Diferència entre les revisions de "Classe Pizarro" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 18:

==Modernisacions==

Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat ~~antiaèrea~~, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.

Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaérea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.

De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. Els demés barcos de la classe varen complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 ==Modernisacions==
-Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.
+Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', varen ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaérea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, varen continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.
 De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. Els demés barcos de la classe varen complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.