23 616
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Actualment la més coneguda es la que participa en les Processons de [[Nostra Senyora de la Salut]], la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).
Actualment la més coneguda es la que participa en les Processons de [[Nostra Senyora de la Salut]], la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).
La moixaranga és el nom que rep en Algemesí, i que se diferencia dels [[Casteller|castellers]] i del [[Danze de Tauste]] en el sentit de que en la moixaranga l'objectiu és més religiós, se fa una dansa, utilisa atre tipo de trages i són més baixes les torres. La moixaranga, al igual que els castellers i el danze de Tauste provenen de la [[moixiganga]].
La moixaranga és el nom que rep en Algemesí, i que se diferencia dels [[Casteller|castellers]] i del [[Danze de Tauste]] en el sentit de que en la moixaranga l'objectiu és més religiós, se fa una dansa, s'utilisa un atre tipo de trages i són més baixes les torres. La moixaranga, al igual que els ''castellers'' i el ''danze de Tauste'' provenen de la [[moixiganga]].
Les primeres cites historiques de les torres humanes valencianes fora del territori valencià, hem de saber que es troben compreses en el dit “ball de valencians” o “bayle de valencianos”, o també “dança valenciana” o “danza de valencianos”, expressions que s´alternen en unes atres denominacions descriptives com dança o ball “de la piramide” o “de la campana”.
== Història ==
L'orige de la moixaranga es remonta a molt antic, es possible que començara en l'época mora. El document més antic a on es fa referència a la moixaranga es de l'any [[1724]], una provessó en honor a la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí (7 i 8 de setembre). De totes maneres, els primers testimonis els trobem durant el [[Sigle d´Or valencià]] ([[sigle XV]]), fent les seues representacions en els teatres per a entretindre al públic durant el descans. La representació comença en un ball acompanyat per la dolçaina i el tabal i acabant els dançants en un torre humana. En el [[sigle XVIII]], en les comarques tarragonines començaren a fer també torres humanes que les anomenaven “ball de valencians”, convertint-se despuix en els ''castellers'' com a signe identitari de Catalunya.
Les primeres cites històriques de les torres humanes valencianes fora del territori valencià, hem de saber que es troben compreses en el dit “ball de valencians” o “bayle de valencianos”, o també “dança valenciana” o “danza de valencianos”, expressions que s´alternen en unes atres denominacions descriptives com dança o ball “de la piràmide” o “de la campana”.
La Moixaranga fon declarada Patrimoni de l'Humanitat per la [[UNESCO]] l'any [[2011]].
== Característiques de la Moixaranga ==
== Característiques de la Moixaranga ==
En l'actualitat els membres són tant hòmens com dones -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de professions, de número irregular -en l'actualitat ixen uns doscents pero antigament sols uns trenta-, dirigits per un mestre, que s'encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Hòmens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de profesió, nos percaten d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito professional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada.
En l'actualitat els membres són tant hòmens com dònes -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de professions, de número irregular -en l'actualitat ixen uns doscents pero antigament sols uns trenta-, dirigits per un mestre, que s'encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Hòmens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de profesió, nos percaten d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito professional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada.
L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el colchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.
L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el colchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.
==Teoria sobre l'orige de la representació==
==Teoria sobre l'orige de la representació==
La moixaranga té un orige pagà. Algunes fonts expliquen l'orige com a tècnica naixcuda per la necessitat d´aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a gipar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este últim cas, es conseguiria lo mateix que des d'una “torre” o “torreta”, d´a on li vindria el nom generic de “torres” humanes.
La moixaranga té un orige pagà. Algunes fonts expliquen l'orige com a tècnica naixcuda per la necessitat d´aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a gipar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este últim cas, es conseguiria lo mateix que des d'una “torre” o “torreta”, d´a on li vindria el nom generic de “torres” humanes.
==Copia catalana==
==Copia catalana==
La costum catalana de fer torres humanes no es més que una copia d'un element etnològic naixcut en terres valencianes. [[Agustí Galbis]] expon lo següent:
La costum catalana de fer torres humanes no es més que una copia d'un element etnològic naixcut en terres valencianes. [[Agustí Galbis]] expon lo següent:
== Música ==
== Música ==
L'himne de la moixaranga és tocat en [[Dolçaina|dolçaines]] i [[Tabalet|tabalets]], els instruments nacionals.<ref>[http://muixeranga.es/ web Moixaranga.es]</ref>
L'himne de la moixaranga és tocat en [[Dolçaina|dolçaines]] i [[Tabalet|tabalets]], els instruments nacionals.<ref>[http://muixeranga.es/ web Moixaranga.es]</ref>
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Cultura valenciana]]
*[[Cultura valenciana]]
*[[Algemesí]]
*[[Algemesí]]
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
* {{DGLV|Moixaranga}}
* {{DGLV|Moixaranga}}
* [http://www.elballdelslocos.org/Historia.html Ball dels locos Olleria]
* [http://www.elballdelslocos.org/Historia.html Ball dels locos Olleria]