIA-TIZ, TEA-TEZ | ||
| còdic_ISO = 188 / CRI / CR | | còdic_ISO = 188 / CRI / CR | ||
− | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Organisació d'Estats | + | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Organisació d'Estats Centreamericanos|ODECA]], [[Sistema de la Integració Centreamericana|SICA]], [[Aliança del Pacífic]], [[Grup dels 77|G-77]], [[Organisació d'Estats Iberoamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Grup de Riu]], [[Associació d'Estats del Carip|AEC]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys|CELAC]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]] |
| Ciutats importants: | | Ciutats importants: | ||
| División administrativa: | | División administrativa: | ||
Llínea 58: | Llínea 58: | ||
'''Costa Rica''' és una [[república]] d'[[Amèrica Central]], que llimita al nort en [[Nicaragua]], a l'est en el [[mar Carip]], al sur-est en [[Panamà]] i al sur i a l'oest en l'[[oceà Pacífic]]. La capital és [[San José (Costa Rica)|San José]], en poc més de 300.000 habitants. Les ciutats que formen part de la famosa "Àrea Metropolitana" són, junt a San José, Heredia, Cartago i Alajuela. Cal resaltar la província de Limón com la de més riquea cultural. | '''Costa Rica''' és una [[república]] d'[[Amèrica Central]], que llimita al nort en [[Nicaragua]], a l'est en el [[mar Carip]], al sur-est en [[Panamà]] i al sur i a l'oest en l'[[oceà Pacífic]]. La capital és [[San José (Costa Rica)|San José]], en poc més de 300.000 habitants. Les ciutats que formen part de la famosa "Àrea Metropolitana" són, junt a San José, Heredia, Cartago i Alajuela. Cal resaltar la província de Limón com la de més riquea cultural. | ||
− | En una sòlida i longeva [[democràcia]], d'entre les més funcionals del món, Costa Rica és el quinquagèsim país més ric del món segons senyes del [[Fondo Monetari Internacional]] i un dels més estables | + | En una sòlida i longeva [[democràcia]], d'entre les més funcionals del món, Costa Rica és el quinquagèsim país més ric del món segons senyes del [[Fondo Monetari Internacional]] i un dels més estables de [[Amèrica]], obtenint resultats generalment favorables en tots els [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica|índexs de desenroll i competitivitat]]. Aünat a açò, posseïx diverses polítiques a la vanguarda per a la protecció de l'ambient i és una nació desmilitariçar per [[Abolició de l'eixèrcit de Costa Rica|voluntat pròpia]] des de 1948, mantenint un elevat nivell de [[Prosperitat (economia)|prosperitat]] d'acort al [[Índex de prosperitat Legatum#Institut Legatum|Institut Legatum]], i sent considerada la [[Índex del Planeta Feliç|societat més feliç]] del planeta, durant més d'una década, segons [[New Economics Foundation]]. |
− | De forma paralela, el país actualment afronta importants reptes en el seu desenroll relacionats en la seua desgastada infraestructura vial i de transport, les quals presenten una complicada capacitat per a millorar a curt determini; el [[dèficit fiscal]], la sostenibilitat i eficàcia | + | De forma paralela, el país actualment afronta importants reptes en el seu desenroll relacionats en la seua desgastada infraestructura vial i de transport, les quals presenten una complicada capacitat per a millorar a curt determini; el [[dèficit fiscal]], la sostenibilitat i eficàcia de la seua [[Estat del benestar|Estat benefactor]], l'estancament en el combat a la pobrea, la tendència a l'alça en les seues taxes de delinqüència, desocupació i desigualtat; aixina com profunts problemes ecològics relacionats en pràctiques agrícoles nocives, mala [[gestió de residus]] i contaminació de cossos d'aigua. |
== Història == | == Història == | ||
Llínea 66: | Llínea 66: | ||
{{AP|Història prehispànica de Costa Rica|Regne de Nicoya|Regne Huetar d'Occident|Regne Huetar d'Oriente|Imperi de Garabito}} | {{AP|Història prehispànica de Costa Rica|Regne de Nicoya|Regne Huetar d'Occident|Regne Huetar d'Oriente|Imperi de Garabito}} | ||
{{VT|Art precolombí de Costa Rica|Monument Nacional Guayabo|Esferes de pedra de Costa Rica}} | {{VT|Art precolombí de Costa Rica|Monument Nacional Guayabo|Esferes de pedra de Costa Rica}} | ||
− | L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de | + | L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centroamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndriques, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions. |
− | Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els | + | Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els cridats [[metat de panel colgant|metats trípodes de panel colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats. |
A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats. | A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats. | ||
Llínea 76: | Llínea 76: | ||
[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg|miniaturadeimagen|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]] | [[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg|miniaturadeimagen|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]] | ||
− | [[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] ( | + | [[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]]. |
− | Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i | + | Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, [[Pedro Arias Dávila|Pedrarias Dávila]], enviara una missió al mando de [[Francisco Hernández de Còrdova (fundador de Nicaragua)|Francisco Hernández de Còrdova]], qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el [[riu Gran de Tárcoles]] i va fundar la [[Vila de Brusseles]] en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 [[Felipe Gutiérrez]] va obtindre permís per a conquistar la [[Governació de Veragua]] i en 1538, [[Hernán Sánchez de Badajoz]] es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en [[cordillera de Talamanca|Talamanca]] i el port de Sant Marcos. En 1540, [[Diego Gutiérrez i Toledo|Diego de Gutiérrez]] va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i Sant Francisco en el territori de [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]]. Va capturar després als cacics [[Camaquiri|Camaquire]] i [[Cocorí]] per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la [[Cordillera Volcànica Central (Costa Rica)|Cordillera Central]], fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys. |
En giner de 1561, [[Juan de Cavallón y Arboleda|Juan de Cavallón]] va recórrer Nicoya i va entrar en el [[Entanque Central (Costa Rica)|Entanque Central]], a on va fundar [[Garcimuñoz|Castell de Garcimuñoz]], la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic [[Garabito (rei)|Garabito]], rei dels [[huetares]], per a poder adquirir quemenjars. El regne de Garabito s'estenia des del [[riu Virilla]] fins a les costes del Pacífic ([[Cantó de Garabito|Jacó]] i [[Cantó de Tilarán|Tilarán]]) i des de la cordillera Volcànica Central fins al [[Riu Sant Joan (Nicaragua)|riu Sant Joan]], i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els [[Chorotega|chorotegues]], que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de [[Guerra de guerrilles|guerrilla]], en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles. | En giner de 1561, [[Juan de Cavallón y Arboleda|Juan de Cavallón]] va recórrer Nicoya i va entrar en el [[Entanque Central (Costa Rica)|Entanque Central]], a on va fundar [[Garcimuñoz|Castell de Garcimuñoz]], la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic [[Garabito (rei)|Garabito]], rei dels [[huetares]], per a poder adquirir quemenjars. El regne de Garabito s'estenia des del [[riu Virilla]] fins a les costes del Pacífic ([[Cantó de Garabito|Jacó]] i [[Cantó de Tilarán|Tilarán]]) i des de la cordillera Volcànica Central fins al [[Riu Sant Joan (Nicaragua)|riu Sant Joan]], i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els [[Chorotega|chorotegues]], que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de [[Guerra de guerrilles|guerrilla]], en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles. | ||
Llínea 85: | Llínea 85: | ||
=== Periodo virregnal (1573-1821) === | === Periodo virregnal (1573-1821) === | ||
− | Costa Rica fon des de 1574 la dependència més austral de la [[Capitania General de Guatemala]], part del [[Virregnat de Nova Espanya]], situació en la que va permanéixer fins a la seua independència. La lluntea de la ciutat de Guatemala, el reduït número d'oficials del govern i de representants de l'Iglésia, i la seua carència de riquees agrícoles o mineres, varen provocar que es trobara en total abandó per part de les autoritats espanyoles, la qual cosa va facilitar que es desenrollara en molta major autonomia que atres províncies de | + | Costa Rica fon des de 1574 la dependència més austral de la [[Capitania General de Guatemala]], part del [[Virregnat de Nova Espanya]], situació en la que va permanéixer fins a la seua independència. La lluntea de la ciutat de Guatemala, el reduït número d'oficials del govern i de representants de l'Iglésia, i la seua carència de riquees agrícoles o mineres, varen provocar que es trobara en total abandó per part de les autoritats espanyoles, la qual cosa va facilitar que es desenrollara en molta major autonomia que atres províncies de Centroamèrica. L'interés relatiu que varen mostrar els colonisadors ibèrics cap a esta regió va modificar algunes de les situacions característiques que es varen donar en atres nacions, dotant a Costa Rica d'algunes peculiaritats. Alguns estudiosos sostenen que partix de l'idiosincràsia nacional es va formar durant esta época virregnal, en a on les privacions de tipo material eren el comú per a tots i al no haver una forta mà d'obra indígena i africana, tant el Governador Provincial com el més humil dels llauradors, esclaus i amerindis, tenien que velar cadascú pel seu sustente i pel de les seues famílies, creant-se aixina una societat més igualitari i menys regida per castes. Atres estudis demostren que en la Costa Rica colonial, i sobretot, a partir de el sigle XVII, es va escomençar a cimentar una marcada diferenciació social, en una èlit comercial i terratinent que manejava a antoix els fils de l'economia i la política interna. |
En la finalitat de concentrar a una població cada volta més dispersa, les autoritats civils i eclesiàstiques varen ordenar la fundació d'iglésies, oratoris i parròquies en la Vall Central: Vila Vella (1707, actual Heredia); Vila Nova de la Boca del Mont (1738, actual [[San José (Costa Rica)|San José]]); Vila Bella (1782, actual [[Alajuela (ciutat)|Alajuela]]). En el Pacífic, [[Escampe (Costa Rica)]] fon la ciutat més important, que es fon despoblant pels atacs pirates, per lo que molta població es va traslladar cap a la vall de Bagaces, donant lloc a la població de [[Cantó de Canyes|Canyes]] en 1751. Cap a la segona mitat del sigle XVIII, es va iniciar l'activitat en el port de [[Puntarenas (ciutat)|Puntarenas]], principalment per a comerciar tabac, pero no fon declarat oficialment port fins a 1814. En [[Nicoya (Costa Rica)|Nicoya]], l'activitat ganadera en Nicaragua va permetre una forta influència d'eixa província en tota la regió fins a la vall del Tempisque, la qual, no obstant, contava en una població dispersa, per lo que en 1769 es va fundar una ermita en un important creuament de camins, que va donar lloc a la ciutat de [[Cantó de Llibèria|Llibèria]]. | En la finalitat de concentrar a una població cada volta més dispersa, les autoritats civils i eclesiàstiques varen ordenar la fundació d'iglésies, oratoris i parròquies en la Vall Central: Vila Vella (1707, actual Heredia); Vila Nova de la Boca del Mont (1738, actual [[San José (Costa Rica)|San José]]); Vila Bella (1782, actual [[Alajuela (ciutat)|Alajuela]]). En el Pacífic, [[Escampe (Costa Rica)]] fon la ciutat més important, que es fon despoblant pels atacs pirates, per lo que molta població es va traslladar cap a la vall de Bagaces, donant lloc a la població de [[Cantó de Canyes|Canyes]] en 1751. Cap a la segona mitat del sigle XVIII, es va iniciar l'activitat en el port de [[Puntarenas (ciutat)|Puntarenas]], principalment per a comerciar tabac, pero no fon declarat oficialment port fins a 1814. En [[Nicoya (Costa Rica)|Nicoya]], l'activitat ganadera en Nicaragua va permetre una forta influència d'eixa província en tota la regió fins a la vall del Tempisque, la qual, no obstant, contava en una població dispersa, per lo que en 1769 es va fundar una ermita en un important creuament de camins, que va donar lloc a la ciutat de [[Cantó de Llibèria|Llibèria]]. | ||
Llínea 92: | Llínea 92: | ||
=== Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848) === | === Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848) === | ||
− | Costa Rica es va independisar del [[Imperi espanyol]] el 15 de setembre de 1821, junt al restant de la [[Capitania General de Guatemala]]. Despuix de rebre el pronunciament de la ciutat de [[León (Nicaragua)|León]], establit en l'"[[Acta dels Nuvolats]]", l'ajuntament de [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]] va emetre el [[Acta d'Independència de Costa Rica|acta del 29 d'octubre]], va declarar l'independència i, l'1 de decembre, una Junta de Llegats va promulgar el [[Pacte de Concòrdia]], la primera Constitució, en la que va constituir la seua pròpia forma de govern, a càrrec d'una Junta Superior Gubernativa, es varen reconéixer els drets civils dels habitants, es va abolir l'esclavitut i es va proclamar la llibertat de comerç. Costa Rica va formar part de la [[República Federal de | + | Costa Rica es va independisar del [[Imperi espanyol]] el 15 de setembre de 1821, junt al restant de la [[Capitania General de Guatemala]]. Despuix de rebre el pronunciament de la ciutat de [[León (Nicaragua)|León]], establit en l'"[[Acta dels Nuvolats]]", l'ajuntament de [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]] va emetre el [[Acta d'Independència de Costa Rica|acta del 29 d'octubre]], va declarar l'independència i, l'1 de decembre, una Junta de Llegats va promulgar el [[Pacte de Concòrdia]], la primera Constitució, en la que va constituir la seua pròpia forma de govern, a càrrec d'una Junta Superior Gubernativa, es varen reconéixer els drets civils dels habitants, es va abolir l'esclavitut i es va proclamar la llibertat de comerç. Costa Rica va formar part de la [[República Federal de Centroamèrica]] (1823), pero la seua participació (1823-1842) va ser prou marginal. Costa Rica va buscar solucionar els seus problemes per sí mateixa: per a 1825, contava en la seua pròpia moneda, cap d'Estat, Assamblea Llegislativa i Cort Suprema de Justícia. Entre 1825 i 1833, mentres la República Federal es debat en l'anarquia política i la guerra civil (1826-1829), Costa Rica viu un periodo de relativa estabilitat política. L'Estat va guanyar territori en la [[anexió del Partit de Nicoya]] al país, el 25 de juliol de 1824, pero també va perdre en la [[ocupació de Boques del Bou de 1836]] per la [[República de la Nova Granada]]. |
El 3 de març de 1823, es va formar el primer Congrés en diputats de les quatre ciutats principals de la Vall Central. Les localismes varen dur a un enfrontament pel poder entre les ciutats conservadores de Cartago i Heredia, partidàries d'unir-se al [[Primer Imperi Mexicà]], i les ciutats lliberals i republicanes de San José i Alajuela. La [[batalla d'Ochomogo]] (5 d'abril de 1823) va resultar en la victòria dels republicans, dirigits per [[Gregorio José Ramírez i Castro|Gregorio José Ramírez]], i el trasllat de la capital a Sant Josep. Ramírez va tornar el poder als pocs dies, i es va nomenar una nova Junta Gubernativa que va governar fins a 1824, any en que es va nomenar al primer [[cap d'Estat]], [[Juan Mora Fernández]] (1824-1833), josefí lliberal en àmplia experiència administrativa, baix el govern del qual es va introduir la [[imprenta]], es va establir la primera casa de moneda i es va reorganisar la [[Casa d'Ensenyança de Sant Tomás]], considerada la primera universitat de Costa Rica; es va promulgar una nova constitució, la ''[[Llei Fonamental de l'Estat Lliure de Costa Rica]]'' (1825), aixina com la ''Llei Aprilia'', que donava autonomia al país dins de la República Federal. | El 3 de març de 1823, es va formar el primer Congrés en diputats de les quatre ciutats principals de la Vall Central. Les localismes varen dur a un enfrontament pel poder entre les ciutats conservadores de Cartago i Heredia, partidàries d'unir-se al [[Primer Imperi Mexicà]], i les ciutats lliberals i republicanes de San José i Alajuela. La [[batalla d'Ochomogo]] (5 d'abril de 1823) va resultar en la victòria dels republicans, dirigits per [[Gregorio José Ramírez i Castro|Gregorio José Ramírez]], i el trasllat de la capital a Sant Josep. Ramírez va tornar el poder als pocs dies, i es va nomenar una nova Junta Gubernativa que va governar fins a 1824, any en que es va nomenar al primer [[cap d'Estat]], [[Juan Mora Fernández]] (1824-1833), josefí lliberal en àmplia experiència administrativa, baix el govern del qual es va introduir la [[imprenta]], es va establir la primera casa de moneda i es va reorganisar la [[Casa d'Ensenyança de Sant Tomás]], considerada la primera universitat de Costa Rica; es va promulgar una nova constitució, la ''[[Llei Fonamental de l'Estat Lliure de Costa Rica]]'' (1825), aixina com la ''Llei Aprilia'', que donava autonomia al país dins de la República Federal. | ||
Llínea 100: | Llínea 100: | ||
En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern. | En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern. | ||
+ | === Estat Oligàrquic (1840-1870) === | ||
+ | ==== Campanya Nacional de 1856 - 1857 ==== | ||
+ | === Estat lliberal (1870 - 1940) === | ||
+ | === Estat Reformiste (1940 - 1948) === | ||
+ | ==== Guerra Civil de 1948 ==== | ||
+ | === Segona República i Estat Benefactor (1949-1979) === | ||
+ | === Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) === | ||
+ | === El nou mileni - sigle XXI === | ||
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
− | |||
− | |||
=== Poder eixecutiu === | === Poder eixecutiu === | ||
− | |||
− | |||
=== Poder llegislatiu === | === Poder llegislatiu === | ||
− | |||
− | |||
=== Poder judicial === | === Poder judicial === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Poder electoral === | === Poder electoral === | ||
− | |||
− | |||
==== Partits polítics ==== | ==== Partits polítics ==== | ||
− | |||
− | |||
==== Índex de democràcia ==== | ==== Índex de democràcia ==== | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Relacions exteriors === | === Relacions exteriors === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Seguritat === | === Seguritat === | ||
− | + | === Drets humans === | |
+ | == Organisació territorial == | ||
+ | == Geografia == | ||
+ | === Relleu === | ||
+ | === Hidrografia === | ||
+ | === Clima === | ||
+ | === Biodiversitat i recursos naturals === | ||
+ | == Economia == | ||
+ | === Turisme === | ||
+ | === Agricultura === | ||
+ | == Infraestructura == | ||
+ | === Transports === | ||
+ | === Mijos de comunicació === | ||
+ | ==== Prensa escrita ==== | ||
+ | ==== Televisió ==== | ||
+ | ==== Radi ==== | ||
+ | === Energia i producció elèctrica === | ||
+ | == Demografia == | ||
+ | === Etnografia === | ||
+ | ==== Migració ==== | ||
+ | === Idioma === | ||
+ | === Religió === | ||
+ | === Salut === | ||
+ | === Educació === | ||
+ | === Principals ciutats === | ||
+ | == Cultura == | ||
+ | === Identitat costarriquenya === | ||
+ | === Escultura === | ||
+ | === Pintura === | ||
+ | === Arquitectura === | ||
+ | === Cine === | ||
+ | === Teatre === | ||
+ | === Dansa i ballet clàssic === | ||
+ | === Música === | ||
+ | === Lliteratura === | ||
+ | === Gastronomia === | ||
+ | === Folclore === | ||
+ | ==== Música folklòrica ==== | ||
+ | ==== Trages típics ==== | ||
+ | ==== Llegendes, supersticions i tradicions ==== | ||
+ | ==== Expressions populars ==== | ||
+ | === Patrimoni de la Humanitat === | ||
+ | ==== Illa del Coco ==== | ||
+ | ==== Parc Internacional l'Amistat ==== | ||
+ | ==== Tradició del ''boyeo'' i les ''carretas'' ==== | ||
+ | ==== Esferes de pedra ==== | ||
+ | === Patrimoni nacional === | ||
+ | ==== Ceràmica nicoyana ==== | ||
+ | === Festivitats === | ||
+ | == Ciència i tecnologia == | ||
+ | == Deports == | ||
− | + | == Vejau també == | |
+ | * [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]] | ||
+ | * [[Anex:Presidents de Costa Rica]] | ||
+ | * [[Llengües de Costa Rica]] | ||
+ | * [[Lliteratura de Costa Rica]] | ||
+ | * [[Força Pública de la República de Costa Rica]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
=== Bibliografia === | === Bibliografia === | ||
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Aguilar Bulgarelli |nombre=Óscar |enlaceautor=Óscar Aguilar Bulgarelli |título=Costa Rica y sus hechos políticos de 1948: Problemática de una década |url=http://books.google.co.cr/books?id=9y_rTVib4wUC&dq=Guerra+civil+de+Costa+Rica+de+1948&hl=es&source=gbs_book_similarbooks |fechaacceso=18 de agosto de 2011 |editorial=EUNED |año=2004 |isbn=9968-313-50-5 |páginas=441 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Botey Sobrado |nombre=Ana María |enlaceautor=Ana María Botey Sobrado |título=Costa Rica: desde las sociedades autóctonas hasta 1914 |fechaacceso=18 de septiembre de 2011 |editorial=Editorial de la Universidad de Costa Rica |año=2002 |isbn=9977-67-694-1 |páginas=496 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Gispert |nombre=Carlos |título=Enciclopedia de Costa Rica |editor=Carlos Gispert |fechaacceso=16 de agosto de 2011 |editorial=Editorial Océano |año=2002 |isbn=84-494-1881-X |páginas=363 páginas}} |
− | * {{Cita libro |autor=Keller, Marius; Niestroy, Ingeborg; García Schmidt, Armando; Esche, Andreas | | + | * {{Cita libro |autor=Keller, Marius; Niestroy, Ingeborg; García Schmidt, Armando; Esche, Andreas |año=2013 |título=[http://www.bertelsmann-stiftung.de/cps/rde/xbcr/SID-1B9BCB48-52BE5142/bst_engl/xcms_bst_dms_38974_39008_2.pdf "Costa Rica: Pioneering Sustainability"], in: Bertelsmann Stiftung (ed.): ''Winning Strategies for a Sustainable Future. Reinhard Mohn Prize 2013''. |páginas=81-102. |editorial=Verlag Bertelsmann Stiftung, Gütersloh |isbn=978-3-86793-491-6}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Meléndez Chaverri |nombre=Carlos |enlaceautor=Carlos Meléndez Chaverri |título=Historia de Costa Rica - Tomo 3 |editorial=Editorial Siermann |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |año=2010 |isbn=978-9968-553-89-6}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro |apellido=Meléndez Chaverri |nombre=Carlos |apellido2=Duncan |nombre2=Quince |enlaceautor1=Carlos Meléndez Chaverri |enlaceautor2=Quince Duncan |título=El negro en Costa Rica |editorial=[[Editorial Costa Rica]] |ubicación=San José, Costa Rica |edición=12.ª |año=2012 |isbn=9789977239668}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Molina |nombre=Iván |título=Costarricense por dicha: identidad nacional y cambio cultural en Costa Rica durante los siglos XIX y XX |editorial=Editorial Universidad de Costa Rica |fechaacceso=18 de septiembre de 2011 |año=2002 |páginas=168 páginas}} |
− | * {{Cita libro | | + | * {{Cita libro |apellido= Molina |nombre= Iván |apellido2= Palmer |nombre2= Steven |título= Historia de Costa Rica |editorial=Editorial de la Universidad de Costa Rica |ubicación=San José, Costa Rica |edición=2.ª |año=2011|isbn= 978-9968-46-024-8 |página=222}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Obregón Loría |nombre=Rafael |enlaceautor=Rafael Obregón Loría |título=Costa Rica y la guerra contra los filibusteros |editorial=Museo Histórico Cultural Juan Santamaría |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |año=1991 |isbn=9977-953-13-9}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro |apellidos=Oconitrillo García |nombre=Eduardo |título=Cien años de política costarricense: 1902-2002, de Ascensión Esquivel a Abel Pacheco |fechaacceso=18 de agosto de 2011 |editorial=EUNED |año=2004 |isbn=9968-313-60-2 |páginas=353 páginas}}[http://books.google.co.cr/books?id=JvNL2PT5qyoC&pg=PA131&dq=resultados+de+las+elecciones+de+1948&hl=es&ei=x-FNTu_rEcibtwfS68mjBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwADgK#v=onepage&q=resultados%20de%20las%20elecciones%20de%201948&f=false] |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Quesada Soto |nombre=Álvaro |título=Breve historia de la literatura costarricense |editorial=Editorial Costa Rica |año=2008 |isbn=9977-23-893-6 |páginas=148 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Rivas Ríos |nombre=Francisco |título=Historia de Costa Rica. Tomo 2 |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |editorial=Editorial Siermann |año=2010 |isbn=978-9968-553-91-9}} |
− | * {{Cita libro |apellido=Tacsan Chen | | + | * {{Cita libro|apellidos=Ross |nombre=Marjorie |título=Entre el comal y la olla: fundamentos de gastronomía costarricense |fechaacceso=18 de septiembre de 2011 |editorial=EUNED |año=2001 |isbn=9968-31-128-6 |páginas=270 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Salazar Salvatierra |nombre=Rodrigo |título=Instrumentos musicales del folclor costarricense |fechaacceso=19 de septiembre de 2011 |editorial=Editorial Tecnológica de Costa Rica |año=1992 |isbn=9977-660-506 |páginas=228 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro |apellido=Tacsan Chen |nombre=Rodolfo |título=Elementos de Macroeconomía|edición=7 |año=2016 |editorial=Universidad Estatal a Distancia |ubicación=San José, Costa Rica |isbn=9968-31-171-5 |página=286}} |
+ | * {{Cita libro|apellidos=Zamora Acosta |nombre=Elías<sup>[http://personal.us.es/ezamora/]</sup> |título=Etnografía Histórica de Costa Rica, 1561-1615 |año=1980 |editorial=[[Universidad de Sevilla]], Publicaciones del Seminario de Antropología Americana |isbn=978-84-7405-176-6 |páginas=164 páginas}} | ||
+ | * {{Cita libro|apellidos=Zeledón Cartín |nombre=Elías |título=Leyendas costarricenses (compilación) |url=https://archive.org/details/leyendascostarri0000unse |fechaacceso=19 de septiembre de 2011 |editorial=Editorial de la Universidad Nacional |año=1998 |isbn=9977-65-13-37 |páginas=[https://archive.org/details/leyendascostarri0000unse/page/286 286] páginas}} | ||
==== Bibliografia complementària ==== | ==== Bibliografia complementària ==== | ||
Llínea 191: | Llínea 230: | ||
* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf | * Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{commonscat|Costa Rica}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 196: | Llínea 238: | ||
{{Traduït de|es|Costa Rica}} | {{Traduït de|es|Costa Rica}} | ||
− | + | {{Països d'Amèrica}}{{Costa Rica}} | |
− | {{ | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Costa Rica]] | [[Categoria:Costa Rica]] | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Amèrica]] | [[Categoria:Països d'Amèrica]] |