83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'
[[Image:Lorrain.seaport.jpg|thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]
[[Image:Lorrain.seaport.jpg|thumb|300px|Quadre de [[Claude Lorrain|Le Lorrain]] que representa un port de mar francés en l'any [[1638]], en l'auge del mercantilisme.]]
El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[segle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.
El '''mercantilisme''' va ser una [[política econòmica]] que es va desenrollar en [[Europa]] durant el [[sigle XVI]], que va adquirir el seu verdader significat en la segona mitat del [[sigle XVII]], durant l'[[edat moderna]], convertint-se en la teoria predominant fins al [[sigle XVIII|XVIII]]. La política econòmica coneguda en el nom de mercantilisme va tindre una gran influència en la consolidació dels [[Estat]]s moderns europeus.
En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.
En el mateix sí del sistema feudal, comença a nàixer un nou sistema econòmic: el [[capitalisme]] vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament en la [[Revolució industrial|Revolució Industrial]]. En [[Europa]], en el camp polític, el fraccionament característic de l'[[Edat Mija]] donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralisats. Són les monarquies autoritàries i [[monarquia absoluta|absolutes]] que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seues creixents despeses (eixèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.
La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la quantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una serie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.
La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquea d'un [[Estat]] depenia de la cantitat de metals preciosos de qué dispongué. El segon formulava que per conseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantindre, en tot moment, una balança de pagaments positiva. En estes premisses, molts estats europeus varen adoptar una série de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (per mig de privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació per mig de la manipulació dels drets d'aduana. És dir, el mercantilisme sugerix que el [[govern]] d'un Estat ha d'aplicar una [[proteccionisme|política proteccionista]] sobre la seua economia, favorint l'[[exportació]] i desfavorint la [[importació]], sobretot a través de la imposició d'[[aranzel]]s. És, puix, un sistema d'anàlisis dels fluixos econòmics molt simplificat a on no es té present el paper que ocupa el sistema social.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}}
*François Etner, ''Mercantilisme'', Encyclopédie thématique Universalis, 2005 {{fr}}
*Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}}
*Eli F. Heckscher ''Mercantilism.'' traducció de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. {{en}}
*[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html Notes on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption]." ''[[General Theory of Employment, Interest and Money]].'' {{en}}
*[[John Maynard Keynes]]. "[http://etext.library.adelaide.edu.au/k/keynes/john_maynard/k44g/chapter23.html Referències on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption]." ''[[General Theory of Employment, Interest and Money]].'' {{en}}
*Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}}
*Harry Landreth y David C. Colander. ''History of Economic Thought.'' Boston: Houghton Mifflin, 2002. {{en}}
*Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}}
*Niehans, Jürg. ''A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980.'' Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. {{en}}