Diferència entre les revisions de "Proyecte discussió:Escriure en valencià"

Sense resum d'edició
Text reemplaça - ' bé' a ' be'
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
==Proposta per a un valencià digne i genuí==
==Proposta per a un valencià digne i genuí==


Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o són barbarismes clars, o s'estimen més unes atres formes per ser més autèntiques. Un eixemple podria ser el verp "preferir", verp perfectament valencià, pero que en la llengua tradicional és "estimar" ("preferixc el porc al vedell" en valencià tradicional és "m'estime més el porc que no el vedell"), aixina, en est eixemple, reviscolem un verp tradicional valencià a l'hora que nos separem del català (en català i en valencià "estimar" volen dir coses diferents: en català vol dir "amar" i en valencià, "preferir").
Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o be són barbarismes clars, o be s'estimen més unes atres formes per ser més autèntiques. Un eixemple podria ser el verp "preferir", verp perfectament valencià, pero que en la llengua tradicional és "estimar" ("preferixc el porc al vedell" en valencià tradicional és "m'estime més el porc que no el vedell"), aixina, en est eixemple, reviscolem un verp tradicional valencià a l'hora que nos separem del català (en català i en valencià "estimar" volen dir coses diferents: en català vol dir "amar" i en valencià, "preferir").


Ací deixe una llista de térmens valencians o estrangerismes i el seu equivalent més genuí:
Ací deixe una llista de térmens valencians o estrangerismes i el seu equivalent més genuí:
Llínea 19: Llínea 19:
| pregunta (castellanisme antic) || qüestió (paraula tradicional)
| pregunta (castellanisme antic) || qüestió (paraula tradicional)
|-
|-
| anar anant (castellanisme) || fer via/camí
| anar anant (castellanisme inadmissible, puix no té trellat en valencià) || fer via/camí
|-
|-
| de colp (catalanisme) || tot d'una
| de colp (catalanisme) || tot d'una
Llínea 47: Llínea 47:
| últim (castellanisme) || darrer
| últim (castellanisme) || darrer
|-
|-
| àdhuc (catalanisme)/inclús || fins i tot
| àdhuc (catalanisme)/fins i tot (forma artificial inventada pel catalanisme modern)/inclús (castellanisme antic) || fins (cal dir que, despuix de "fins", mai se posa coma)
|-
|-
| recollir (castellanisme) || arreplegar
| recollir (castellanisme) || arreplegar
Llínea 55: Llínea 55:
| quedar (castellanisme)/romandre (arcaisme i catalanisme modern) || restar
| quedar (castellanisme)/romandre (arcaisme i catalanisme modern) || restar
|-
|-
| ya que/atés que (arcaisme usat pels nostres clàssics i autors de la Renaixença, fins i tot el Pare Fullana, pero hui en total desús) || puix/puix que/com que/perque
| ya que/atés que (arcaisme usat pels nostres clàssics i autors de la Renaixença, fins el Pare Fullana, pero hui en total desús) || puix/puix que/com que/perque
|-
|-
| haver-hi || hi haure (excepte davant de participi, com en "haver vengut" o "haver escrit")
| haver-hi || hi haure (excepte davant de participi, com en "haver vengut" o "haver escrit")
Llínea 94: Llínea 94:
|-
|-
|Home senzill (castellanisme) || home pla (forma tradicional)
|Home senzill (castellanisme) || home pla (forma tradicional)
|-
|Despedir (castellanisme)/acomiadar (catalanisme) || despachar (forma tradcional valenciana)
|}
|}


Llínea 125: Llínea 127:
== L'urgència d'un model de llengua purament valencià ==
== L'urgència d'un model de llengua purament valencià ==


Com sabem tots els parlants d'esta nostra llengua valenciana, actualment està patint problemes greus ab les parles del seu entorn que podrien acabar en la despersonalisació i, en el pijor cas, l'assimilació a una llengua veïna. Són moltes les senyals que nos deixen vore que és un procés que està alvançant a passos de jagant. Com a proyecte que treballa per l'us del valencià en la ret, trobe que és crucial que se'n faça un us correcte i genuí, per a evitar que es vaja degenerant progressivament.
Com be sabem tots els parlants d'esta nostra llengua valenciana, actualment està patint problemes greus ab les parles del seu entorn que podrien acabar en la despersonalisació i, en el pijor cas, l'assimilació a una llengua veïna. Són moltes les senyals que nos deixen vore que és un procés que està alvançant a passos de jagant. Com a proyecte que treballa per l'us del valencià en la ret, trobe que és crucial que se'n faça un us correcte i genuí, per a evitar que es vaja degenerant progressivament.


Afortunadament tenim el recolzament d'entitats que regulen la nostra llengua, entre d'elles la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que conta en un diccionari normatiu que arreplega la major part de les paraules valencianes actuals. Un valencià genuí no té de deixar de banda les recomanacions de la RACV, és més, té l'obliagació moral de seguir-les per a estandarisar el nostre parlar, fins i tot en l'àmbit privat, en les conversacions de carrer, entre amics... Seria convenient seguir lo que diu la RACV lo més que es puga.
Afortunadament tenim el recolzament d'entitats que regulen la nostra llengua, entre d'elles la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que conta en un diccionari normatiu que arreplega la major part de les paraules valencianes actuals. Un valencià genuí no té de deixar de banda les recomanacions de la RACV, és més, té l'obliagació moral de seguir-les per a estandarisar el nostre parlar, fins en l'àmbit privat, en les conversacions de carrer, entre amics... Seria convenient seguir lo que diu la RACV lo més que es puga.


No cal dir que és perfectament valencià tot lo que diu la RACV i que apareix en la gramàtica i el diccionari. Pero, dins de la normativa, lo millor seria triar les formes més tradicionals, sempre que estiguen vives en algun parlar i que la RACV no les considere arcaiques. Un eixemple seria "darrer", que és una paraula purament valenciana i tradicional que encara es diu, especialment en boca dels més majors (i en variants vulgars com "rader" o "raer"), pero que està sent substituïda per "últim" per l'infulència castellana. Igualment en paraules com "després", que està substituint al clàssic "despuix" (en este cas, és una paraula arcaica revixcuda per a evitar un catalanisme modern).  
No cal dir que és perfectament valencià tot lo que diu la RACV i que apareix en la gramàtica i el diccionari. Pero, dins de la normativa, lo millor seria triar les formes més tradicionals, sempre que estiguen vives en algun parlar i que la RACV no les considere arcaiques. Un eixemple seria "darrer", que és una paraula purament valenciana i tradicional que encara es diu, especialment en boca dels més majors (i en variants vulgars com "rader" o "raer"), pero que està sent substituïda per "últim" per l'infulència castellana. Igualment en paraules com "després", que està substituint al clàssic "despuix" (en este cas, és una paraula arcaica revixcuda per a evitar un catalanisme modern).  
Tornar a la pàgina del proyecte "Escriure en valencià".