Yukos
| Yukos | |
|---|---|
| 240px | |
 Gasolinera de Yukos en Moscou. | |
| Indústria | Exploracion de petròleu i gas,producció de petròleu i gas |
| Fundació | 15 d'abril de 1993 |
| President | Mikhail Khodorkovsky |
(En rus: ОАО Нефтяная Компания ЮКОС, IPA: [jukəs]) va ser una companyia del petròleu i del gas basada en Moscou, Rússia. Yukos va ser adquirida del govern rus pel banc Menatep, propietat del oligarca rus Mikhail Khodorkovsky durant les subastes controvertides del "préstams per a les parts" de mitan dels anys 90.
Entre els anys 1996 i 2003 Yukos es va convertir en una de les companyies russes més grans i exitoses, produint el 20% de la producció de petròleu de Rússia, tant com Líbia o Irac, i Khodorkovsky es va convertir en un defensor de la democratisació, la cooperació internacional i les reformes en Rússia.
En octubre de l'any 2003, Jodorkovski, per a llavors l'home més ric de Rússia i el setzé home més ric del món, va ser arrestat i l'empresa va ser dissolta per la força per supòsits imposts no pagats i declarada en fallida en agost de 2006.
Els tribunals de varis països varen dictaminar més tart que la verdadera intenció era destruir Yukos i obtindre els seus actius per al govern rus, i actuar políticament contra Jodorkovski. En 2014, el laudo arbitral més gran de l'història, de 50.000 millons de dólars (37.200 millons d'euros), va ser guanyat pels antics propietaris de Yukos contra Rússia. Este laudo de 50.000 millons de dólars de la Cort Permanent d'Arbitrage va ser declarat invàlit pel tribunal de L'Haya en 2016, pero restituït per la Cort d'Apelacions de L'Haya en 2020.
De 2003 a 2004 en avant, el govern rus va presentar a Yukos una série de reclamacions fiscals per un total d'uns 27.000 millons de dólars (20.100 millons d'euros). Com el govern va congelar els actius de Yukos al mateix temps, i els intents alternatius d'assentament de Yukos varen ser rebujats, l'empresa no va poder pagar estes demandes fiscals. Entre 2004 i 2007, la majoria dels actius de Yukos varen ser confiscats i transferits per una fracció del seu valor a companyies petroleres estatals russes.
L'Institut d'Arbitrage de la Cambra de comerç d'Estocolm, un organisme neutral para disputes comercials, va concloure que l'acció del govern va ser una «expropiació illegal» utilisant factures fiscals «illegítimes», l'efecte de les quals tenia l'intenció de «destruir Yukos i fer-se en el control dels seus actius».
La Cort Permanent d'Arbitrage de L'Haya va dictaminar per unanimitat que Yukos va ser l'objectiu d'una série d'atacs per motius polítics per part de les autoritats russes que finalment varen dur a la seua fallida. Segons el fallo de la Cort Permanent d'Arbitrage, l'objectiu principal de la Federació Russa no era recaptar imposts, sino més be arruïnar a Yukos, apropiar-se dels seus actius en benefici exclusiu de l'estat rus i de les empreses estatals Rosneft i Gazprom, i eliminar a Jodorkovski de l'arena política.