Edició de «Marko Mrnjavčević»

{{destacat}}
{{Biografia|
| nom = Marko Mrnjavčević
| image = [[Archiu:MonMichaelMARKO.jpg|190px]]
| peu = 
| nacionalitat =  
| ocupació = 
| data_naix = [[Circa|c.]] [[1335]]  
| lloc_naix = 
| data_mort = [[17 de maig]] de [[1395]]
| lloc_mort = [[Batalla de Rovine|Rovine]], [[Valàquia (regió)|Valàquia]]
}}
'''Marko Mrnjavčević''' (en [[Alfabet cirílic serbi|cirílic serbi]]: '''Марко Мрњавчевић'''; cap a [[1335]] - † [[17 de maig]] de [[1395]]) va ser [[de iure|per dret]] el [[Anex:Monarques de Sèrbia|rei dels serbis]] des de l'any [[1371]] fins a l'any 1395, mentres que [[de facto|de fet]] va governar sobre un territori en l'oest de la regió de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] centrat en la ciutat de [[Prilep]]. 

Se li coneix com a '''Príncip Marko''' (en cirílic serbi: Краљевић Марко, transliterat «'''Kraljević Marko'''») i '''Rei Marko''' (en [[idioma búlgar|búlgar]]: Крали Марко; [[idioma macedoni|macedoni]]: Kрaле Марко) en la [[tradició oral]] dels [[eslaus meridionals]], en la qual s'havia convertit en un important personage durant el periodo de dominació [[Dinastia osmanlí|otomà]] sobre els [[Península balcànica|Balcans]]. 

Son pare, [[Vukašin Mrnjavčević|Vukašin]], va ser cogobernant en el [[Emperador dels serbis|sar serbi]] [[Esteban Uroš V]], el regnat del qual se caracterisà per la debilitat de l'autoritat central i la desintegració gradual del [[Imperi serbi]]. Les possessions de Vukašin incloïen territoris en l'oest de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metohija]]. En l'any [[1370]] o 1371, son pare el coronà «rei jove»; este títul incloïa la possibilitat de poder succeir al sar en el tro de Sèrbia ya que este no tenia fills.

== Biografia ==
=== Abans de l'any 1371 ===
[[Archiu:King Vukašin, Psača.jpg|thumb|left|Vukašin, el pare de Marko, sobre una fresca de l'[[Iglésia de Sant Nicolás (Psača)|iglésia de Psača]], en la [[República de Macedònia]].]]
Marko naixqué al voltant de 1335 com el primogènit de [[Vukašin Mrnjavčević]] i la seua esposa Alena.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=49-50}}.</ref> El [[patronímic]] «Mrnjavčević» deriva de [[Mrnjava]] [el pare de Vukašin], descrit en el [[sigle XVII]] per l'historiador [[República de Ragusa|raguseo]] [[Mavro Orbini]] com un noble menor de [[Zahumlia]].<ref name="Orbini116">{{harvnb|Orbini|1968|p=116}}.</ref> Segons Orbini, els fills de Mrjnava varen nàixer en [[Livno]], en l'oest de [[Bòsnia (regió)|Bòsnia]], a on va poder haver-se assentat despuix de l'anexió de Zahumlia per Bòsnia en [[1326]].<ref name="Fine362363">{{harvnb|Fine|1994|pp=362-363}}.</ref> La família Mrnjavčević va poder haver recolzat posteriorment al  [[Imperi serbi|emperador]] ([[sar]]) [[Anex:Monarques de Sèrbia|serbi]] [[Esteban Dušan]] en els seus preparatius per a l'invasió de Bòsnia, aixina com les atres famílies de Zahumlia.{{#tag:ref| El nom de la família «Mrnjavčević» no es menciona en les fonts contemporànees, ni qualsevol atre llinage associat a esta família. La font antiga més coneguda que menciona el nom de «Mrnjavčević» és Ruvarčev Rodoslov «La genealogia de Ruvarac», escrit entre els anys [[1563]] i [[1584]]. No se sap si va ser introduïda en la Genealogia d'alguna font anterior, o de la poesia i tradició popular.<ref name="Rudić96">{{harvnb|Rudić|2001|p=96}}.</ref>|group=nota}} Per temor a represàlies, varen emigrar a Sèrbia abans de l'inici del conflicte.<ref name="Fine362363">{{harvnb|Fine|1994|pp=362-363}}.</ref><ref name="Fine323">{{harvnb|Fine|1994|p=323}}.</ref> Estes preparacions varen poder haver començat dos anys abans de l'invasió, que va tindre lloc en [[1350]].<ref name="Fine323">{{harvnb|Fine|1994|p=323}}.</ref> Va ser durant enguany que Vukašin, el pare de Marko, és mencionat per primera volta en escrit. El text en qüestió diu que va ser fet governador ([[župa]]) de [[Prilep]] per Dušan, ciutat que va ser conquistada per Sèrbia als [[Imperi bizantí|bizantí]] en [[1334]] junt en atres parts de la regió de [[Macedònia (regió)|Macedònia]].<ref name="Stojanović37">{{harvnb|Stojanović|1902|p=37}}.</ref><ref name="Fine288">{{harvnb|Fine|1994|p=288}}.</ref> En [[1355]], l'emperador va morir d'un atac al cor quan contava en uns quarantasset anys.<ref name="Fine335">{{harvnb|Fine|1994|p=335}}.</ref>

Dušan va ser succeït pel seu fill de dèneu anys, [[Esteban Uroš V de Sèrbia|Uroš]], que va semblar vore en Marko Mrnjavčević un home de confiança. El nou emperador ho va nomenar per a encapçalar una embaixada a Ragusa (l'actual [[Dubrovnik]] en Croàcia) a finals de [[juliol]] de [[1361]] per a negociar la pau entre l'Imperi serbi i la [[República de Ragusa]], un conflicte que va esclatar a principis d'eixe any. Encara que no va poder fer la pau, Marko va conseguir negociar la lliberació dels comerciants serbis de [[Prizren]] que havien segut retinguts com a presoners pels raguseos i se'ls va permetre retirar els diners depositats en la ciutat per a les seues famílies. El relat d'eixa embaixada en un document de la ciutat conté la referència més antiga que es té de Marko Mrnjavčević.<ref name="Mihaljčić51">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=51}}.</ref> Una inscripció en [[1356]] sobre el mur d'una iglésia en la regió macedoni de [[Tikveš]], menciona a un Nikola i a un Marko com a governadors d'aquella regió, pero l'identitat d'este personage és incert.<ref name="Ćorović1">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_9.html Распад Српске Царевине]}}.</ref>

[[Archiu:Bulgarian lands 1350 vek-es.svg|thumb|right|380px|Els Estats serbis i búlgars a mitan [[sigle XIV]].]]

La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb|Šuica|2000|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús  en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb|Fine|1994|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb|Fine|1994|p=345}}.</ref>

Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb|Šuica|2000|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començaments de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb|Miklošič|1858|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>

Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eix any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut nomenat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>

=== Despuix de l'any 1371 ===
[[Archiu:ReinoDePrilepSigloXIV.svg|right|thumb| El [[Regne de Prilep]], un dels Estats serbis en els que es va dissoldre l'anterior [[Imperi serbi]] en el [[sigle XIV]].]]
Quan el seu pare va morir, el «rei jove» es va convertir en rei i cogobernante en l'emperador Uroš.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant este últim va morir el 2 o 4 de [[decembre]] de 1371, i Marko es va convertir ''de iure'' en el sobirà de Sèrbia.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant, els nobles serbis es varen negar a reconéixer-ho, i els moviments separatistes varen continuar aumentant.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Despuix de la derrota de la seua família i la destrucció dels seus eixèrcits, la casa de Mrnjavčević va perdre el seu poder.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> Els senyors de Marko varen aprofitar la situació per a prendre parts significatives del seu patrimoni. En l'any [[1372]], Đurađ I Balšić va prendre [[Prizren]] i [[Peć]], i [[Lazar Hrebeljanović]] va ocupar [[Pristina]].<ref name="Šuica3536">{{harvnb|Šuica|2000|pp=35-36}}.</ref> Finalment, en [[1377]], [[Vuk Branković]], un atre noble, s'havia apoderat de [[Skopie]] i el magnat albanés [[Andrea Gropa]] es va fer pràcticament independent en Ohrid; no obstant, va poder haver seguit sent el seu vassall com lo havia segut de Vukašin. El gendre de Gropa, [[Ostoja Rajaković]] del [[Tribus de Montenegro|clan]] d'Ugarčić de Travunia, era un parent de Marko. Va ser un dels nobles serbis de Zahumlia i Travunia (principats adjacents a l'actual Bòsnia i Herzegovina) que varen rebre terres en les zones recent conquistades de Macedònia durant el regnat de l'emperador Dušan.<ref name="Šuica42">{{harvnb|Šuica|2000|p=42}}.</ref>

L'única ciutat important que permaneixia en poder del rei era Prilep, a on el seu pare havia començat el seu ascens al poder. El rei Marko era un príncip menor que administrava un [[Regne de Prilep|chicotet Estat]] en l'oest de Macedònia, que llimitava al nort en Skopie i els [[monts Šar]], a l'est pels rius [[riu Vardar|Vardar]] i el [[Crna]], i a l'oest per [[Ohrid]]. Els llímits en el sur són incerts. El rei ni tan sols era l'únic senyor en el seu domini, ya que compartia el poder en el seu germà menor [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]], que també posseïa el seu propi feu en el chicotet regne.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Sa mare, Alena havia pres els hàbits monàstics despuix de la mort del seu marit, adoptant el nom de Jelisaveta, pero va ser cogobernant en el seu segon fill [Andrijaš] algun temps despuix de 1371. Un atre germà, [[Dmitar Mrnjavčević|Dmitar]], vivia en les terres d'Andrijaš. Encara hi havia un atre germà, [[Ivaniš Mrnjavčević|Ivaniš]], del com se sap poc.<ref name="Fostikov51">{{harvnb|Fostikov|2002|p=51}}.</ref> La data en la que Marko es va convertir en vassall otomà és desconeguda, pero açò provablement no es va produir immediatament despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref>

[[Archiu:Markovi kuli 1.JPG|thumb|left|Les ruïnes de la fortalea de Marko sobre [[Prilep]], conegudes com les [[Markovi Kuli]], les «torres de Marko».]]

En algun moment es va separar de Jelena i va viure en Todora, l'esposa d'un home nomenat Grgur, i la seua esposa va ser tornada en el seu pare a Veria. Mes tart va buscar reconciliar-se en la seua esposa, pero va deure enviar primer a la seua amant en el seu sogre. Ya que el territori de Mrnjavčević llimitava al sur en les terres de Hlapen, la reconciliació va poder haver segut política.<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref> L'escriga Dobre, un súbdit de Marko, va transcriure un [[llibre llitúrgic]] per a l'iglésia del poble de [[Kaluđerec]], i quan va terminar, va compondre una inscripció que comença de la següent manera:{{#tag:ref|Este llibre llitúrgic, adquirit en el [[sigle XIX]] pel coleccioniste rus [[Aleksey Khludov]], és preservat actualment en el [[Museu Estatal d'Història (Moscou)|Museu Estatal d'Història]] de Rússia.|group=nota}}<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref>
{|
|
Слава сьвршитєлю богѹ вь вѣкы, аминь, а҃мнь, а҃м. Пыса сє сиꙗ книга ѹ Порѣчи, ѹ сєлѣ зовомь Калѹгєрєць, вь дьны благовѣрнаго кралꙗ Марка, ѥгда ѿдадє Ѳодору Грьгѹровѹ жєнѹ Хлапєнѹ, а ѹзє жєнѹ свою прьвовѣнчанѹ Ѥлєнѹ, Хлапєновѹ дьщєрє.
|
:Gloria a Deu el Finalisador eternament i per a sempre, amén, amén, amén. Este llibre va ser escrit en [[Poreči|Porečje]], en el poble nomenat [[Kaluđerec]], en els dies del piadós Rei Marko, quan va entregar a Todora l'esposa de Grgur a Hlapen, i va prendre de nou a la seua primera esposa Jelena, la filla de Hlapen.
|
|}

La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)|Vareš]], lloc de la Prilep migeval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és nomenat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=166}}.</ref>

El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref>

Marko [[Casa de moneda|va falcar]] els seus propis diners, en comú en el seu pare i atres nobles serbis de l'época.<ref name="Mihaljčić181">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=181}}.</ref> Els seus [[monedes]] d'argent pesaven 1,11 grams, i es produïen en tres tipos.<ref name="Šuica133136">{{harvnb|Šuica|2000|pp=133-136}}.</ref> En dos d'elles, el [[anvers]] figura un text de cinc llínees: ВЬХА/БАБЛГОВ/ѢРНИКР/АЛЬМА/РКО («En Crist Deu, el Piadós Rei Marko»).<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref> En el primer tipo, el revers representa a [[Crist]] assentat en un tro; en el segon, Crist està assentat en una [[Aureola#Mandorla|mandorla]]. En el tercer tipo, el revers representa a Crist en una mandorla; l'anvers figura el text de quatre llínees БЛГО/ВѢРНИ/КРАЛЬ/МАРКО («Piadós Rei Marko»), que Marko també us en l'inscripció de l'iglésia.<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref> Omet la designació territorial del seu títul, provablement en reconeiximent tàcit del seu llimitat poder.<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref> A pesar de que el seu germà Andrijaš també va falcar les seues pròpies monedes, la [[Oferta de diners|oferix de diners]] en el territori governat pels germans Mrnjavčvić consistia principalment en les monedes falcades pel rei Vukašin i el sar Uroš.<ref name="Mihaljčić183">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=183}}.</ref> Al voltant de 150 de les monedes de Marko sobreviuen en coleccions [[Numismàtica|numismàtiques]].<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref>

Per a l'any [[1379]], Lazar Hrebeljanović, el senyor de la regió de [[Pomoravlje]], va emergir com el noble més poderós.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref><ref name="Mihaljčić220">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=220}}.</ref> Encara que es va proclamar [[autocràtor]] de tots els serbis (самодрьжць вьсѣмь Србьлѥмь), no va anar prou fort com per a unir totes les terres baix la seua autoritat. Les famílies [[Balšić]] i [[Casa de Mrnjavčević|Mrnjavčević]], [[Constantí Dragaš]] (un Nemanjić per sa mare), Vuk Branković i Radoslav Hlapen governaven els seus feus sense consultar a Lazar.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref> Ademés de Marko, Tvrtko I va ser coronat rei dels serbis i de Bòsnia en 1377 en el [[monasteri de Mileševa]]. Relacionat per via materna en la dinastia Nemanjić, Tvrtko s'havia apoderat de les porcions occidentals de l'anterior Imperi serbi en [[1373]].<ref name="Fine393">{{harvnb|Fine|1994|p=393}}.</ref>

El [[15 de juny]] de [[1389]], les forces sèrbies, conduïdes per Lazar, Vuk Branković, i un vassall del monarca bosni, [[Vlatko Vuković]] de Zahumlia, es varen enfrontar al [[eixèrcit otomà]] del sultà [[Mureu I]] en la [[batalla de Kosovo]], la batalla més coneguda en l'història migeval de Sèrbia.<ref name="Fine408411">{{harvnb|Fine|1994|pp=408-411}}.</ref> En la major part dels dos eixèrcits aniquilats i els seus principals caps morts, el resultat de la batalla no va ser concloent. No obstant, les restants forces sèrbies eren insuficients com per a defendre les seues terres, mentres que els turcs encara tenien moltes tropes en l'est. Com a resultat, els principats que no eren vassalls dels otomans varen aplegar a ser-ho durant els següents anys.<ref name="Fine408411">{{harvnb|Fine|1994|pp=408-411}}.</ref>

En l'any [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (migeval)|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a [[Hongria]], la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref> 

En l'any [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va ser un triumf per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb|Konstantin|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>

== En la poesia popular ==
=== En la poesia èpica sèrbia ===
[[Archiu:Краљевић Марко (1355 - 1395).jpg|thumb|left|[[Xilografia]] de Marko Mrnjavčević ([[sigle XIX]]) fet per un artiste desconegut.]]
Marko Mrnjavčević és l'héroe més popular de la [[poesia èpica sèrbia]], en la qual és nomenat «Kraljević Marko» (en la paraula kraljević que significa «príncip» o «fill del rei»).<ref name="Noyes">{{harvnb|Noyes|1913|loc=[http://www.sacred-texts.com/neu/hbs/hbs04.htm Introduction]}}.</ref> Este títul informal s'aplicava als fills del rei Vukašin en fonts contemporànees com un llinage (Marko Kraljević), i va ser adoptat per la tradició oral sèrbia com a part del nom de Mrnjavčević.{{tag:ref|El nom Despotović («fill del [[déspota]]») es va aplicar d'una manera similar a Uglješa, el fill del déspota [[Jovan Uglješa]], germà menor del rei Vukašin.<ref name="Rudić89">{{harvnb|Rudić|2001|p=89}}.</ref>|group=nota}}

Els poemes sobre Kraljević no seguixen una trama; lo que els unix en un cicle poètic és l'héroe mateix, en les seues aventures allumenant el seu caràcter i personalitat.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref><ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref> L'èpic Marko va tindre una esperança de vida de trescents anys; els héroes dels sigles XIV i XVI que apareixen com els seus companyers inclouen a [[Miloš Obilić]], [[Hrelja|Relja Krilatica]], [[Vuk Grgurević|Vuk el Dragó Ardent]] i [[Juan Hunyadi|Janko Sibinjanin]] i el seu nebot, [[Juan Székely de Szentgyörgy|Banović Sekula]].<ref name="Popović2428">{{harvnb|Popović|1988|pp=24-28}}.</ref> Molt pocs fets històrics sobre Marko es poden trobar en els poemes, pero reflectixen la seua conexió en la desintegració de l'Imperi serbi i el seu vassallage als otomans.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref> Estaven composts per poetes anònims serbis durant l'ocupació otomana del seu país. Segons el [[Filologia eslava|eslavista]] nortamericana [[George Rapall Noyes (acadèmic eslavista)|George Rapall Noyes]], ells «combinen el [[pathos]] tràgic en la comèdia casi obscena de la manera digna d'un dramaturc [[Lliteratura isabelina|isabelí]]».<ref name="Noyes">{{harvnb|Noyes|1913|loc=[http://www.sacred-texts.com/neu/hbs/hbs04.htm Introduction]}}.</ref> 

[[Archiu:Hercegovac pjeva uz gusle.JPG|right|thumb|185px|alt=Man seated under a tree bowing a musical instrument, surrounded by listeners|Un cantant [[herzegoví]] en una [[guzla]] (dibuix de l'any [[1823]]). Els poemes èpics serbis eren cantats i acompanyats a sovint per este instrument tradicional.]]

La poesia èpica sèrbia està d'acort que el rei Vukarin era el seu pare. La seua mare en els poemes és Jevrosima, germana del [[vaivoda]] Momčilo, el senyor de la fortalea de [[Pirlitor]] (en el [[Durmitor|mont Durmitor]] en la [[Antiga Herzegovina]]). Momčilo és descrit com un home d'immens tamany i força en atributs màgics: en un [[cavall alat]] i un [[sabre]] en ulls. El rei ho va assessinar en l'ajuda de la jove esposa del vaivoda, Vidosava, a pesar de l'intent de sacrifici la seua germana per a salvar-ho. En lloc de casar-se en la viuda (el pla original), Vukašin va matar a la traïcioner dòna. Va portar a Jevrosima de Pirlitor a la seua ciutat capital, [[Skadar]], i es va casar en ella d'acort en el consell del moribunt Momčilo. Ella li va donar dos fills, Marko i Andrijaš, i el poema que relata estos events diuen que Kraljević se semblava a son tio.<ref name="Low2">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n47/mode/2up The Marriage of King Vukašin]}}.</ref> Este personage èpic correspon històricament en el bandoler i mercenari búlgar [[Momchil]], que estava al servici de l'emperador serbi Dušan; que despuix es va convertir en déspota i va morir en la [[batalla de Periteorion]] en [[1345]].<ref name="Ćorović3">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_7.html Стварање српског царства]}}.</ref> Segons un atre relat, Marko i Andrijaš varen ser criats per una [[veela]] ([[nimfa]] eslava de les montanyes) casada en el rei Vukašin depuix que este l'haguera capturat prop d'un llac i li llevara les ales per a que no poguera escapar.<ref name="Bogišić231232">{{harvnb|Bogišić|1878|loc=[http://www.archive.org/stream/narodnepjesmeiz00bogigoog#page/n411/mode/2up pp. 231-232]}}.</ref>

A mesura que Marko creixia, es va tornar impetuós; el seu pare va dir una volta que no tenia control sobre el seu fill, que anava a on volia, bevia i barallava. Es va convertir en un home gran, fort, en un aspecte aterrador, que també era algo còmic. Portava una gorra de [[pell]] de [[llop]] calat que cobrien els seus [[ull|ulls]] obscurs, un [[bigot]] negre que era del tamany d'una [[ovella]] de sis mesos d'edat, i la seua capa era de pell de llop tupit. Tenia un sabre d'[[acer domasquí]] oscilant en la seua cintura, i una llança penjada a l'esquena. El seu [[maça]]  pesava 66 [[okas]] (85 quilograms (187 lliures) i la penjava en el costat esquerre de la cadira de montar, equilibrada per una bota de [[vi]] ben plena en el costat dret de la cadira de montar.  Kraljević va derrotar a una série de campeons davant difícils circumstàncies.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref><ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>

L'inseparable acompanyant de l'héroe és el seu poderós [[cavall]] pinte parlant [[Šarac]]. Marko sempre compartia en ell el seu vi a parts iguals.<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref> El cavall podia botar l'altura de tres llances i la llongitut de quatre cap a davant, lo que va permetre a Marko capturar a la perillosa i sigilosa veela Ravijojla. Ella es va convertir en la seua germana de sanc i va prometre ajudar-li quan estiguera en greus destrets. Quan Ravijojla li va ajudar a matar al monstruós [[Musa Kesedžija]] de tres cors (que casi li venç), es va apenar per haver matat a un home millor que ell.<ref name="Low3">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/20/mode/2up Marko Kraljević and the Vila]}}.</ref><ref name="Low4">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/124/mode/2up Marko Kraljević and Musa Kesedžija]}}.</ref>

[[Archiu:Marko Kraljević i Musa Kesedžija.jpg|thumb|left|''El Príncip Marko i [[Musa Kesedžija]]'', pintura de [[Vladislav Titelbah]] (1900). Marko és el personage de la dreta.]]

Marko és retratat com un protector dels dèbils i indefensos, un lluitador contra els agressors [[turcs]] i l'injustícia en general. Era un guardià idealisat de les normes patriarcals i naturals: en un campament militar turc, va decapitar al turc que va matar deshonrosament al seu pare. Va abolir el tribut sobre el matrimoni en matar al tirà que ho havia impost a la població de [[Kosovo]]. Va salvar la filla del [[sultà]] d'un matrimoni no desijat despuix que esta li pregara ajuda. Va rescatar a tres vaivodas serbis (els seus germans de sanc) d'una masmorra i va ajudar als animals en perill. Marko era un salvador i benefactor de les persones, i un promotor de la vida; «El Príncip Marko és recordat com un dia bell en l'any».<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref>

La característica de Marko Kraljević era la seua veneració i amor per sa mare, Jevrosima; a sovint buscava el seu consell, inclús  si estos anaven en contra dels seus propis desijos. Ella vivia en el seu fill en la seua mansió de [[Prilep]], la seua estrela polar que ho guiava alluntant-ho del mal cap al ben i en el camí del perfeccionament moral i les virtuts cristianes.<ref name="Popović7071">{{harvnb|Popović|1988|pp=70-71}}.</ref> L'honestitat i el valor moral de Marko són dignes de menció en un poema en el que era l'única persona que coneixia el testament del fallit [[Esteban Dušan|Dušan]] sobre el seu hereu. Marko es va negar a estar a favor dels pretenents, el seu pare i els seus tios. Seguint la voluntat del fallit emperador va nomenar al fill d'est, [[Esteban Uroš V|Uroš]], com a hereu al tro de Sèrbia. Açò casi li va costar la vida, ya que el seu pare va tractar de matar-ho.<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>

Marko és també representat com un lleal vassall del [[sultà otomà]], combatent per a protegir el potentat i el seu imperi dels figitius. Quan era convocat pel sultà, participava en les campanyes militars turques.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref> Inclús en esta relació, no obstant, la personalitat i el sentit de dignitat de Kraljević eren evidents. Ocasionalment incomodava al sultà, i les reunions entre ells en general terminaven aixina:<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref> 

{|
|
Цар с' одмиче, а Марко примиче,<br/>
Док доћера цара до дувара;<br/>
Цар се маши у џепове руком,<br/>
Те извади стотину дуката,<br/>
Па их даје Краљевићу Марку:<br/>
"Иди, Марко, напиј ми се вина."<ref name="Karadžić1">{{harvnb|Karadžić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/usmena/vkaradzic-pesme_II_c.html#_Toc494261502 Марко Краљевић познаје очину сабљу]}}.</ref>
|
:El sultà caminava i Marko ho seguia, 
:Portant-ho inclús  fins a una paret; 
:En eixe moment el sultà va posar la mà en la bojaca
:I va traure cent [[Ducat (moneda)|ducats]], 
:I li'ls va donar a Kraljević Marko. 
:«Anem, Marko», va dir ell, «ompli't de vi».<ref name="Low5">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/73/mode/1up p. 73]}}.</ref>
|
|}

La [[fidelitat]] de Marko era combinada en la noció de que el sirvent era més que el seu senyor, com els poetes serbis presentaven als seus conquistadors. Este doble aspecte de Marko pot explicar la seua condició heròica; per als serbis era «l'orgullós símbol expressiu de l'esperit increbantable que va viure a pesar del desastre i la derrota», segons el traductor de poemes èpics serbis [[David Halyburton Low]].<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref> 

En batalla, Marko utilisava no solament la seua força i destrea, sino l'astúcia i l'engany. A pesar de les seues qualitats extraordinàries no és representat com un superhéroe o un deu, sino com un home mortal. Tenia oponents que ho superaven en valor i força. En ocasions era caprichós, malhumorat o cruel, pero les seues traces predominants eren l'honestitat, la llealtat i la bondat fonamental.<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref> 

En la seua apariència i comportament còmic, i la seua observació en detriment dels seus oponents, Marko és el personage més humorística en la poesia èpica sèrbia.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref> Quan un [[moro]] ho va colpejar en una maça, va dir entre rialles, «¡O valent negre moro! ¿Estàs chancejant o colpejant en sério?»
Jevrosima va aconsellar al seu fill una volta que cessara les seues aventures sanguinoses i llaurara els camps en el seu lloc. Va obedir d'una manera humorística, llaurant els camins del sultà en lloc dels camps.<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>  Un grup de [[geníssers]] turcs en tres paquets d'or varen cridar que es detinguera de fer això. Els va advertir de mantindre's alluntats de les regates, pero ràpidament es va cansar d'argumentar:

{|
|
Диже Марко рало и волове,<br/>
Те он поби Турке јањичаре,<br/>
Пак узима три товара блага,<br/>
Однесе их својој старој мајци:<br/>
"То сам тебе данас изорао."<ref name="Karadžić3">{{harvnb|Karadžić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/usmena/vkaradzic-pesme_II_c.html#_Toc494261518 Орање Марка Краљевића]}}.</ref>
|
:Balancejà la rodera i els bous en l'alt,
:I matà en ella als geníssers turcs.
:Despuix prengué les tres càrregues d'or,
:I les portà a sa mare,
:«Ací està», digué ell, «lo que he llaurat per a vosté el dia de hui».<ref name="Low6">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/158/mode/1up Marko's Ploughing]}}.</ref>
|
|}

[[Archiu:Death of King Marko, by Novak Radonić.jpg|thumb|''La mort del Príncip Marko'', pintura de [[Novak Radonić]] ([[1848]]).]]

Marko tenia trescents anys i va cavalcar sobre Šarac, que tenia cent xixanta anys, per la vora de la mar cap al mont Urvina quan una veela li va dir que anava a morir. Kraljević despuix es va inclinar sobre un pou i no va vore cap reflex de la seua cara en l'[[aigua]]; la [[hidromància]] va confirmar les paraules de la veela. Va matar a Šarac per a lo que els turcs no ho usaren per a treballs domèstics, i va donar al seu volgut companyer un bon sepeli. Va trencar la seua espasa i la seua llança, i va tirar la seua maça en alta mar abans de gitar-se a morir. El seu cos va ser encontrat sèt dies més tart pel [[abat]] Got i el seu diaca, Isaija. Got va portar el seu cos al [[Mont Athos]], i ho va enterrar en el [[monasteri d'Hilandar]] en una tomba sense nom.<ref name="Low7">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/174/mode/2up The Death of Marko Kraljević]}}.</ref>

=== En la poesia èpica búlgara i macedoni ===
[[Archiu:Demirkapiska.JPG|thumb|left|La gorga de [[Demir Kapija]], en la [[República de Macedònia]], que Marko hauria creat en un colp de la seua espasa.]]

«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure|any=1901|url=|autor=Veliko Iordanov|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika|idioma=búlgar|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web|autor=Mihail Arnaudov |any=1961 |url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. |idioma=búlgar |deadurl=unfit |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.

Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] nomenada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat nomenat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp.&nbsp;53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>

== En les llegendes ==

Les llegendes dels [[eslaus meridionals]] sobre Kraljević Marko o Krali Marko es basen principalment en mits molt més antics que l'històric Marko. Diferix en la llegenda dels poemes populars; en algunes zones va ser imaginat com un jagant que caminava pas a pas en els tossals, en el seu cap tocant els núvols. Es dia que havia ajudat a Deu per a donar forma a la terra, i va crear la gola del riu en [[Demir Kapija]] («Porta de Ferro») en un colp del seu sabre. Açò va drenar la mar que cobria les regions de [[Bitola]], [[Mariovo]] i [[Tikveš]] en Macedònia, fent-los habitadores. Despuix de formar la terra, Marko arrogantment va fer de la seua força. Deu ho mane a deixar una bossa tan pesada com la terra en un camí; quan va tractar d'alçar-la, va perdre la seua força i es va convertir en un home comú i corrent.<ref name="Radenković293297">{{harvnb|Radenković|2001|pp=293-297}}.</ref>

Les llegendes també diuen que va adquirir la seua força despuix de ser alletat per una veela. El rei Vukašin ho va tirar a un riu perque no se li semblava, pero el chiquet va ser salvat per un bouer (que ho va adoptar, i era alletat per una veela). En atres relats, Marko era un pastor (o bouer), que va trobar els fills d'una veela perduts en un mont, i els va protegir contra el sol (o els va donar aigua). Com recompensa la seua mare ho va alletar tres voltes, i va poder alçar i llançar una gran roca. Una versió [[Istria|istriana]] conte que Marko va fer una ombra per a dos serps, en lloc dels chiquets. En una versió búlgara, cadascun de les tres tragallades de llet que va succionar del pit de la nimfa es va convertir en una serp.<ref name="Radenković293297">{{harvnb|Radenković|2001|pp=293-297}}.</ref>

Marko és associat en grans [[Bloc (roca)|blocs]] solitaris i clavills en les roques; es diu que els blocs eren tirats per ell des d'un tossal, i els clavills eren les seues chafades (o les chafades dels caixcos del seu cavall).<ref name="Radenković293297">{{harvnb|Radenković|2001|pp=293-297}}.</ref> També esta relacionat en les característiques geogràfiques tals com a tossals, valls, tallats, coves, rius, rieres i arboredas, que va crear o en lo que va fer alguna cosa memorable. A sovint porten [[Anex:Llista de llocs en noms de Marko Mrnjavčević|el seu nom]], i hi ha molts [[topònims]]—des d'Istria en l'oest fins a Bulgària en l'est—que deriven del seu nom.<ref name="Popović4142">{{harvnb|Popović|1988|pp=41-42}}.</ref> En les històries búlgara i macedoni, Marko tenia una germana igual de forta en qui competia en el llançament de pedres.<ref name="Radenković293297">{{harvnb|Radenković|2001|pp=293-297}}.</ref>

En algunes llegendes, el seu cavall maravella era un regal d'una veela. Una història sèrbia conte que estava buscant un cavall que poguera aguantar-ho. Per a provar al corser, ho agarrava per la coa i ho onejava sobre el seu muscle. En vore un potro pinte malalt propietat d'alguns carreters, ho va agarrar per la coa, pero no va poder moure's. Va comprar (i va curar) al potro, i ho va cridar Šarac. Es va convertir en un cavall molt poderós i companyer inseparable de l'héroe.<ref name="Karadžić345346">{{harvnb|Karadžić|1852|pp=345-346}}.</ref> Una llegenda macedoni diu que Marko, seguint el consell d'una veela, va capturar a un cavall malalt en una montanya i ho va curar. Dels pegats en costres en la pell del cavall varen créixer pèls blancs, i es va convertir en un pinte.

Segons la tradició popular Marko mai va morir; [[Rei baix la montanya|viu en una cova]], en un cau cobert de verdet o en una terra desconeguda.<ref name="Radenković293297">{{harvnb|Radenković|2001|pp=293-297}}.</ref> Una llegenda sèrbia relata que es va enfrontar una volta en una batalla en la que tants hòmens varen morir que els soldats (i els seus cavalls) varen nadar en sanc. Va alçar les seues mans cap al cel i va dir: «¿Oh Deu, qué faré ara?» Deu es apiadà d'ell, i el transportà a una cova (a on va afonar el seu sabre en una roca i es va quedar dormit). Havent molt verdet en la cova; Šarac li'l menjava a poc a poc, mentres que el sabre emergia llentament de la roca. Quan el sabre es vera completament i el seu cavall terminara en el verdet, Marko despertarà i tornarà a entrar en el món.<ref name="Karadžić345346">{{harvnb|Karadžić|1852|pp=345-346}}.</ref> Alguns supostament ho varen vore despuix de descendir en un pou profunt, a on viu en una gran casa en front de la qual veu a Šarac. Uns atres ho varen vore en una terra lluntana, vivint en una cova. Segons la tradició macedoni va beure del «aigua de les àguiles», lo que li va fer immortal; i està en [[Elías]] en el cel.<ref name="Radenković293297">{{harvnb|Radenković|2001|pp=293-297}}.</ref>

== Marko en la cultura moderna ==
[[Archiu:Marko - Mina.jpg|thumb|Retrate de Marko per [[Mina Karadžić]], al voltant de l'any [[1850]]]]
[[Archiu:50-Dinara-1931-back.jpg|thumb|left|Estàtua eqüestre de Marko per [[Ivan Emštrović]] en un billet de 50 [[dinar yugoslav|dinars yugoslav]].]]
Durant el [[sigle XIX]], Marko Kraljević va ser objecte de vàries [[Drama|dramatisació]]. En [[1831]] el drama hongarés ''Príncip Marko'', possiblement escrit per [[István Balog]], es va realisar en [[Buda (ciutat)|Buda]] i en l'any [[1838]], el drama hongarés ''Príncip Marko: Gran Héroe de Sèrbia'' per [[Celesztin Pergő]] va ser posada en escena en [[Llaureu (Romania)|Llaureu]].<ref name="Šarenac26">{{harvnb|Šarenac|1996|p=26}}.</ref> En l'any [[1848]] [[Jovan Sterija Popović]] va escriure la tragèdia ''El Somi del Príncip Marko'', en la qual la llegenda del Marko dorment és el seu [[Tòpic lliterari|motiu]] central. [[Petar Preradović]] va escriure el drama ''Kraljević Marko'', que glorifica la força dels [[eslau meridionals]]. En [[1863]] [[Francesco dall'Ongaro]] va presentar el seu drama italià, ''La Resurrecció del Príncip Marko''.<ref name="Šarenac26">{{harvnb|Šarenac|1996|p=26}}.</ref>

De totes les figures èpiques o històriques sèrbies, Marko és considerat com la major [[Inspiració artística|inspiració]] per als [[Arts visuals|artistes visuals]];<ref name="Šarenac6">{{harvnb|Šarenac|1996|p=6}}.</ref> una monografia sobre el tema enumera a 87 autors.<ref name="Šarenac2">{{harvnb|Šarenac|1996|p=2}}.</ref> Les seues més antigues representacions conegudes són [[frescs]] del sigle XIV en els [[monasteri de Marko|monasteris de Marko]] i [[Prilep]].<ref name="Šarenac5">{{harvnb|Šarenac|1996|p=5}}.</ref> Un dibuix de Mrnjavčević del [[sigle XVIII]] es troba en els [[Evangelis de Čajniči]], un manuscrit migeval pertanyent a una iglésia ortodoxa sèrbia en [[Čajniči]], en la regió de [[Bòsnia (regió)|Bòsnia]] oriental. El dibuix és simple, únic en la descripció de Marko com un sant i reminiscència en relleus [[Stećak|stećci]].<ref name="Momirović176">{{harvnb|Momirović|1956|p=176}}.</ref><ref name="Šarenac27">{{harvnb|Šarenac|1996|p=27}}.</ref> [[Vuk Karadžić]] va escriure que durant la seua infància va vore una pintura seua portant un bou sobre la seua esquena.<ref name="Karadžić345346">{{harvnb|Karadžić|1852|pp=345-346}}.</ref>

Les [[litografia|litografies]] de Marko Mrnjavčević del [[sigle XIX]] varen ser fetes per [[Anastas Jovanović]], [[Ferdo Kikerec]] i uns atres. Els artistes que varen pintar a Kraljević durant eixe sigle inclouen a [[Mina Karadžić]], [[Novak Radonić]] i [[Đura Jakšić]].<ref name="Šarenac27">{{harvnb|Šarenac|1996|p=27}}.</ref><ref name="Šarenac44">{{harvnb|Šarenac|1996|p=44}}.</ref><ref name="Šarenac45">{{harvnb|Šarenac|1996|p=45}}.</ref> Els artistes del sigle XX inclouen a [[Nadeždona Petrović]], [[Mirko Rački]], [[Uroš Predić]] i [[Palla Jovanović]].<ref name="Šarenac28">{{harvnb|Šarenac|1996|p=28}}.</ref><ref name="Šarenac24">{{harvnb|Šarenac|1996|p=24}}.</ref><ref name="Šarenac46">{{harvnb|Šarenac|1996|p=46}}.</ref> Una escultura de Marko montat en Šarac per [[Ivan Emštrović]] es va reproduir en un billet i sagell yugoslau.<ref name="Šarenac33">{{harvnb|Šarenac|1996|p=33}}.</ref> Els ilustradors moderns que ho tenen com tema inclouen a [[Alexander Key]], [[Aleksandar Klas]], [[Zuko Džumhur]], [[Vasa Pomorišac]] i [[Bane Kerac]].<ref name="Šarenac2">{{harvnb|Šarenac|1996|p=2}}.</ref>

Els [[Motiu (arts visuals)|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb|Šarenac|1996|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb|Šarenac|1996|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera nomenada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web| títul=Krali Marko | url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko| editor=Prilep Brewery| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>
 
== Referències ==
<references group="nota"/>

== Referències ==
{{Ref|2}}

== Bibliografia ==
*{{Harvard reference|Title=Историјски часопис|Last=Fostikov|Given=Aleksandra|url=|Year=2002|Publisher=Istorijski institut|Place=[[Belgrat]]|chapter=О Дмитру Краљевићу|language=serbio|volume=49|ID=0350-0802}}
*{{Harvard reference|Title=Народне пјесме: из старијих, највише приморских записа|Last=Bogišić|Given=Valtazar |enlaceautor=Valtazar Bogišić|url=http://www.archive.org/stream/narodnepjesmeiz00bogigoog#page/n9/mode/2up|Year=1878|Publisher=[[Internet Archive]]|ubicación=|idioma=serbio|volumen=1|isbn=}}
*{{Harvard reference|Title=Историја српског народа|Last=Ćorović|Given=Vladimir|enlaceautor=Vladimir Ćorović|url=http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/index.html|Year=2011|Publisher=[[Proyecto Rastko]]|ubicación=|idioma=serbio|volumen=|isbn=}}
*{{Harvard reference|Title=Кратка историја српске књижевности|Last=Deretić|Given=Jovan|url=http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/index_c.html|Year=2000|Publisher=Proyecto Rastko|ubicación=|idioma=serbio|volumen=|isbn=}}
*{{Harvard reference|Title=Котроманићи|Last=Fajfrić|Given=Željko |url=http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/index_c.html|Year=2000|Publisher=Proyecto Rastko|ubicación=|idioma=serbio|volumen=|isbn=}}
*{{Harvard reference|Title=The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest|Last=Fine|Given=John Van Antwerp|url=|Year=1994|Publisher=University of Michigan Press|ubicación=|idioma=inglés|volumen=|isbn=978-0-472-08260-5}}
*{{Harvard reference|Title=Историјски часопис|Last=Fostikov|Given=Aleksandra|url=|Year=2002|Publisher=Istorijski institut|ubicación=[[Belgrado]]|capítulo=О Дмитру Краљевићу|idioma=serbio|volumen=49|issn=0350-0802}}
*{{Harvard reference|Title=Geschichte der Serben|Last=Jireček|Given=Konstantin Josef|enlaceautor=Konstantin Josef Jireček|url=http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/n9/mode/2up|Year=1911|Publisher=Internet Archive|ubicación=|idioma=alemán|volumen=1|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Српски рјечник|Last=Karadžić|Given=Vuk Stefanović|enlaceautor=Vuk Stefanović Karadžić|url=|Year=1852|Publisher=У Штампарији Јерменскога манастира|ubicación=Viena|idioma=serbio|volumen=|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Српске народне пјесме|Last=Karadžić|Given=Vuk Stefanović|enlaceautor=|url=http://www.rastko.rs/knjizevnost/usmena/vkaradzic-pesme_II_c.html|Year=2000|Publisher=Proyecto Rastko|ubicación=|idioma=serbio|volumen=2|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Житије деспота Стефана Лазаревића|Last=Constantí el Filòsof|Given=|enlaceautor=Constantino de Kostenets|url=http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html|Year=2000|editor=Gordana Jovanović|Publisher=Proyecto Rastko|ubicación=|idioma=serbio|volumen=|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=The Ballads of Marko Kraljević|Last=Low|Given=David Halyburton|enlaceautor=|url=http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n7/mode/2up|Year=1922|editor=|Publisher=Internet Archive|ubicación=|idioma=inglés|volumen=|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Kraljevići Marko i Andreaš|Last=Mandić|Given=Ranko|enlaceautor=|url=|Year=2003|editor=|Publisher=Serbian Numismatic Society|capítulo=Dinar: Numizmatički časopis|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=21|volumen=|issn=1450-5185}}
*{{Harvard reference|Title=Крај Српског царства|Last=Mihaljčić|Given=Rade|enlaceautor=Rade Mihaljčić|url=|Year=1975|editor=|Publisher=Srpska književna zadruga|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|issn=1450-5185}}
*{{Harvard reference|Title=Monumenta serbica spectantia historiam Serbiae Bosnae Ragusii|Last=Miklošič|Given=Franc|enlaceautor=Franc Miklošič|url=http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n9/mode/1up|Year=1858|editor=|Publisher=Internet Archive|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio y latín|número=|volumen=|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Stari rukopisi i štampane knjige u Čajniču|Last=Momirović|Given=Petar|enlaceautor=|url=http://www.fmks.gov.ba/download/zzs/1956/10-1956.pdf|Year=1956|editor=|Publisher=Zavod za zaštituspomenika kulture|capítulo=Naše starine|ubicación=Sarajevo|idioma=serbio|número=|volumen=3|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Stari rukopisi i štampane knjige u Čajniču|Last=Noyes|Given=George Rapall|enlaceautor=George Rapall Noyes (académico eslavista)|apellidos2=Bacon|nombre2=Leonard|enlaceautor2=Leonard Bacon (poeta)|url=http://www.sacred-texts.com/neu/hbs/index.htm|Year=1913|editor=|Publisher=[[Internet Sacred Text Archive]]|capítulo=|ubicación=|idioma=inglés|número=|volumen=|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Краљевство Словена|Last=Orbini|Given=Mavro|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Mavro Orbini|url=|Year=1913|editor=Franjo Barišić|editor2=Radovan Samardžić|editor3=Sima M. Ćirković|traductor= Zdravko Šundrica|Publisher=Srpska književna zadruga|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Prince Marko: The Hero of South Slavic Epics|Last=Popović|Given=Tatyana|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|Year=1988|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |Publisher=Syracuse University Press|capítulo=|ubicación=Nueva York|idioma=inglés|número=|volumen=|isbn=0-8156-2444-1}}
*{{Harvard reference|Title=Словенска митологија: Енциклопедијски речник|Last=Radenković|Given=Ljubinko|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|Year=2001|editor=Svetlana Mikhaylovna Tolstaya|editor2=Ljubinko Radenković|editor3=|traductor= |Publisher=Zepter Book World|capítulo=Краљевић Марко|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|isbn=86-7494-025-0}}
*{{Harvard reference|Title=Историјски часопис|Last=Rudić|Given=Srđan|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|Year=2001|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |Publisher=Istorijski institut|capítulo=O првом помену презимена Mрњавчевић|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=48|issn=0350-0802}}
*{{Harvard reference|Title=Стари српски записи и натписи|Last=Stojanović|Given=Ljubomir|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Ljubomir Stojanović|url=|Year=1902|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |Publisher=Academia de las Artes y de las Ciencias de Serbia|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=1|issn=}}
*{{Harvard reference|Title=Марко Краљевић у машти ликовних уметника|Last=Šarenac|Given=Darko|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|Year=1996|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |Publisher=BIPIF|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|isbn=978-86-82175-03-2}}
*{{Harvard reference|Title=Немирно доба српског средњег века: властела српских обласних господара|Last=Šuica|Given=Marko|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=|url=|Year=2000|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |Publisher=Službeni list SRJ|capítulo=|ubicación=Belgrado|idioma=serbio|número=|volumen=|isbn=86-355-0452-6}}
*{{Harvard reference|Title=Vetera monumenta historica Hungariam sacram illustrantia|Last=Theiner|Given=Augustin|apellidos2=|nombre2=|enlaceautor=Augustin Theiner|url=http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/n5/mode/2up|Year=1860|editor=|editor2=|editor3=|traductor= |Publisher=Internet Archive|capítulo=|ubicación=|idioma=latín|número=|volumen=2|isbn=86-355-0452-6}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Marko Kraljević}}


{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Governants migevals de Macedònia]]
[[Categoria:Personages de l'èpica sèrbia]]