Canvis

{{atres usos|vèrtiç}}

{{atres usos|vèrtiç (desambiguació)}}

[[Archiu:6n-graf.svg|thumb|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]

[[Archiu:6n-graf.svg|thumb|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]

En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.

En [[teoria de grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.

Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.

Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.

== Vèrtiços etiquetats ==

== Vèrtiços etiquetats ==

En el context d'enumeració i [[isomorfisme d'grafo]], és important distinguir entre '''vèrtiços etiquetats''' i '''vèrtiços no etiquetats'''. Els vèrtiços etiquetats són aquells que estan associats en informació extra per mig d'etiquetes, que els fa distinguibles entre sí; dos grafos són isomorfs només si existix una correspondència entre els seus parells de vèrtiços en igual etiqueta. Un vèrtiç no etiquetat és un que pot ser substituït per qualsevol atre vèrtiç basat només en els seus *adyacencias en l'grafo, i no en informació adicional a este.

En el context d'enumeració i [[isomorfisme d'grafo]], és important distinguir entre '''vèrtiços etiquetats''' i '''vèrtiços no etiquetats'''. Els vèrtiços etiquetats són aquells que estan associats en informació extra per mig d'etiquetes, que els fa distinguibles entre sí; dos grafos són isomorfs a soles si existix una correspondència entre els seus parells de vèrtiços en igual etiqueta. Un vèrtiç no etiquetat és un que pot ser substituït per qualsevol atre vèrtiç basat a soles en els seus *adyacencias en l'grafo, i no en informació adicional a este.

== Veïnat d'un vèrtiç ==

== Veïnat d'un vèrtiç ==

El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''.

El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Aresta (teoria d'grafo)|Aresta]]  

* [[Aresta (teoria d'grafo)|Aresta]]  

* [[Grafo]]

* [[Grafo]]

* [[Teoria d'grafo]]

* [[Teoria de grafo]]

 

 

[[Categoria:Teoria de grafo]]

 

 

 

 

{{Traduït de|es|Vértice (teoría de grafos)}}