Edició de «Finlàndia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Finlàndia va ser ocupada per tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] dos vegades, durant la [[Guerra d'Hivern]] de [[1939]]–[[1940]] i durant la [[Guerra de Continuació]] de [[1941]]–[[1944]]. En esta darrera ocasió, contà en el soport de l'[[Alemanya]] [[nazisme|nazi]] i fon seguida per la [[Guerra de Lapònia]] de [[1944]]–[[1945]], quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nort del país. | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Finlàndia va ser ocupada per tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] dos vegades, durant la [[Guerra d'Hivern]] de [[1939]]–[[1940]] i durant la [[Guerra de Continuació]] de [[1941]]–[[1944]]. En esta darrera ocasió, contà en el soport de l'[[Alemanya]] [[nazisme|nazi]] i fon seguida per la [[Guerra de Lapònia]] de [[1944]]–[[1945]], quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nort del país. | ||
| − | Despuix de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot des del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua en | + | Despuix de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot des del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua en la Unió Soviètica ([[1948]]). Des de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte mencionat, Finlàndia va entrar en l'[[Unió Europea]] en l'any [[1995]]. |
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Finlàndia és coneguda com ''el país dels cent mil llacs'', i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'estes llacs, el [[Saimaa]], és el quint més gran d'[[Europa]]. El païsage finlandés és majoritàriament pla, en alguns cerros, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als [[Alps Escandinaus]], en l'extrem nort de [[Lapònia]], en la ralla de Noruega. A part de la flota de llacs i estanys, el païsage està dominat per extensos boscs boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al suroest, una bona part en l'archipèlec de les illes Åland, i a lo llarc de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és | + | Finlàndia és coneguda com ''el país dels cent mil llacs'', i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'estes llacs, el [[Saimaa]], és el quint més gran d'[[Europa]]. El païsage finlandés és majoritàriament pla, en alguns cerros, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als [[Alps Escandinaus]], en l'extrem nort de [[Lapònia]], en la ralla de Noruega. A part de la flota de llacs i estanys, el païsage està dominat per extensos boscs boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al suroest, una bona part en l'archipèlec de les illes Åland, i a lo llarc de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'[[ajustament isostàtic]] que se convertí en des de la darrera [[glaciació]], que fa que la superfície del país creixca uns 7 km<sup>{{mida|1=2}}</sup> l'any. |
El clima en la zona meridional és un clima nòrdic temperat. En la Finlàndia septentrional, particularment en Lapònia, hi domina un clima sub-àrtic, caracterisat per [[hivern|hiverns]] frets i ocasionalment severs, i [[estiu|estius]] relativament moderats. | El clima en la zona meridional és un clima nòrdic temperat. En la Finlàndia septentrional, particularment en Lapònia, hi domina un clima sub-àrtic, caracterisat per [[hivern|hiverns]] frets i ocasionalment severs, i [[estiu|estius]] relativament moderats. | ||
| Llínea 112: | Llínea 112: | ||
El grup racial dominant és el caucàsic europeu del nort, els [[finlandesos]]. Hi ha chicotetes minories nacionals que inclouen a russos, judeus, gitanos i tàrtars. | El grup racial dominant és el caucàsic europeu del nort, els [[finlandesos]]. Hi ha chicotetes minories nacionals que inclouen a russos, judeus, gitanos i tàrtars. | ||
| − | Segons senyes de l'any [[2004]], la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Iglésia Luterana]] de Finlàndia, en una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Iglésia | + | Segons senyes de l'any [[2004]], la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Iglésia Luterana]] de Finlàndia, en una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Iglésia Ortodoxa]]. Les dos són iglésies oficials de l'estat. El restant consistix en grups relativament chicotets (1,1% en total) de [[protestant]]s (no luterans), [[catòlic]]s romans, [[islam|musulmans]], [[judaisme|judeus]], i un 14,0% no religiós; encara que ha baixat notablement el número de persones que van a l'iglésia en regularitat. |
| − | Despuix dels successius conflictes armats que varen afectar a Finlàndia en la [[década de 1940|década dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, la desocupació i la incertea en quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] varen conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acollen refugiats i immigrants en una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric siga en Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'estos immigrants procedix de l'antiga [[Unió Soviètica]], alegant compartir en els finlandesos un parentesc ètnic (finés). | + | Despuix dels successius conflictes armats que varen afectar a Finlàndia en la [[década de 1940|década dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, la desocupació i la incertea en quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] varen conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acollen refugiats i immigrants en una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric siga en Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'estos immigrants procedix de l'antiga [[Unió Soviètica]], alegant compartir en els finlandesos un parentesc ètnic (finés). |
== Referències == | == Referències == | ||