Diferència entre les revisions de "Palau de la Balia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Palau de la Batlia a Palau de la Balia)
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Diputacion palau.jpg|thumb|250px|Palau de la Batlia, sèu de la [[Diputació de Valéncia]]]]
+
[[File:Diputacion palau.jpg|thumb|250px|Palau de la Balia, sèu de la [[Diputació de Valéncia]]]]
  
El '''Palau de la Batlia''', o dels Jàudenes, ubicat en la plaça de Manises, en el [[La Seu (barri de Valéncia)|barri de La Seu]] de [[Valéncia]], és junt al adyacent [[Palau dels Marquesos de Scala]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon declarat Monument Històric Artístic en l'any [[1962]].
+
El '''Palau de la Balia''', o dels Jàudenes, ubicat en la plaça de Manises, en el [[La Seu (barri de Valéncia)|barri de La Seu]] de [[Valéncia]], és junt al adyacent [[Palau dels Marquesos de Scala]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon declarat Monument Històric Artístic en l'any [[1962]].
  
 
==Descripció==
 
==Descripció==
  
El Palau de la Batlia és un dels pocs edificis civils que ha sobrevixcut de l'época foral valenciana. Representa un esquema palatí a l'entorn d'un pati central, a on estudis arqueològics han constatat l'aparició de restos d'una construcció original dels sigles [[sigle XIV|XIV]] o [[sigle XV|XV]].  
+
El Palau de la Balia és un dels pocs edificis civils que ha sobrevixcut de l'época foral valenciana. Representa un esquema palatí a l'entorn d'un pati central, a on estudis arqueològics han constatat l'aparició de restos d'una construcció original dels sigles [[sigle XIV|XIV]] o [[sigle XV|XV]].  
  
 
És a principis del sigle XVI quan es remodela el pati construint els grans arcs de pedra i, provablement l'escala. En l'any [[1666]], s'incorpora l'hort i es construïx l'arc d'eixida.
 
És a principis del sigle XVI quan es remodela el pati construint els grans arcs de pedra i, provablement l'escala. En l'any [[1666]], s'incorpora l'hort i es construïx l'arc d'eixida.
Llínea 11: Llínea 11:
 
==Història==
 
==Història==
  
Cap a l'any [[1840]], l'edifici va ser adquirit per a transformar-se en seu de la Batlia i residència del procurador general del rei. A partir de [[1868]], data de supressió de l'institució de la Batlia General, l'edifici experimentarà alteracions en la seua image, i s'arribà a la demolició de la frontera del carrer de Serrans.  
+
Cap a l'any [[1840]], l'edifici va ser adquirit per a transformar-se en seu de la Balia i residència del procurador general del rei. A partir de [[1868]], data de supressió de l'institució de la Balia General, l'edifici experimentarà alteracions en la seua image, i s'arribà a la demolició de la frontera del carrer de Serrans.  
  
 
En [[1883]], és adquirit per Josep Jaumandreu i Sitges, que encarrega al mestre d'obres Vicent Alcayne la reedificació del palau. L'accés principal a l'edifici es produïx des de la plaça de Manises, espai representatiu actual molt diferent en la seua traça i dimensions al que existia en orige.  
 
En [[1883]], és adquirit per Josep Jaumandreu i Sitges, que encarrega al mestre d'obres Vicent Alcayne la reedificació del palau. L'accés principal a l'edifici es produïx des de la plaça de Manises, espai representatiu actual molt diferent en la seua traça i dimensions al que existia en orige.  

Última revisió del 12:04 13 maig 2022

Palau de la Balia, sèu de la Diputació de Valéncia

El Palau de la Balia, o dels Jàudenes, ubicat en la plaça de Manises, en el barri de La Seu de Valéncia, és junt al adyacent Palau dels Marquesos de Scala, la sèu de la Diputació de Valéncia. Fon declarat Monument Històric Artístic en l'any 1962.

Descripció[editar | editar còdic]

El Palau de la Balia és un dels pocs edificis civils que ha sobrevixcut de l'época foral valenciana. Representa un esquema palatí a l'entorn d'un pati central, a on estudis arqueològics han constatat l'aparició de restos d'una construcció original dels sigles XIV o XV.

És a principis del sigle XVI quan es remodela el pati construint els grans arcs de pedra i, provablement l'escala. En l'any 1666, s'incorpora l'hort i es construïx l'arc d'eixida.

Història[editar | editar còdic]

Cap a l'any 1840, l'edifici va ser adquirit per a transformar-se en seu de la Balia i residència del procurador general del rei. A partir de 1868, data de supressió de l'institució de la Balia General, l'edifici experimentarà alteracions en la seua image, i s'arribà a la demolició de la frontera del carrer de Serrans.

En 1883, és adquirit per Josep Jaumandreu i Sitges, que encarrega al mestre d'obres Vicent Alcayne la reedificació del palau. L'accés principal a l'edifici es produïx des de la plaça de Manises, espai representatiu actual molt diferent en la seua traça i dimensions al que existia en orige.

Posteriorment, l'immoble va ser adquirit per la família Jàudenes, comtes de Zanoni, i és en este cas l'arquitecte Lluís Ferreres, en 1904, l'encarregat de les obres de renovació en la frontera (incorporant l'escut familiar) i el jardí.

En l'any 1952, la Diputació Provincial de Valéncia, va adquirir el palau, per a us institucional.

Vore també[editar | editar còdic]