Canvis

El '''poder polític''' és la llògica de l'eixercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de [[govern]] en un país. Generalment, este influïx en el comportament, ya siga en pensament o en l'actuar d'una [[societat]].

El '''poder polític''' és la llògica de l'eixercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de [[govern]] en un país. Generalment, este influïx en el comportament, ya siga en pensament o en l'actuar d'una [[societat]].

* '''Coacció''': És el mig utilisat per a que tercers seguixquen una determinada [[conducta]]. Pot ser física o [[psicologia|sicològica]].  

* '''Coacció''': És el mig utilisat per a que tercers seguixquen una determinada [[conducta]]. Pot ser física o [[psicologia|sicològica]].  

* '''Coerció''': La '''coacció''' va donar pas a la '''coerció''' que és la situació on el tercer realisa el mandat per l'amenaça de l'us de la violència, és dir, la potencialitat de l'us d'eixa violència. S'exclou aixina el paper totalment actiu (ordenar i fer complir) reservant a l'autoritat un paper parcialment actiu (només ordenar). La coacció es fonamentava en el temor d'un dany segur en el cas d'incomplir lo ordenat. D'este alvertent del poder es va desenrollar lo que posteriorment es varen conéixer com a delictes contra l'autoritat, és dir, desafiar al poder.

* '''Coerció''': La '''coacció''' va donar pas a la '''coerció''' que és la situació a on el tercer realisa el mandat per l'amenaça de l'us de la violència, és dir, la potencialitat de l'us d'eixa violència. S'exclou aixina el paper totalment actiu (ordenar i fer complir) reservant a l'autoritat un paper parcialment actiu (a soles ordenar). La coacció es fonamentava en el temor d'un dany segur en el cas d'incomplir lo ordenat. D'este alvertent del poder es va desenrollar lo que posteriorment es varen conéixer com a delictes contra l'autoritat, és dir, desafiar al poder.

* '''Crítiques''': Pero este poder segons els [[anarquisme|Anarquistes]] clàssics fa que es pose en perspectiva la llibertat de l'individu, donant com a fi la dominació d'este a través de regles coactives "dret" les quals en lloc d'ordenar subordinen{{sense referències}}.

* '''Crítiques''': Pero este poder segons els [[anarquisme|Anarquistes]] clàssics fa que es pose en perspectiva la llibertat de l'individu, donant com a fi la dominació d'este a través de regles coactives "dret" les quals en lloc d'ordenar subordinen{{sense referències}}.

== Llegitimació del poder polític ==

== Llegitimació del poder polític ==

* '''Poder sagrat''': La primera forma de llegitimació utilisada es va basar en la [[religió]] i la divinitat. El poderós ya no ho era només perque podia eixercir violència o perque tenia un víncul de temor que li assegurara eixa posició. Ara el poderós s'instituïa com un ser distint, superior i lligat als deus. El poder d'orige diví era incontestable, a no ser per un atre poder d'igual estatus o instituït per un deu diferent. A grans traces est va ser el desenroll esquemàtic fins a la [[Revolució francesa]].

* '''Poder sagrat''': La primera forma de llegitimació utilisada es va basar en la [[religió]] i la divinitat. El poderós ya no ho era a soles perque podia eixercir violència o perque tenia un víncul de temor que li assegurara eixa posició. Ara el poderós s'instituïa com un ser distint, superior i lligat als deus. El poder d'orige diví era incontestable, a no ser per un atre poder d'igual estatus o instituït per un deu diferent. A grans traces est va ser el desenroll esquemàtic fins a la [[Revolució francesa]].

* '''Poder tribal''': És un poder subordinat. Un eixemple d'este cas seria el [[Imperi *Mongol]].

* '''Poder tribal''': És un poder subordinat. Un eixemple d'este cas seria el [[Imperi *Mongol]].

En les actuals democràcies el poder polític residix en el poble que ho delega en els seus representants elegits pel vot popular per un periodo de temps llimitat.

En les actuals democràcies el poder polític residix en el poble que ho delega en els seus representants elegits pel vot popular per un periodo de temps llimitat.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [http://hrcorvalan.wordpress.com/2007/04/12/poder-social-y-poder-politico/ Luhmann, ''Poder social i poder polític'']

* [http://hrcorvalan.wordpress.com/2007/04/12/poder-social-y-poder-politico/ Luhmann, ''Poder social i poder polític'']

[[Categoria:Terminologia política]]

[[Categoria:Terminologia política]]

[[Categoria:Dret constitucional]]

[[Categoria:Dret constitucional]]

{{Traduït de|es|Poder político}}

{{Traduït de|es|Poder político}}