Enrique Iglesias
Enrique Miguel Iglésies Preysler (Madrit, 8 de maig de 1975) és un cantautor, compositor i productor discogràfic espanyol. És fill del cantant Juliol Iglésies i de Isabel Preysler.
Va escomençar la seua carrera musical en 1995 en firmar un contracte en Fonovisa, propietat de l'empresa mexicana Televisa, la qual va impulsar la seua carrera en els seus inicis entre els països de parla hispana i la diàspora hispana en els Estats Units. En 1999 va firmar en el sagell Interscope i va fer un creuament per al mercat de parla anglesa. També va firmar en Universal Music Llatí, propietat de Universal Music per a llançar els seus discs en espanyol.[1] En 2010 es va separar de Interscope i va firmar en el sagell Universal Republic. En 2015 va fichar per Sony Music.[2]
Ha venut més de 70 millons de produccions musicals, entre discs i senzills físics i digitals en anglés i espanyol.[3] En Estats Units ha venut més de 19 millons de còpies i se situa com un dels artistes llatins en majors vendes.[4]
Ha guanyat varis premis de l'indústria discogràfica, com un Grammy al millor artiste llatí i atres cinc Grammy Llatins. També va ser guardonat cinc premis Billboard, 45 Billboard Llatins, 10 World Music Awards, 8 American Music Awards, 10 Latin American Music Awards, 23 premis Lo nostre, 15 premis Joventut, 20 premis ASCAP, tres #MTV Europe Music Awards, quatre premis 40 Principals, dos Orgullosament llatí, un Premis Ones o una gavina d'argent en el Festival de Vinya de la Mar, entre uns atres.[5][6]
Fins a la data ha situat cinc senzills en els cinc primers llocs de la llista nortamericana Billboard Hot 100 (incloent dos número un). El cantant ostenta el récort d'haver situat 27 cançons en el primer lloc del Billboard Hot Latin Tracks. També conta en un total de 13 números un en la llista Danse Club Songs de Billboard, més que cap atre cantant masculí.[7][8][9]
Entre els seus majors èxits destaquen senzills com: «Ballant», «Adolix el cor», «Hero», «I like it», «Puja'm la ràdio», «Tonight I'm lovin you», «Ballem» i «El Perdedor».
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-05-07 (en en-GB).
- ↑ Telemundo. . Consultat el 21 d'octubre de 2015.
- ↑ «Enrique Iglésies torna a Madrit despuix de dotze anys: Duc dos semanes sense dormir» (en és). ABC. Consultat el 18 de febrer de 2020.
- ↑ [@http://www.los40.com/articule/notícies/Enrique/Iglésies/torna/anos/despues/nou/treball/Insomniac/l40actn01/20070412l40l40not_7/Tes/ Els 40], [@http://www.mtv.es/musica/artistas/enrique-iglésies] [2] archivat en Wayback Machine., [3] [4] archivat en Wayback Machine., [@http://www.enriqueiglesias.com], [@http://www.rumbiaderosmedellin.com/index.php?option=com_content&task=view&aneu=19&Itemid=31], [5], [@http://www.billboardenespanol.com/musica/content_display/artistas/rompiendo-les-llistes/i3ie0a3689a2b356c4aba3322ed9d7dfaa8] [6] archivat en Wayback Machine.
- ↑ La raó. . Consultat el 1 de maig de 2011.
- ↑
- MTV Llatinoamèrica. . Archivat des d'el [@http://www.mtvla.com/musica/artistas/enrique-iglésies original], el 2 de febrer de 2014. Consultat el 25 de giner de 2014.
- ↑ Univisión. . Consultat el 25 de giner de 2014.
- ↑ Uforia. . Archivat des d'el [@http://www.fantastica.com.co/musica-enrique-iglésies-bat-records-en-billboard original], el 3 de febrer de 2014. Consultat el 25 de giner de 2014.
- ↑ Universal Music. . Archivat des d'el [@http://www.universalmusica.com/enriqueiglesias/2013/10/10/enrique-iglésies-és-1-en-el-llistat-hot-latin-songs-que-publica-la-revista-billboard-en-loco-el seu-mes-recent-exito/ original], el 3 de febrer de 2014. Consultat el 25 de giner de 2014.