32 184
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Joaquim Agrasot Juan''' (Oriola, 24 de decembre de 1836 - Valéncia, 8 de giner de 1919) fon un pintor valencià, enquadrat en...»
'''Joaquim Agrasot Juan''' ([[Oriola]], 24 de decembre de [[1836]] - [[Valéncia]], 8 de giner de [[1919]]) fon un pintor [[Valencians|valencià]], enquadrat en el gènero realiste i costumiste.
== Biografia ==
Joaquim Agrasot començà els estudis en la seua ciutat natal d'Oriola, obtenint en [[1856]] una pensió de la [[Diputació Provincial d'Alacant]], sent ben jove, per a estudiar en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, on va tindre per mestre a l'artiste, restaurador i acadèmic [[Francesc Martínez Yago]], pare de [[Martínez Cubells]]. Anys més tart va conseguir una nova pensió per a traslladar-se a [[Roma]], on va contactar en Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i [[Marià Fortuny]] en el que va establir estrets llaços amistosos i artístics i l'estil dels quals influirà profundament en la pintura d'Agrasot. Els seus desijos de triumfo el portaran a enviar obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, on va obtindre importants èxits. Fins a [[1875]] va permanéixer en [[Itàlia]], retornant a [[Espanya]] despuix de la mort del seu bon amic Fortuny. Va conseguir un mereixcut prestigi que el va portar a ser membre de l'Acadèmia de Sant Carles i de la [[Real Acadèmia de Sant Fernando]] de [[Madrit]], participant com a membre del jurat en vàries mostres. La seua defunció es va produir en la ciutat de Valéncia el 8 de giner de 1919.
== Estil pictòric ==
L'estil d'Agrasot s'enquadra dins del realisme pictòric, interessant-se per la temàtica de gènero i el costumisme regional, sense abandonar el nuet, la temàtica oriental i els retrats. Obligat per la moda, va treballar també en pintures d'història en les que es podien obtindre èxits en els canals oficials de l'art espanyol del [[sigle XIX]]. L'influència del seu bon amic Fortuny va ser determinant en la seua pintura.
== Premis ==
En les Exposicions Nacionals de Belles Arts d'Espanya va conseguir:
* Tercera medalla en la de [[1864]].
* Segona medalla en la de [[1867]].
En [[1876]] rebia la medalla d'art de l'Exposició Universal de Filadèlfia i en [[1888]] la segona medalla en l'Exposició Internacional de Barcelona.
== Biografia ==
Joaquim Agrasot començà els estudis en la seua ciutat natal d'Oriola, obtenint en [[1856]] una pensió de la [[Diputació Provincial d'Alacant]], sent ben jove, per a estudiar en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, on va tindre per mestre a l'artiste, restaurador i acadèmic [[Francesc Martínez Yago]], pare de [[Martínez Cubells]]. Anys més tart va conseguir una nova pensió per a traslladar-se a [[Roma]], on va contactar en Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i [[Marià Fortuny]] en el que va establir estrets llaços amistosos i artístics i l'estil dels quals influirà profundament en la pintura d'Agrasot. Els seus desijos de triumfo el portaran a enviar obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, on va obtindre importants èxits. Fins a [[1875]] va permanéixer en [[Itàlia]], retornant a [[Espanya]] despuix de la mort del seu bon amic Fortuny. Va conseguir un mereixcut prestigi que el va portar a ser membre de l'Acadèmia de Sant Carles i de la [[Real Acadèmia de Sant Fernando]] de [[Madrit]], participant com a membre del jurat en vàries mostres. La seua defunció es va produir en la ciutat de Valéncia el 8 de giner de 1919.
== Estil pictòric ==
L'estil d'Agrasot s'enquadra dins del realisme pictòric, interessant-se per la temàtica de gènero i el costumisme regional, sense abandonar el nuet, la temàtica oriental i els retrats. Obligat per la moda, va treballar també en pintures d'història en les que es podien obtindre èxits en els canals oficials de l'art espanyol del [[sigle XIX]]. L'influència del seu bon amic Fortuny va ser determinant en la seua pintura.
== Premis ==
En les Exposicions Nacionals de Belles Arts d'Espanya va conseguir:
* Tercera medalla en la de [[1864]].
* Segona medalla en la de [[1867]].
En [[1876]] rebia la medalla d'art de l'Exposició Universal de Filadèlfia i en [[1888]] la segona medalla en l'Exposició Internacional de Barcelona.