Eritrocit

Revisió de 17:23 18 jun 2026 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

L'eritrocit, també nomenat hematie o glòbul roig, és la cèlula sanguínea més abundant en els vertebrats. La seua funció principal és el transport d'oxigen des dels pulmons fins als teixits i de diòxit de carbono en sentit contrari.

Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc

Característiques

editar

Morfologia

editar

En els hòmens i mamífers, és una cèlula anucleada en forma de disc bicóncau. Este disc té un diàmetro d'uns 7-8 micròmetres i un espessor de 2 micròmetres. La forma bicóncava li dona una gran superfície per a l'intercanvi de gassos.

Composició

editar

El 95% de les seues proteïnes és hemoglobina, el pigment responsable de transportar l'oxigen i que dona el color roig a la sanc.

Flexibilitat

editar

La membrana és molt flexible, lo que li permet deformar-se per a passar pels capilars sanguineus, que són més estrets que el seu diàmetro.

Funció

editar

La funció essencial del hematíe és respiratòria. L'hemoglobina que conté s'unix a l'oxigen en els pulmons formant oxihemoglobina i la llibera en els teixits. Despuix arreplega el CO₂ dels teixits i el transporta fins als pulmons per a ser expulsat.

Cicle vital

editar

Eritropoyesis

editar

Es formen en la medula òssea roja a partir de les cèlules mare hematopoyètiques. Este procés està regulat per l'hormona eritropoyetina, produïda en el renyó.

Vida mija

editar

Un hematíe viu uns 120 dies circulant per la sanc.

Destrucció

editar

Els hematíes envellits són eliminats principalment en la melsa i el fege per mig d'un procés nomenat hemòlisis extravascular.

Valors normals

editar

En un adult sa, la cantitat normal és: Hòmens: 4,7 a 6,1 millons de hematíes per microlitre de sanc.Dones: 4,2 a 5,4 millons per microlitre.La disminució del número de hematíes o d'hemoglobina produïx anèmia.

Vore també

editar

Referències

editar
  • Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
  • Farreras-Rozman. Medicina Interna

Bibliografia

editar
  • Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Hematíe"
  • Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 33: "Els eritròcits, l'anèmia i la policitèmia"
  • Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
  • Rodak, Bernadette F. Hematologia: Fonaments i Aplicacions Clíniques. 5ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2014. ISBN 978-950-06-0258-5.Sans-Sabrafen, J. Hematologia Clínica. 5ª ed. Elsevier, 2006. Capítul 12: "Anèmies hemolítiques"
  • Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 15: "Malalties de la sanc i dels òrguens hematopoyètics"

Enllaços externs

editar

Commons