Edició de «Jocs Olímpics»

[[File:Olympic rings without rims.svg|thumb|right|300px|Els ''[[anells olímpics]] '' son el símbol dels Jocs Olímpics i un dels emblemes més reconeguts en tot el mon.]]

Els '''Jocs Olímpics,''' o '''Olimpiades''' són acontenyiments [[deport|deportius]] multidisciplinaris en els que participen atletes de diverses parts del món. Hi ha dos tipos de Jocs Olímpics: els [[Jocs Olímpics d'Estiu]] i els [[Jocs Olímpics d'hivern]], que es realisen en un interval, entre ells, de dos anys des de [[1992]]. L'organisació encarregada de la realisació dels mateixos és el [[Comité Olímpic Internacional]] (per la seua abreviatura, COI). 

Els Jocs Olímpics actuals es varen inspirar en els [[Jocs olímpics en l'antiguetat|events]] organisats pels [[Antiga Grècia|antics grecs]] en la ciutat de [[Olímpia]], entre els anys [[776 a. C.|776&nbsp;a.&nbsp;C.]] i el [[393|393&nbsp;d.&nbsp;C.]] En el [[sigle XIX]], va sorgir l'idea de realisar uns acontenyiments semblants als organisats en l'Antiguetat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del [[noble]] [[Francia|francés]] [[Pierre de Coubertin|Pierre Frèdy, baró de Coubertin]]. La [[Jocs Olímpics d'Atenes 1896|primera edició]] dels nomenats Jocs Olímpics de l'Era Moderna es va realisar en [[Atenes]], capital de [[Grècia]].
Des d'aquella oportunitat, els Jocs Olímpics d'Estiu han segut realisats cada quatre anys en diverses parts del planeta, sent les úniques excepcions les edicions de [[Jocs Olímpics de Berlin 1916|1916]], [[Jocs Olímpics d'Hèlsinki 1940|1940]] i [[Jocs Olímpics de Londres 1944|1944]], a causa de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i [[Segona Guerra Mundial]].

Els Jocs Olímpics d'hivern es varen realisar per primera vegada en [[Jocs Olímpics de Chamonix 1924|1924]], en la localitat [[França|francesa]] de [[Chamonix]]. Originàriament realisats com a part del [[Jocs Olímpics de París 1924|event d'estiu]], el COI els va considerar com un acontenyiment separat retroactivament, i des d'eixa data varen escomençar a realisar-se en el mateix any que els Jocs originals. Posteriorment, a fi de potenciar el desenroll dels acontenyiments hivernals, el COI va decidir desfasar la realisació dels Jocs Olímpics d'hivern a partir de [[Jocs Olímpics de Lillehammer 1994|Lillehammer 1994]]. Des d'eixa data, els Jocs Olímpics Hivernals es realisen en els anys parixes entre dos Jocs d'Estiu. En [[2007]], el COI va decidir incorporar un nou tipos d'acontenyiment: els [[Jocs Olímpics Jovenils]], que començaran a celebrar-se a partir de [[2010]] i [[2012]] en les seues edicions d'estiu i hivern, respectivament.

Els pròxims [[Jocs Olímpics d'Estiu]] se celebraran en [[Londres]], [[Anglaterra]], l'any [[2012]], mentres que els pròxims [[Jocs Olímpics d'hivern]] se celebraran en [[Vancouver]], [[Canadà]], en l'any [[2010]].

== Antics Jocs Olímpics ==

Els antics Jocs Olímpics (nomenats aixina per celebrar-se en la ciutat de [[Olímpia]]) varen ser festes religioses, culturals i deportives celebrades en l'antiga Grècia ([[776 a. C.|776&nbsp;a.&nbsp;C.]] - [[392|392&nbsp;d.&nbsp;C.]]) en honor als déus majors. En ells participaven els [[atleta]]s, que havien de ser ciutadans i hòmens, i que s'entrenaven durant anys en els gimnasis.

Hi ha moltes llegendes sobre l'orige dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs en el concepte de l'antiga Grècia de ''ekecheiria'' o Treua Olímpica. La data d'escomençament dels mateixos servix com a referència al [[calendari helènic]] i es considera l'any 776&nbsp;a.&nbsp;C., encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884&nbsp;a.&nbsp;C. i el 704&nbsp;a.&nbsp;C.

A partir de llavors, els Jocs varen prendre ràpidament una major rellevància en l'antiga Grècia, conseguint el seu zenit en els sigles [[sigle VI a. C.|sext]] i [[sigle V a. C.|quinto]] a. C. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment [[religió|religiosa]], en concursos alternats en [[sacrifici]]s'i cerimònies en honor a [[Zeus]], (la [ de la qual[Estàtua de Zeus en Olímpia|estàtua]] s'alçava majestuosament en Olímpia) i a [[Pélope]], héroe diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seua llegendària carrera de carros i en l'honor de la qual es varen celebrar. El número d'acontenyiments va aumentar fins a vint, i les celebracions es varen prolongar durant diversos dies. Les primeres competències es basaven en carreres a peu, i més tart se varen anar introduint la [[lluita]]; el [[pentatló]], prova de diversos acontenyiments que incloïa [[llançament de javalina]], [[llançament de disc]] i [[salt de llongitut]]; el [[pankration]]; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com [[música]], [[poesia]] i [[dansa]].

En Olímpia es varen arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador cristià [[Teodosi I]] els va abolir l'any [[393]] per considerar-los pagans.

== Jocs Olímpics Moderns ==

Els Jocs Olímpics Moderns varen ser restablits en el seu aspecte deportiu en [[1896]] pel [[Pierre de Coubertin|Baró de Coubertin]] i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.

En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, varen fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] varen quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també varen fer resorgir a la llum, l'esperit i la  glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls. 

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és nomenat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec nomenat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho en França. Fon aixina que en Grècia es varen efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el [[15 de novembre]] de [[1870]], el [[18 de maig]] de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].

L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara preparat per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar al restant del món en l'idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.

Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, [[Evangelis Zappas]], que residia en [[Romania]], primer va contribuir al proyecte i, despuix del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels Jocs Olímpics a Grècia.

Encara que els jocs que varen formar part d'este primer intent no varen conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en [[1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, varen formar un llaç d'unió entre el passat i el futur.

El [[baró Pierre de Coubertin]] va escriure, a principis del [[sigle XX]]: “''Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals''”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot lo món i va quedar impressionat per l'interés dels [[anglosajó|anglosajons]] (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els Jocs Olímpics fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els Jocs Olímpics, en la participació de tots els països del món.  en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic [[Henri Didon]] , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).

Coubertin va presentar el seu proyecte a l'Unió Deportiva i Atlètica de Paris, a finals de l'any [[1892]], despuix d'una cuidadosa llabor de relacions públiques.

Coubertin era un home persistent i pronte va tindre oportunitat de solicitar el recolzament d'atres països, quan l'Unió Deportiva Francesa va organisar un congrés internacional sobre Amateurisme. El congrés es va efectuar en [[1894]] i Coubertin va obtindre un sorprenent i fort recolzament d'hòmens transformistes tan prominents com el Duc d'Esparta, el [[príncip de Gales]], el príncip hereu de Suècia, el rei de [[Bèlgica]] i el primer ministre de [[Gran Bretanya]]. Van estar presents, ademés, delegats de [[Argentina]], Grècia, [[Rússia]], [[Itàlia]] i [[Espanya]]. Aixina mateix, es varen rebre comunicats oficials de [[Alemanya]] i [[Imperi Austrohòngar|Àustria-Hongria]], expressant interés en el proyecte.

Els entusiastes delegats varen decidir no esperar fins a l'any [[1900]], l'any que es considerava apropiat per a començar a computar les Olimpiades, sino que varen programar l'acontenyiment per a l'any de [[1896]], en [[Atenes]], prop de la seu de les [[Jocs olímpics en l'antiguetat|Olimpiades antigues]]. Es va acordar que els Jocs se celebrarien cada quatre anys, canviant-se la seu a diferents ciutats importants del món i que es triaria un [[Comité Olímpic Internacional]] en plena autoritat per a regir els Jocs.

El [[23 de juny]] de [[1894]] es va crear el [[Comité Olímpic Internacional]] (COI), en seu en [[Lausana]] ([[Suïssa]]), integrat per representants de dotze països: 
#[[Argentina]] ([[José Benjamí Zubiaur]])
#[[Bèlgica]] (Màximament de Bousies)
#[[Àustria]]-[[Bohèmia]] (Jiri Guth-Jarkovsky)
#[[Estats Units]] (William Sloane)
#[[França]] (Ernest F.Callot i Pierre de Coubertin)
#[[Grècia]] ([[Demetrius Vikelas]])
#[[Gran Bretanya]] (C. Herbert Ampfhill i Charles Herbert)
#[[Hongria]] (Ferenc Kemény)
#[[Itàlia]] (Mario Luccesi Palli i Andria Carafa)
#[[Nova Zelanda]] (Leonard A. Cuff)
#[[Rússia]] (Alexei General de Boutowsky)
#[[Suècia]] (Viktor General Balck).<ref>[http://olympic-museum.de/iocmembers/iocmembers1894.Html ''Members of the International Olympic Committee since 1884''], International Olympic Committee.</ref>

Demetrius Vikelas, un grec que havia figurat en l'organisació dels primers intents per reviure els [[Jocs Olímpics]], fon el primer president del Comité Olímpic Internacional. El somi de Zappas, i posteriorment de Coubertin, s'havia fet realitat.

== Deports ==

Durant els Jocs Olímpics d'estiu podrem gojar d'un total de 28 deports diferents, entre els que tindrem com a novetats el gòlf i el rugby 7 en les olimpiades de Brasil 2016. Els deports que podrem vore en els següents Jocs Olímpics:

* [[Atletisme]]
* [[Bàdminton]]
* [[Bàsquet]]
* [[Balonmà]]
* [[Boxeig]]
* [[Ciclisme]]
** BMX
** Montanya
** Pista
**Ruta
* Deports aquàtics
** [[Natació]]
** [[Natació sincronisada]]
** Salts
** [[Waterpolo]]
* [[Equitació]]
** Concurs complet
** Parkour
** Doma
** Salts
* [[Esgrima]]
* [[Fútbol]]
* [[Gòlf]]
* [[Gimnàsia]]
** Gimnàsia artística
** Gimnàsia rítmica
** Gimnàsia acrobàtica
* [[Halterofília]]
* [[Hockey]] sobre herba
* [[Judo]]
* [[Lluita]]
** Lluita grecorromana
** Lluita lliure
* [[Canoa]]/Kayak 
** Canoa en eslalon
** Aigües tranquiles
* [[Pentatlón modern]]
* [[Rem]]
* [[Rugby]]
* [[Taekwondo]]
* [[Tenis]]
* [[Tenis de taula]]
* [[Tir en arc]]
* [[Tir olímpic]]
* [[Triatló]]
* [[Vela]]
** Voleibol
** Voleibol de plaja

== Seus dels Jocs Olímpics ==
En el [[2010]], els Jocs Olímpics hauran tengut 41 seus en 22 països, pero a soles en ciutats de fora de [[Europa]] i [[Estats Units]] en 7 ocasions. Els Jocs d'Estiu de [[2008]] varen ser en Beijing, i els Jocs d'hivern  de [[2010]] es realisaren en [[Vancouver]]. Esta taula no inclou els "Jocs Olímpics" organisats per Evangelos Zappas anteriors a la creació del COI en [[1894]].  Inclou els [[Jocs Olímpics de 1906|"Jocs Intercalats" de 1906]], pero el COI no els considera uns Jocs Olímpics oficials.

==Referències==
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Juegos_Olímpicos}}

[[Categoria:Jocs Olímpics| ]]