Diferència entre les revisions de "Monarquia Hispànica"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Philip II's realms in 1598.png|thumb|Dominis de [[Felip II]] en l'any 1598]] | [[Image:Philip II's realms in 1598.png|thumb|Dominis de [[Felip II]] en l'any [[1598]]]] | ||
'''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Catòlica''' o '''Monarquia d'Espanya''', es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de [[Consells a Espanya|Consells]]. | '''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Catòlica''' o '''Monarquia d'Espanya''', es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de [[Consells a Espanya|Consells]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El soberà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «''Reyno, Estado i Señorio''», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris. | El soberà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «''Reyno, Estado i Señorio''», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris. | ||
La Monarquia incloïa les corones de [[Corona de Castella|Castella]] (en [[Regne de Navarra|Navarra]] i els [[Imperi espanyol|territoris d'Ultramar]]) i [[Corona d'Aragó|Aragó]] (en [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]] i el [[Presidis de Toscana|Estat dels Presidis]]), [[Portugal baix la Casa d'Àustria|Portugal]] entre [[1580]] i [[1640]], els [[Estat borgonyó|territoris del Círcul de Borgonya]] excepte [[1598]]-[[1621]] ([[Franc Comtat]], [[Països Baixos]], més abanda [[Charolais]]), el [[ducat de Milà]] i el [[Finale|marquesat de Finale]]. | La Monarquia incloïa les corones de [[Corona de Castella|Castella]] (en [[Regne de Navarra|Navarra]] i els [[Imperi espanyol|territoris d'Ultramar]]) i [[Corona d'Aragó|Aragó]] (en [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]] i el [[Presidis de Toscana|Estat dels Presidis]]), [[Portugal baix la Casa d'Àustria|Portugal]] entre els anys [[1580]] i [[1640]], els [[Estat borgonyó|territoris del Círcul de Borgonya]] excepte [[1598]]-[[1621]] ([[Franc Comtat]], [[Països Baixos]], més abanda [[Charolais]]), el [[ducat de Milà]] i el [[Finale|marquesat de Finale]]. | ||
[[Categoria:Història moderna d'Espanya| ]] | [[Categoria:Història moderna d'Espanya| ]] | ||
Última revisió del 17:00 17 jul 2021
Monarquia Hispànica, històricament denominada Monarquia Catòlica o Monarquia d'Espanya, es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de Consells.
El soberà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «Reyno, Estado i Señorio», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris.
La Monarquia incloïa les corones de Castella (en Navarra i els territoris d'Ultramar) i Aragó (en Sicília, Nàpols, Sardenya i el Estat dels Presidis), Portugal entre els anys 1580 i 1640, els territoris del Círcul de Borgonya excepte 1598-1621 (Franc Comtat, Països Baixos, més abanda Charolais), el ducat de Milà i el marquesat de Finale.