Edició de «Economia de la Comunitat Valenciana»

{| style="toc: 25em; font-size: 85%; lucida grande, sans-serif; text-align: left;" class="infobox"
|- 
!align="center" bgcolor="lightblue" colspan="2"|<big>Economia de la Comunitat Valenciana</big>
|-
| colspan="2" style="text-align:center;" | [[Archiu:Palacio de los Boil de Arenós.jpg|250px|Bossa de Valencia]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center" | ''Bossa de Valencia''
|-
!style="background:#f0f0f0;" align="left" valign="top"|[[Producte interior brut]]
|style="background:#f0f0f0;" valign="top"|99.345 millons € (2015)<ref>http://www.datosmacro.com/pib/espana-comunidades-autonomas Diario Expansion]</ref>
|-
!align="left" valign="top"|PIB (nominal)
|valign="top"| 99.345 Mill. € (2014)<ref>[http://www.datosmacro.com/pib/espana-comunidades-autonomas Datos Macro]</ref>
|-
!align="left" valign="top"|PIB per capita
|valign="top"| 20.073 euros (2014)<ref>[http://www.datosmacro.com/pib/espana-comunidades-autonomas Datos Macro]</ref>
|-
!align="left" valign="top"|Banc central
|valign="top"| [[Banc d'Espanya]]
|-
!align="left" valign="top"|Organisacions
|valign="top"| 
|-
!align="left" valign="top"|Mercat de valors
|valign="top"| 
|-
!style="background:#f0f0f0;" align="left" valign="top"|Creiximent real PIB
|style="background:#f0f0f0;" valign="top"| 
|-
!align="left" valign="top"|Inflació
|valign="top"| Interanual -0,6% (Mayo 2015)<ref name=IPC>[http://www.datosmacro.com/ccaa/valencia IPC de Valencia, Datos Macro]</ref><br> Intermensual -0,1% (Mayo 2015)<ref name=IPC/>
|-
!align="left" valign="top"|IDH
|valign="top"| 0,876 <font color="#009900">'''Molt alt'''</font> (11º)
|-
!align="left" valign="top"|Coe. de Gini
|valign="top"| 
|-
!style="background:#f0f0f0;" align="left" valign="top"|Taxa d'atur
|style="background:#f0f0f0;" valign="top"| 24,3% (1 Trimestre 2015)<ref>[http://www.datosmacro.com/paro-epa/espana-comunidades-autonomas/valencia  EPA de la Comunidad Valenciana Diario Expansion]</ref>
|-
!align="left" valign="top"|Importacions
|valign="top"|13697 euros (agost de 2011)<ref>[http://donexportacion.blogspot.co.uk/2011/10/exportaciones-e-importaciones-espanolas.html donexportacion]</ref>
|-
!style="background:#f0f0f0;" align="left" valign="top"|Exportacions
|style="background:#f0f0f0;" valign="top"| 13.184 euros (agost de 2012)<ref>[http://donexportacion.blogspot.co.uk/2011/10/exportaciones-e-importaciones-espanolas.html donexportacion]</ref>
|-
!align="left" valign="top"|Destí de les exportacions
|valign="top"| [[Francia]] 13'9 %<br />[[Alemania]] 11,4 %<br />[[Reino Unido]] 8,9 %<br />[[Italia]] 7,1 %<br />[[EEUU]] 6,7 %<ref>[http://www.ive.es/portal/page/portal/IVE_PEGV/CONTENTS/coycext/castella/archivos/Anyo2014/trim27.htm IVE:Comercio Exterior. Exportaciones y expediciones según destino geográfico]</ref>
|-
| align="center" bgcolor="lightblue" colspan="2"|
|}
L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en [[Europa]] a través de [[Catalunya]]. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.

En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'[[aigua]] superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.

== Història ==
{{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}}

=== Edat Antiga ===

=== Edat Mija ===

=== Edat Moderna ===

=== Edat Contemporànea ===

== Indicadors econòmics ==
En l'any [[2002]] la Comunitat Valenciana va generar el 10,5% del [[PIB]] estatal, el 12% de les [[exportació|exportacions]] espanyoles i el 9,78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu [[estoc]] de capital representava l'any [[2000]] el 10,4% del total estatal. En l'any [[2003]] el deute públic de la Generalitat Valenciana va superar el 10,5% del PIB valencià i la taxa de [[desocupació]] es va situar en el 10,5%.

El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqué es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquea que l'agricultura, el turisme o la construcció. Aixina, en l'any [[2003]] el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 millons d'euros, i donava treball a 347.861 persones.

== Model empresarial ==
El model [[empresa|empresarial]] valencià està compost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar lo que, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica.

Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i despuix d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]].

Les empreses més importants en seu social en la Comunitat Valenciana són [[Ford Motor Company|Ford]], [[Mercadona]], [[Supermercats Consum]], [[ANECOOP]], [[Colebega]], [[BP Oil]], [[Porcelanosa]], [[Pamesa Ceràmica]], [[Taulell SA]], [[Air Nostrum]], o [[Ros Casares]], entre atres.

== Sectors ==
=== Sector primari ===
{{AP|Sector primari en la Comunitat Valenciana}}
==== Agricultura ====
[[Archiu:OrangeBloss wb.jpg|190px|right]]
{{AP|Agricultura en la Comunitat Valenciana}}
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:

* En el [[secà]] l'[[armeler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el païsage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços.
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.

==== Ganaderia ====
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.

==== Peixca ====
Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.

=== Sector secundari ===
==== Indústria ====
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
* [[Valéncia]] i la seua [[àrea metropolitana]]: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la chicoteta i mijana empresa, pero també hi ha grans indústries com l'automovilistica Ford.
* L'eix [[Xàtiva]]-[[Alcoy]]: textil i paper.
* La [[Foya de Castalla]]: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola).
* La [[Vall del Vinalopó]]: Calçat i caucho.

També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de [[Manises]], [[Ribesalbes]] o [[L'Alcora]]; el [[torró]] i el gelat en [[Xixona]] i [[Alacant]]; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en [[Gata]], [[Moixent]], [[Vallada]], etc.

=== Turisme ===
{{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}}
Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==
* [http://www.camaravalencia.com/es-ES/informacion/economica/estadisticas_economicas/Documents/La_economia_de_la_CV_2011.pdf La Economía de la Comunidad Valenciana Mayo 2011 Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Valencia]

== Vore també ==
* [[Anex:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
* [[Uiquillibres:Bibliografia de senyes econòmics de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.indi.gva.es/va/inicio Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació]

{{Regne de Valéncia}}

[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana|*]]