Edició de «Idioma Esperanto»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | {{llengua| | |
| + | |nom= Esperanto | ||
| + | |nomnatiu= Esperanto | ||
| + | |pronunciació= | ||
| + | |atresdenominacions= | ||
| + | |estats= | ||
| + | |regió= Mundial | ||
| + | |parlants= 2 millons (aprox) | ||
| + | |parlantsnatius= | ||
| + | |parlantsnonatius= | ||
| + | |rank= No està entre els 100 primers | ||
| + | |família= Al ser artificial, no té família genètica. | ||
| + | |nació= No és oficial en ningun puesto | ||
| + | |fontcolor= | ||
| + | |regulat= [[Akademio de Esperanto]] | ||
| + | |iso1= eo | ||
| + | |iso2= epo | ||
| + | |iso3= epo | ||
| + | |sil= epo | ||
| + | |mapa= | ||
| + | }} | ||
| + | |||
| + | [[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]]. | ||
| + | L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional). | ||
| + | |||
| + | L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus. | ||
| + | |||
| + | {{traduït de|as|Esperanto}} | ||
| + | [[Categoria:Llengües]] | ||
| + | [[Categoria:Llingüística]] | ||
| + | [[Categoria:Llengües artificials]] | ||