Diferència entre les revisions de "José María Adán García"
m |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | '''José María Adán García''' ([[Sogorp]], 1931) és un advocat i polític valencià. | + | '''José María Adán García''' ([[Sogorp]], [[1931]]) és un advocat i polític valencià. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En l'any [[1959]] va començar a treballar en l'empresa [[Alts Forns del Mediterràneu]] (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals. | En l'any [[1959]] va començar a treballar en l'empresa [[Alts Forns del Mediterràneu]] (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals. | ||
| − | Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El 12 d'agost de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació. | + | Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El [[12 d'agost]] de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació. |
| − | A la mort de [[Francisco Franco]] va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de [[La Rioja]] (1976-1978). Durant la [[transició democràtica]] es mostrà próxim a la [[UCD]], pero l'any [[1989]] va ingressar en el [[PP]], sent nomenat delegat de la [[Generalitat Valenciana]] en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En [[1991]] fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la Comunitat Valenciana. | + | A la mort de [[Francisco Franco]] va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de [[La Rioja]] ([[1976]]-[[1978]]). Durant la [[transició democràtica]] es mostrà próxim a la [[UCD]], pero en l'any [[1989]] va ingressar en el [[PP]], sent nomenat delegat de la [[Generalitat Valenciana]] en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En [[1991]] fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la [[Comunitat Valenciana]]. |
== Obres == | == Obres == | ||
Revisió de 19:27 25 oct 2016
| José María Adán García | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat i polític. | ||
| Naiximent: | 1931 | ||
| Lloc de naiximent: | Sogorp, Regne de Valéncia | ||
José María Adán García (Sogorp, 1931) és un advocat i polític valencià.
Biografia
És llicenciat en dret i diplomat en empresarials i sociologia laboral. Durant els seus anys d'estudi va ser Cap de la Falange Universitària i del S.E.U. i director de la revista Claustro.
En l'any 1959 va començar a treballar en l'empresa Alts Forns del Mediterràneu (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals.
Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de 1971 a 1977. El 12 d'agost de 1976 va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, Miguel Ramón Izquierdo, Pedro Zaragoza i José Antonio Perelló Morales) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la regió valenciana i el reconeiximent del valencià com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació.
A la mort de Francisco Franco va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de La Rioja (1976-1978). Durant la transició democràtica es mostrà próxim a la UCD, pero en l'any 1989 va ingressar en el PP, sent nomenat delegat de la Generalitat Valenciana en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En 1991 fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la Comunitat Valenciana.
Obres
- Al servicio de Valencia: apuntes para la historia 1967-1978. (2005)
- La transición en La Rioja: memorias. (2011)