Edició de «Rudyard Kipling»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | {{ | + | {{en desenroll}} |
{{Infobox escritor | {{Infobox escritor | ||
| nom = Rudyard Kipling [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]] | | nom = Rudyard Kipling [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]] | ||
Llínea 24: | Llínea 24: | ||
| influenciada = | | influenciada = | ||
| premis = Premi Nobel de Lliteratura (1907) | | premis = Premi Nobel de Lliteratura (1907) | ||
− | | | + | | signatura = Rudyard Kipling signature.svg |
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
− | '''Joseph Rudyard Kipling''' ([[Bombai]], [[30 de decembre]] de [[1865]] - | + | '''Joseph Rudyard Kipling''' ([[Bombai]], [[30 de decembre]] de [[1865]]-[[Londres]], [[18 de giner]] de [[1936]]) fon un [[escritor]] i [[poeta]] [[Imperi britànic|britànic]] naixcut en l'[[Índia]]. [[Autor]] de [[relat]]s, [[conte]]s infantils, [[Novela|noveliste]] i [[poeta]]. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del [[imperialisme]] [[occidental]], aixina com pels seus contes infantils. |
− | Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats ''The Jungle Book'' (''El llibre de la selva'', [[1894]]), la novela d'espionage ''Kim'' ([[1901]]), el relat curt ''The Man Who Would Be King'' (''L'home que pogué ser rei'', [[1888]]), publicat originalment en el volum ''The Phantom Rickshaw'', o els poemes ''Gunga Din'' ([[1892]]) i ''If—'' (''Si...'', [[1895]]). Ademés | + | Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats ''The Jungle Book'' (''El llibre de la selva'', [[1894]]), la novela d'espionage ''Kim'' ([[1901]]), el relat curt ''The Man Who Would Be King'' (''L'home que pogué ser rei'', [[1888]]), publicat originalment en el volum ''The Phantom Rickshaw'', o els poemes ''Gunga Din'' ([[1892]]) i ''If—'' (''Si...'', [[1895]]). Ademés varies de les seues obres han segut portades al cine. |
En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data. | En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data. | ||
− | |||
− | |||
== Vida == | == Vida == | ||
Llínea 42: | Llínea 40: | ||
[[Image:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia]] | [[Image:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia]] | ||
− | Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com ''Lorne Lodge'' en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia ''Alguna cosa de mi mateix'', publicat | + | Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com ''Lorne Lodge'' en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia ''Alguna cosa de mi mateix'', publicat després de la seua mort en [[1937]]. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de [[nadal]] en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste [[Edward Burne-Jones]], en sa casa «The Grange» en [[Fulham]], [[Londres]], que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de [[1877]], Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge. |
− | En [[1878]], ingressà en l'United Service College, una escola de [[Devonshire]], creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, ''La llum que s'apaga'' ([[1891]]). Cap a el final de la seua | + | En [[1878]], ingressà en l'United Service College, una escola de [[Devonshire]], creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, ''La llum que s'apaga'' ([[1891]]). Cap a el final de la seua estancia en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una [[beca]] en [[Oxford]], i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;<ref name="Gilmour, David. 2002."/> per tant son pare li conseguí un ofici en [[Lahore]] (en l'actual [[Pakistan]]) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore<ref>[http://www.nca.edu.pk/ National College of Arts, Lahore]</ref> i guardia del [[Museu de Lahore]]. Kipling fon assistent editor d'un menut [[Periòdic (publicació)|periòdic]] local, ''La Gasseta Civil i Militar''. Se dirigí cap a l'Índia el [[2 de setembre]] de [[1882]] i aplegà a Bombai el [[20 d'octubre]] del mateix any. |
=== Acostament a la lliteratura === | === Acostament a la lliteratura === | ||
− | La ''Gasseta Civil i Militar'' en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en [[Nadal]] i [[Pasqua]]. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En [[1886]], publicà la seua primera colecció de versos, ''Cantineles departamentals''. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara | + | La ''Gasseta Civil i Militar'' en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en [[Nadal]] i [[Pasqua]]. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En [[1886]], publicà la seua primera colecció de versos, ''Cantineles departamentals''. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara menuts contes, que serien inclosos en el periòdic.<ref name = Rutherford>Rutherford, Andrew. 1987. General Preface to Oxford World's Classics Editions of Rudyard Kipling, in "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," by Rudyard Kipling. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5.</ref> |
[[Image:Plaintalesfromthehills1888.jpg|thumb|200px|left|Primera edició: ''Contes dels tossals'', 1888]] | [[Image:Plaintalesfromthehills1888.jpg|thumb|200px|left|Primera edició: ''Contes dels tossals'', 1888]] | ||
Mentres tant, en l'estiu de [[1883]], per primera volta Kipling visità Simla (actual [[Shimla]]). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un [[Pintura al fresc|fresc]] en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de [[1885]] fins [[1888]]; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la ''Gasseta''.<ref name = Rutherford/> | Mentres tant, en l'estiu de [[1883]], per primera volta Kipling visità Simla (actual [[Shimla]]). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un [[Pintura al fresc|fresc]] en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de [[1885]] fins [[1888]]; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la ''Gasseta''.<ref name = Rutherford/> | ||
− | De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la ''Gasseta'' entre novembre de [[1886]] i el juny de [[1887]]. Una part important d'eixes històries foren incloses en ''Contes dels tossals'', la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en [[Calcuta]] en giner de [[1888]], un | + | De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la ''Gasseta'' entre novembre de [[1886]] i el juny de [[1887]]. Una part important d'eixes històries foren incloses en ''Contes dels tossals'', la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en [[Calcuta]] en giner de [[1888]], un mes després de que complira els 22 anys. En novembre de 1887, fon transferit a un periòdic germà de la ''Gasseta'', pero més important: ''El Pioner'', en [[Allahabad]], en les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh|Provincies Unides]]. Pero les seues ansies per escriure no foren asseciades i creixien freneticament, i durant el següent any publicà sis coleccions d'històries curtes: ''Tres soldats'', ''L'història de Gadbys'', ''En blanc i negre'','' Baix el Deodar'', ''El fantasma Jinrikisha'', i ''Wee Willie Winkie'', en un total de 41 contes. Ademés, com [[corresponsal]] de ''El Pioner'' en la regió occidental de [[Rajputana]], escrigué molts bosquejos que més tart foren arreplegats en ''Letters of Marque'' i publicats en ''D'un mar a atre''.<ref name = Rutherford/> |
[[Image:Kipling soldiers three.gif|thumb|150px|Portada de ''Tres soldats'']] | [[Image:Kipling soldiers three.gif|thumb|150px|Portada de ''Tres soldats'']] | ||
Llínea 59: | Llínea 57: | ||
El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses. | El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses. | ||
− | Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], | + | Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], després cap a l'est a [[Omaha (Nebraska)|Omaha]], [[Nebraska]] i [[Chicago]], [[Illinois]]; després se quedà un temps en [[Iindian Village]], en el riu [[Monongahela]]; i finalment fon a [[Elmira]], en [[Nova York]], a on trobà a [[Mark Twain]], en acabar lo qual creuà el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a [[Liverpool]] en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el mon lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.<ref name = Rutherford/> |
=== Carrera com escritor === | === Carrera com escritor === | ||
==== Londres ==== | ==== Londres ==== | ||
− | Varies històries de Kipling havien segut acceptades per alguns editors de revistes londinencs. Kipling trobà un lloc en el que vixqué durant els dos anys següents, durant els quals publicà la novela ''La llum que s'apaga''; i també coneixqué a [[Wolcott Balestier]], un escritor i editor [[Estats Units| | + | Varies històries de Kipling havien segut acceptades per alguns editors de revistes londinencs. Kipling trobà un lloc en el que vixqué durant els dos anys següents, durant els quals publicà la novela ''La llum que s'apaga''; i també coneixqué a [[Wolcott Balestier]], un escritor i editor [[Estats Units|estadounidenc]], qui colaborà en la novela ''Naulahka''.<ref name="Gilmour, David. 2002."/> En [[1891]], per consell dels seus doctors, Kipling mamprengué atre viage per mar a [[Suràfrica]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i l'índia. No obstant, pospongué els seus proyectes per a poder passar el nadal en la seua família en l'Índia, pero quan s'enterà de la mort repentina del seu amic Balestier degut a les [[febres tifoidees]], decidí tornar immediatament a Londres. Abans del seu viage, avisà per [[telegrama]] a la germana de Wolcott, Caroline.<ref name="Gilmour, David. 2002."/> Mentres tant, a finals de 1891, se publicà la seua colecció de contes dels Britànics en l'Índia, ''Life's Handicap''. |
==== Matrimoni i lluna de mel ==== | ==== Matrimoni i lluna de mel ==== | ||
− | El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els | + | El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els RECIÉN casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una menuda [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar estadounidenc|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Obres == | == Obres == | ||
− | Les obres més importants de Rudyard Kipling | + | Les obres més importants de Rudyard Kipling son: |
{| class="wikitable"!Obra !!Publicat en!!Tipo d'Obra | {| class="wikitable"!Obra !!Publicat en!!Tipo d'Obra | ||
|- | |- | ||
Llínea 203: | Llínea 149: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | * [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Rudyard_Kipling Rudyard Kipling]''' | |
− | |||
− | * [ | ||
{{Successió | {{Successió | ||
Llínea 221: | Llínea 160: | ||
}} | }} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Novelistes]] | [[Categoria:Novelistes]] | ||
[[Categoria:Poetes]] | [[Categoria:Poetes]] | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Premi Nobel]] |