Canvis

[[Archiu:General Vicente Rojo.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vicente Rojo durant la Guerra Civil]]

[[Archiu:General Vicente Rojo.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vicente Rojo durant la Guerra Civil]]

'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]), també conegut com el '''General Rojo''', fon un militar [[Valencians|valencià]] cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[II República Espanyola|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.

És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.

{{Cita|En canvi la bandera bicolor com a ensenya nacional va ser creada per les Corts espanyoles en plena efusió de lliberalisme, constitucionalisme i democràcia. Es varen prendre colors espanyols que venia usant tradicionalment la Marina de guerra que varen donar to als guions reals dels Reis Catòlics (roig) i de Carles I (groc); que eren també els colors d'una ensenya tradicional en Aragó, Catalunya i Valéncia. El poble no anhelava incorporar a la bandera el color morat de Castella. No podia anhelar-ho perque la massa del poble espanyol ignorava que el morat fora el color de Castella...}}

{{Cita|En canvi la bandera bicolor com a ensenya nacional va ser creada per les Corts espanyoles en plena efusió de lliberalisme, constitucionalisme i democràcia. Es varen prendre colors espanyols que venia usant tradicionalment la Marina de guerra que varen donar to als guions reals dels Reis Catòlics (roig) i de Carles I (groc); que eren també els colors d'una ensenya tradicional en Aragó, Catalunya i Valéncia. El poble no anhelava incorporar a la bandera el color morat de Castella. No podia anhelar-ho perque la massa del poble espanyol ignorava que el morat fora el color de Castella...}}

{{Cita|Els republicans de la I República varen voler introduir la seua bandera partidària i varen crear la bandera anomenada republicana. Esta no va aplegar a tindre estat oficial i ni tan sols es va popularisar. Va nàixer, segons Castelar (últim President de la I República), en l'Universitat de Barcelona, fonent tres colors de tres facultats. No va poder puix tindre eixa bandera un orige més arbitrari. Per això no va aplegar a ser bandera oficial, ni nacional, ni popular. Els primers republicans, més sensats que els segons, no varen impondre el canvi.}}

{{Cita|Els republicans de la I República varen voler introduir la seua bandera partidària i varen crear la bandera nomenada republicana. Esta no va aplegar a tindre estat oficial i ni tan sols es va popularisar. Va nàixer, segons Castelar (últim President de la I República), en l'Universitat de Barcelona, fonent tres colors de tres facultats. No va poder puix tindre eixa bandera un orige més arbitrari. Per això no va aplegar a ser bandera oficial, ni nacional, ni popular. Els primers republicans, més sensats que els segons, no varen impondre el canvi.}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==