Canvis

La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa mida fou també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]].

La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre els anys [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa mida fon també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]].

==Antecedents==

==Antecedents==

==Desenroll de la guerra==

==Desenroll de la guerra==

En [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.

En l'any [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.

[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova|al poder]] de la [[República de Gènova]] després de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Garcia i Sanz |nom=Arcadi | enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz|títol=Història de la Marina Catalana |editorial=Aedos |lloc=Barcelona |data=1977 |pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)|prendre Guardamar]] el [[1358]].

[[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova|al poder]] de la [[República de Gènova]] despuix de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Garcia i Sanz |nom=Arcadi | enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz|títol=Història de la Marina Catalana |editorial=Aedos |lloc=Barcelona |data=1977 |pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)|prendre Guardamar]] el [[1358]].

==Referencies ==

==Referències ==

<references />

<references />

[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]

[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]]