Diferència entre les revisions de "Sant Joan del Mercat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Iglesia de Sant Joan del Mercat per darrere.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de Darrere de Sant Joan del Mercat</center>]]

[[Image:Itlesia de Sant Joan del Mercat per davant.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de davant de Sant Joan del Mercat</center>]]

La '''Iglésia''' de '''Sant Joan del Mercat''' és una iglésia situada en la ciutat de [[Valéncia]], front a la [[Llonja de la Seda]], i al costat del [[Mercat Central]], construida damunt de l'antiga mesquita en [[1240]].

La '''Iglésia''' de '''Sant Joan del Mercat''' és una iglésia situada en la ciutat de [[Valéncia]], front a la [[Llonja de la Seda]], i al costat del [[Mercat Central]], construida damunt de l'antiga mesquita en l'any [[1240]].

L'iglésia se titula Real, des de [[1858]], per decret d'[[Isabel II]] que la visità el 2 de [[juny]] del mateix any, com abans ho feren [[Carles III]], en [[1706]], i els reis de [[Sicília]], Francesc i la seua esposa en [[1823]] i en [[1902]] ho va fer l'Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.

L'iglésia se titula Real, des de l'any [[1858]], per decret d'[[Isabel II]] que la visità el 2 de [[juny]] del mateix any, com abans ho feren [[Carles III]], en [[1706]], i els reis de [[Sicília]], Francesc i la seua esposa en [[1823]] i en [[1902]] ho va fer l'Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.

Està catalogat com a ''Monument Històric Artístic Nacional'' des del 21 de [[Febrer]] de [[1947]].

Llínea 11:

Serà en el [[sigle XVII]] i escomençaments del [[sigle XVIII]] quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.

De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon concebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en [[1700]].

De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon concebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en l'any [[1700]].

De la frontera que dona a la [[plaça del Mercat]] destaca l'escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella es troba la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en lo alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Iglesia de Sant Joan del Mercat per darrere.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de Darrere de Sant Joan del Mercat</center>]]
 [[Image:Itlesia de Sant Joan del Mercat per davant.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de davant de Sant Joan del Mercat</center>]]
-La '''Iglésia''' de '''Sant Joan del Mercat''' és una iglésia situada en la ciutat de [[Valéncia]], front a la [[Llonja de la Seda]], i al costat del [[Mercat Central]], construida damunt de l'antiga mesquita en [[1240]].
+La '''Iglésia''' de '''Sant Joan del Mercat''' és una iglésia situada en la ciutat de [[Valéncia]], front a la [[Llonja de la Seda]], i al costat del [[Mercat Central]], construida damunt de l'antiga mesquita en l'any [[1240]].
-L'iglésia se titula Real, des de [[1858]], per decret d'[[Isabel II]] que la visità el 2 de [[juny]] del mateix any, com abans ho feren [[Carles III]], en [[1706]], i els reis de [[Sicília]], Francesc i la seua esposa en [[1823]] i en [[1902]] ho va fer l'Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.
+L'iglésia se titula Real, des de l'any [[1858]], per decret d'[[Isabel II]] que la visità el 2 de [[juny]] del mateix any, com abans ho feren [[Carles III]], en [[1706]], i els reis de [[Sicília]], Francesc i la seua esposa en [[1823]] i en [[1902]] ho va fer l'Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.
 Està catalogat com a ''Monument Històric Artístic Nacional'' des del 21 de [[Febrer]] de [[1947]].
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 Serà en el [[sigle XVII]] i escomençaments del [[sigle XVIII]] quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.
-De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon concebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en [[1700]].
+De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon concebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en l'any [[1700]].
 De la frontera que dona a la [[plaça del Mercat]] destaca l'escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella es troba la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en lo alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.