Diferència entre les revisions de "Família de protocols d'Internet"

(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 6:

La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia en el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.

En una pila de protocols, cada nivell soluciona una série de problemes relacionats en la transmissió de senyes, i proporciona un servici ben definit als nivells més alts.

Els nivells superiors ~~son~~ els més propencs al usuari i tracten en senyes més abstractes, deixant als nivells més baixos la tasca de traduir les senyes de forma que siguen físicament manipulades.

Els nivells superiors són els més propencs al usuari i tracten en senyes més abstractes, deixant als nivells més baixos la tasca de traduir les senyes de forma que siguen físicament manipulades.

El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.

El model OSI, en canvi, fon propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en l'evolució de les rets d'ordenadors.

Per lo tant, el model OSI, es el més fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP es el que realment s'utilisa.

Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero ~~son~~ més fàcils d'entendre en el model OSI.

Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero són més fàcils d'entendre en el model OSI.

El [[1 de giner]] del [[2008]] el protocol TCP/IP va complir vinticinc anys.

Llínea 19:

Hi han algunes discussions sobre com encaixa el model TCP/IP dins del model OSI. Com TCP/IP i model OSI no estan delimitats en precisió no hi han una resposta que siga la correcta.

El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols ~~son~~ el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos ~~son~~ protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser més útil com model de referencia.

El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols són el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos són protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser més útil com model de referencia.

El següent diagrama intenta mostrar la pila OSI i atres protocols relacionats en el model OSI original:

Llínea 54:

|}

Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell d'aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions ~~son~~ típicament desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions d'usuari. La diferencia més notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:

Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell d'aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions són típicament desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions d'usuari. La diferencia més notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:

Llínea 62:

| 5

| style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''

1.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[DNS]]<br /> ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)|RIP]], que por vàries raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament ~~son~~ considerats part del nivell de ret)''

1.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[DNS]]<br /> ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)|RIP]], que por vàries raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament són considerats part del nivell de ret)''

|-----

| 4

Llínea 85:

=== El nivell d'Enllaç de senyes ===

El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm ~~son~~ transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret ~~son~~ les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes ~~son~~ [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]].

El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm són transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret són les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes són [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]].

[[Point-to-Point Protocol|PPP]] és un poc més complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].

Llínea 93:

=== El nivell d'Internet ===

Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret|paquets]] a través d'una ret senzilla. Eixemples de protocols ~~son~~ [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].

Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret|paquets]] a través d'una ret senzilla. Eixemples de protocols són [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].

En l'arribada del concepte de [[Internet]], noves funcionalitats foren afegides ad este nivell, basades en l'intercanvi de senyes entre una ret orige i una ret destí. Generalment açò inclou un enrutament de paquets a través d'una ret de rets, coneguda com [[Internet]].

Llínea 123:

=== El nivell d'Aplicació ===

El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes més comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret en atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell ~~son~~ '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort en un protocol estàndart'''.

El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes més comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret en atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell són '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort en un protocol estàndart'''.

Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen en les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molts atres.

Una volta que les senyes de l'aplicació han segut codificats en un protocol estàndart del nivell d'aplicació son passats ''cap avall'' al següent nivell de la pila de protocols TCP/IP.

En el nivell de transport, les aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i ~~son~~ habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].

En el nivell de transport, les aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i són habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].

== Ventages i inconvenients ==

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 La família de protocols d'Internet se poden  descriure per analogia  en el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.
 En una pila de protocols, cada nivell soluciona una série de problemes relacionats en la transmissió de senyes, i proporciona un servici ben definit als nivells més alts.
-Els nivells superiors son els més propencs al usuari i tracten en senyes més abstractes, deixant als nivells més baixos la tasca de traduir  les senyes de forma que siguen físicament manipulades.
+Els nivells superiors són els més propencs al usuari i tracten en senyes més abstractes, deixant als nivells més baixos la tasca de traduir  les senyes de forma que siguen físicament manipulades.
 El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.
 El model OSI, en canvi, fon propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en l'evolució de les rets  d'ordenadors.
 Per lo tant, el model OSI, es el més fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP es el que realment s'utilisa.
-Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer  TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero son més fàcils d'entendre en el model OSI.
+Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer  TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero són més fàcils d'entendre en el model OSI.
 El [[1 de giner]] del [[2008]] el protocol TCP/IP va complir vinticinc anys.
@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 Hi han algunes discussions sobre com encaixa el model TCP/IP dins del model OSI. Com TCP/IP i model OSI no estan delimitats en precisió no hi han una resposta que siga la correcta.
-El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany  al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols son el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos son protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser més útil com model de referencia.
+El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany  al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols són el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos són protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser més útil com model de referencia.
 El següent diagrama intenta mostrar la pila OSI i atres protocols relacionats en el model OSI original:
@@ Llínea 54: / Llínea 54: @@
 |}
-Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell d'aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions son típicament  desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions d'usuari. La diferencia més notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:
+Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell d'aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions són típicament  desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions d'usuari. La diferencia més notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:
@@ Llínea 62: / Llínea 62: @@
 | 5
 | style="border:1px solid black;" | '''Aplicació'''
-.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[DNS]]<br /> ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)|RIP]], que por vàries raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament son considerats part del nivell de ret)''
+.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol|FTP]], [[DNS]]<br /> ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)|RIP]], que por vàries raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament són considerats part del nivell de ret)''
 |-----
 | 4
@@ Llínea 85: / Llínea 85: @@
 === El nivell d'Enllaç de senyes ===
-El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm son transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent  camps en el cap de la trama que especifiquen  quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]].
+El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm són transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent  camps en el cap de la trama que especifiquen  quina màquina o màquines de la ret són les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes són [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]].
 [[Point-to-Point Protocol|PPP]] és un poc més complex i originalment fon  dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell  d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].
@@ Llínea 93: / Llínea 93: @@
 === El nivell d'Internet ===
-Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret|paquets]] a través d'una ret senzilla. Eixemples de protocols son [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].
+Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret|paquets]] a través d'una ret senzilla. Eixemples de protocols són [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].
 En l'arribada del concepte de [[Internet]], noves funcionalitats foren afegides ad este nivell, basades en l'intercanvi de senyes entre una ret orige i una ret destí. Generalment açò inclou un enrutament de paquets a través d'una ret de rets, coneguda com [[Internet]].
@@ Llínea 123: / Llínea 123: @@
 === El nivell d'Aplicació ===
-El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes més comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret en atres programes. Els processos que  acontenyen  en este nivell son '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort en un protocol estàndart'''.
+El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes més comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret en atres programes. Els processos que  acontenyen  en este nivell són '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort en un protocol estàndart'''.
 Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen en les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molts atres.
 Una volta que les senyes de l'aplicació han segut codificats en un protocol estàndart del nivell d'aplicació son passats ''cap  avall'' al següent nivell de la pila de protocols TCP/IP.
-En el nivell de transport, les aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i son habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].
+En el nivell de transport, les aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i són habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].
 == Ventages i inconvenients ==