Canvis

'''Nació''', en sentit estricte, té dos acepcions: la '''nació política''', en l'àmbit jurídic-polític, és un subjecte polític en el que residix la sobirania constituent d'un Estat; la '''nació cultural''', concepte socio-ideològic més subjectiu i ambigu que l'anterior, se pot definir a grans rascs, com una comunitat humana en certes característiques culturals comuns, a les que dota d'un sentit ètic-polític. El terme nació s'emplea en variats significats: Estat, país, territori o habitants d'ells, étnia, poble i atres.

'''Nació''', en sentit estricte, té dos accepcions: la '''nació política''', en l'àmbit jurídic-polític, és un subjecte polític en el que residix la sobirania constituent d'un Estat; la '''nació cultural''', concepte socio-ideològic més subjectiu i ambigu que l'anterior, se pot definir a grans traces, com una comunitat humana en certes característiques culturals comuns, a les que dota d'un sentit ètic-polític. El terme nació s'emplea en variats significats: [[Estat]], [[país]], [[territori]] o habitants d'ells, étnia, poble i atres.

== Nació en Espanya ==

== Nació en Espanya ==

=== Constitució de 1978 ===

=== Constitució de 1978 ===

Esta Constitució se fonamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indissoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a continuació:

Esta Constitució se fonamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indissoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a continuació:

"1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de [[Comunitat Valenciana]]."

"1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de [[Comunitat Valenciana]]."

En el eusquera (llengua prerromana), el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]] (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, respectivament, junt en el [[castellà]], oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de [[1978]], que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indissoluble":

En el [[eusquera]] (llengua prerromana), el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]] (llengües romances) com a llengües pròpies oficials, respectivament, junt en el [[castellà]], oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de [[1978]], que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indissoluble":

"La Constitució se fonamenta en l'indissoluble unitat de la ''Nació espanyola'', pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles."

"La Constitució se fonamenta en l'indissoluble unitat de la ''Nació espanyola'', pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles."

El concepte de "nació" i "nacionalitat", en tot i això, no se definix (i des d'un principi s'utilisen en contraposició en el significat donat en atres països, en els quals tant pertinença a una nació com nacionalitat s'utilisen com equivalents", encara que se planteja la Nació espanyola com a nació, integrada per diverses nacionalitats i regions (en este sentit, Nació també com pertany a un territori). El concepte de nacionalitat es troba de manera general en els estatuts, per eixemple d'Aragó o Andalusia:

El concepte de "nació" i "nacionalitat", i des d'un principi, s'utilisen en contraposició en el significat donat en atres països, en els quals tant pertinença a una nació com nacionalitat s'utilisen com equivalents, encara que se planteja la Nació espanyola com a nació, integrada per diverses nacionalitats i regions (en este sentit, Nació també com pertany a un territori). El concepte de nacionalitat es troba de manera general en els estatuts, per eixemple d'Aragó o Andalusia:

"Aragó, en expressió de la seua unitat i identitat històriques com a nacionalitat, en el eixercici del dret a la autonomia[...]."

"Aragó, en expressió de la seua unitat i identitat històriques com a nacionalitat, en el eixercici del dret a la autonomia[...]."

"Andalusia, com a expressió de la seua identitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat, se constituïx en Comunitat Autònoma [...]"

"Andalusia, com a expressió de la seua identitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat, se constituïx en Comunitat Autònoma [...]"

El significat de nacionalitat es troba especialment entrellaçat en la divisió política històrica del Regne d'Espanya (en excepció especialment del País Vasc) i el de nació en el de l'arrel llatina (sense [[Portugal]]), més enclaus fora de la península Ibèrica. El concepte nacionaliste se bassa o be en este i a la possible existència d'una única nació espanyola (en matiços), en la existència d'una nació espanyola que s'integra per diverses nacions fins arribar a la interpretació de la existència possible de sols un estat espanyol, plurinacional (afirmant la possible existència d'una nació espanyola de conjunt o negant-la per complet) depenent de la postura ideològica i política dels diversos partidaris i a on posen émfasis en les característiques definitòries del concepte de nació.

El significat de nacionalitat es troba especialment entrellaçat en la divisió política històrica del Regne d'Espanya (en excepció especialment del País Vasc) i el de nació en el de l'arrel llatina (sense [[Portugal]]), més enclavaments fora de la península Ibèrica. El concepte nacionaliste se bassa o be en este i a la possible existència d'una única nació espanyola (en matiços), en la existència d'una nació espanyola que s'integra per diverses nacions fins arribar a la interpretació de la existència possible de sols un estat espanyol, plurinacional (afirmant la possible existència d'una nació espanyola de conjunt o negant-la per complet) depenent de la postura ideològica i política dels diversos partidaris i a on posen émfasis en les característiques definitòries del concepte de nació.

En térmens jurídics, en la Constitució de 1978, la Nació espanyola (com a nació política, en la que residixen, en caràcter exclusiu i excloent, la sohbirania i el poder constituent) és el subjecte polític que se constituïx en Estat social i democràtic de Dret, i la Nacionalitat (equivalent a nació cultural) el subjecte polític que se constituïx en Comunitat Autònoma.

En térmens jurídics, en la Constitució de 1978, la Nació espanyola (com a nació política, en la que residixen, en caràcter exclusiu i excloent, la sohbirania i el poder constituent) és el subjecte polític que se constituïx en Estat social i democràtic de Dret, i la Nacionalitat (equivalent a nació cultural) el subjecte polític que se constituïx en Comunitat Autònoma.