Diferència entre les revisions de "Espanya en la Segona Guerra Mundial"

(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

[[Archiu:Second World War Europe.png|400px|thumb|Europa en iniciar-se la guerra en 1939.]]

[[Archiu:Second World War Europe.png|400px|thumb|Europa en iniciar-se la guerra en l'any [[1939]]]]

Oficialment i durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de [[neutralitat]] o no beligerància activa. No obstant, en abdós bandos, va haver participació de soldats espanyols en la lluita.

== Política exterior franquista entre 1939 i 1945 ==

{{AP|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}

El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[~~Alemània~~ nazi|~~Alemània~~]] o [[Itàlia fasciste|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos ~~paisos~~, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].

El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemanya nazi|Alemanya]] o [[Itàlia fasciste|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos països, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].

Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia ~~mantingut~~ neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.

Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.

No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'[[Itàlia]] el [[10 de juny]] de [[1940]], Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el [[12 de juny]] de 1940.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:Second World War Europe.png|400px|thumb|Europa en iniciar-se la guerra en 1939.]]
+[[Archiu:Second World War Europe.png|400px|thumb|Europa en iniciar-se la guerra en l'any [[1939]]]]
 Oficialment i durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de [[neutralitat]] o no beligerància activa. No obstant, en abdós bandos, va haver participació de soldats espanyols en la lluita.
 == Política exterior franquista entre 1939 i 1945 ==
 {{AP|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}
-El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemània nazi|Alemània]] o [[Itàlia fasciste|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos paisos, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].
+El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemanya nazi|Alemanya]] o [[Itàlia fasciste|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos països, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].
-Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantingut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.
+Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.
 No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'[[Itàlia]] el [[10 de juny]] de [[1940]], Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el [[12 de juny]] de 1940.