Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3:
− ===El nom de les lletres===
−
− '''L’ALFABET'''
−
− En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent:
−
− b, be
−
− c, ce
−
− ch, che
−
− ç, cedeta
−
− d, de
−
− f , efe
−
− g, ge
−
− h, haig
−
− j, jota
−
− k, ca
−
− l, ele
−
− ll, elle
−
− m, eme
−
− n, ene
−
− ny, enye
−
− p, pe
−
− q, cu
−
− r, ere
−
− rr, erre
−
− s, esse
−
− t, te
−
− v, ve
−
− w, ve doble
−
− x, xe o equis
−
− y, i grega
−
− z, zeta
−
−
− En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
−
− a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
−
− ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
−
− ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
−
− i de "''[[Melic|melic]]''"
−
− ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
−
− ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
−
− u de "''[[Tramús|tramús]]''"
−
−
−
− '''S'escriu B (batre)'''
−
− 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
−
− 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.
−
− 3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
−
− 4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
−
− :::- àrap, no arab, pero arabisar
− :::- verp, no verb, pero verbal
− :::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme
−
−
− '''S'escriu C'''
−
− 1. En so de [k] (colp)
−
− ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
− ::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
− ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
− ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
−
− :::- atac, no atag, pero ataca
− :::- pròlec, no pròleg, pero prologa
− :::- fanc, no fang, pero fangos
−
− 2. En so de [s] (cendra)
−
− ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
− ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
− ::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
−
− :::- capaç, capacitat
− :::- comerç, comerciar
−
− ::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència):
−
− :::- bonaç, malaltuç, pastiç.
−
− '''S'escriu Ç'''
−
− (Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
−
−
− '''S'escriu CH'''
−
− 1. En so de [c] (chic)
−
− ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
−
− :::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
−
− ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
−
− 2. En so de [k] (March)
−
− ::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició:
−
− :::- Albuixech, Albiach.
−
−
−
− '''S'escriu D (dit)'''
−
− 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
−
− 2. En el grup consonàntic DR: drago, moldre.
−
− 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
−
− :::- vert, no verd pero verdor.
− :::- reverent, no reverend pero reverenda.
−
−
−
− '''S'escriu F (farina)'''
−
− 1. Inicial, interior i fi de paraula:
−
− :::- fer, corfa, bufa, baf.
−
− 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
−
− :::- serf, no serv, pero servir.
− :::- tuf, no tuv, pero atufar.
−
−
−
− '''S'escriu G'''
−
− 1. En so de [g] (gat)
−
− ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
−
− :::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
−
− ::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
−
− :::- guerra, guisar, figuera, esguita.
−
− ::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia:
−
− :::- aigües, llingüístic.
−
− ::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL:
−
− :::- gràcies, glop, agrana, regle.
−
− ::1.5. Davant de D, M, N:
−
− ::- Magdalena, fragmentar, insignificància.
−
− ::Excepte en cultismes com:
−
− :::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
−
− ::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
−
− :::- amic, no amig, pero amigar.
− :::- rec, no reg, pero regar.
− :::- amarc, no amarg, pero amargar.
− :::- sanc, no sang, pero sangonera.
−
− 2. En so de [g] (girar)
−
− ::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I:
−
− :::- argila, gel, giner.
−
− ::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
−
− :::- objecció, objectiu i algunes mes
−
− ::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica:
−
− :::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
−
−
− ::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
−
− :::- afigga, rigga, frigga.
−
−
− ::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
−
− :::- mig, pero miger.
− :::- oreig, pero orejar.
−
− ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
−
− :::- viage, no viatge.
− :::- juge, no jutge.
− :::- llenguage, no llenguatge.
− :::- correja, no corretja.
−
− 3. En so de [c] (roig)
−
− ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda:
−
− :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.)
−
− ::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica:
−
− :::- desig, frig.
−
− ::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
−
− :::- trepig, trepigen.
− :::- mig, mija.
− :::- despaig, despachar.
−
−
−
− '''S'escriu H (heretar)'''
−
− No te cap de so.
−
− l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
−
− 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
−
−
−
− '''S'escriu J (jardí)'''
−
− 1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
−
− :::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
−
− 2. Davant de -ecc-, -ect-:
−
− :::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
−
− 3. Davant de E (vore G, 2.1.)
−
− 4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
−
− :::- plaja, no platja.
− :::- mija, no mitja.
−
− 5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
−
−
−
− '''S'escriu K (York)'''
−
− 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
−
− :::- Kant, kilo.
−
−
−
− '''S'escriu L (lenta)'''
−
− 1. En inicial de paraula:
−
− :::- local, liquit.
−
− 2. En interior i fi de paraula:
−
− :::- almagasen, dol.
−
− 3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL:
−
− :::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
−
−
−
− '''S'escriu LL (llanda)'''
−
− 1. En inicial, interior i final de paraula:
−
− :::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
−
−
−
− '''S'escriu M (mana)'''
−
− 1. En inicial, interior i final de paraula:
−
− :::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
−
− 2. Davant de P, B, M:
−
− :::- rompre, gamba, immortal.
−
− ::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
−
− :::- enmig, granment.
−
− 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
−
− :::- circumstancia, circumnavegació, circumferència.
−
− 4. Mal davant de V ni F:
−
− :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
−
− 5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
−
− :::- semana, no setmana.
− :::- sometre, no sotmetre.
−
− 6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
−
− :::- atentar, no atemptar.
− :::- pronte, no prompte.
−
−
−
− '''S'escriu N (nas)'''
−
− 1. En inicial, interior i fi de paraula:
−
− :::- niu, lluna, mon.
−
− 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
−
− :::- confiar, enfadar, inflamar.
−
− ::Excepte els cultismes:
−
− :::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
−
− 3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
−
− :::- enveja, confit, planta, gandul.
−
− 4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial:
−
− :::- enmig, granment.
−
−
−
− '''S'escriu NY (pany)'''
−
− 1. En inicial, interior i fi de paraula:
−
− :::- nyespla, pinyó, riny.
−
−
−
− '''S'escriu P (posar)'''
−
− 1. En posició inicial de paraula:
−
− :::- puny.
−
− 2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
−
− :::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
−
− 3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
−
− :::- cap, no cab, pero cabut.
− :::- llop, no llob, pero lloba.
− :::- colp, no colb, pero colpejar.
− :::- adop, no adob, pero adobar.
−
−
−
− '''S'escriu Q (quinze)'''
−
− 1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I:
−
− :::- queixa, quilat, alqueria, sequia.
−
− ::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3.
−
− 2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc:
−
− :::- quatre.
−
− ::Excepte:
−
− :::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
−
− 3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis:
−
− :::- qüestió, obliqüitat.
−
−
−
− '''S'escriu R'''
−
− 1. En so de [r] (carreter)
−
− ::1.1. En inicial de paraula:
−
− :::- roda, rajola.
−
− ::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
−
− :::- somris, enriquir, israelí.
−
− 2. En so de [r] (cara)
−
− ::2.1. En interior i final de paraula:
−
− :::- mira, cura, cor, dolor.
−
− ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
−
− :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
−
−
−
− '''S'escriu RR (guerra)'''
−
− 1. En posició intervocàlica:
−
− :::- carro, errar.
−
−
−
− '''S'escriu S'''
−
− 1. En so de [s] (sap)
−
− ::1.1. En inicial de paraula:
−
− :::- solt, sabut.
−
− ::1.2. Darrere de consonant:
−
− :::- ansa, dacsa.
−
− ::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
−
− :::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
−
− ::i de la A- en valor negatiu:
−
− :::- asilàbic.
−
− ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
−
− :::- mes, mesos.
− :::- nas, nassos.
−
− 2. En so de [z] (cosa)
−
− ::2.1. En posició intervocàlica:
−
− :::- casa, promesa.
−
− ::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
−
− :::- desaiguar, desheretar, desviure.
−
− ::2.3. En els participis:
−
− :::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
−
− ::2.4. En derivats de gentilicis:
−
− :::- andalus, andalusos.
− :::- frances, francesos.
−
− ::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
−
− :::- abat, abadesa.
− :::- duc, duquesa.
− :::- princip, princesa.
− :::- mestre, mestresa.
−
−
−
− '''S'escriu SS (passar)'''
−
− 1. En posició intervocalica:
−
− :::- posseir, massa.
−
− 2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
−
− :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
−
− ::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda):
−
− :::- asimetric.
−
− 3. En els sufixos -issim, -issima:
−
− :::- bonissim, cregudissima.
−
− 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
−
− :::- fracas, fracassos.
− :::- castis, castissos.
− :::- gos, gossos.
− :::- tramus, tramussos.
− :::- espes, espessos.
−
− 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
−
− :::- dessecat, dissoldre.
−
−
−
− '''S'escriu T (tornar)'''
−
− 1. Inicial i interior de paraula:
−
− :::- toca, costella, setze.
−
− 2. En el grup consonantic TR:
−
− :::- truc, atraure.
−
− 3. En el prefix grec AT- :
−
− :::- atmosfera (vore D, 1).
−
− 4. Davant de Z:
−
− :::- dotze.
−
− 5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
−
− :::- fort, fortalea.
− :::- cert, certea.
− :::- calit, no calid pero caliditat.
− :::- abat, no abad pero abadia.
−
−
−
− '''S'escriu V (vindre)'''
−
− 1. En inicial i interior de paraula:
−
− :::- velocitat, cavall.
−
− 2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
−
− ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
−
− ::De tots els verps acabats en -AR.
−
− 3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
−
− :::- serf, no serv, pero servir.
−
−
−
− '''S'escriu X'''
−
− 1. En so de [s](eixida)
−
− ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
−
− :::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
−
− ::1.2. Darrere de I:
−
− :::- pixar, seguixen, vixca.
− ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-):
−
− :::- oferixca, servixques.
−
− ::1.4. En final de paraula:
−
− :::- exigix, ix.
−
− 2. En so de [ks] (text)
−
− ::2.1. Entre vocals:
−
− :::- reflexio, axial.
−
− ::2.2. En posició final, en algunes paraules:
−
− :::- perplex, prefix.
−
− 3. En so de [gz] (exacte)
−
− ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
−
− :::- examinar, exhortar, exlibris.
−
−
−
− '''S'escriu Y (yo)'''
−
− 1. En posició inicial de paraula davant de vocal:
−
− :::- yuxtaposar.
−
− 2. Entre vocals:
−
− :::- epopeya, apoyar.
−
− 3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :
−
− :::- pinya, puny.
−
− 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
−
− :::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
−
− 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
−
− :::- Alcoy, Montroy, Gay.
−
−
−
− '''S'escriu Z (zero)'''
−
− 1. En inicial i interior de paraula:
−
− :::- zona, atzucac.
−
− 2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
−
− :::- zoologia.
−
− 3. En les terminacions -zoari, -zoic:
−
− :::- protozoari, benzoic.
→El nom de les lletres
== Normes Ortogràfiques ==
== Normes Ortogràfiques ==