Diferència entre les revisions de "Filosofia helenística" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

El periodo helenístic comprén des de la mort de [[~~Alejandro~~ Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] pels [[República romana|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-~~Estat~~ succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.

El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Aleixandre Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] pels [[República romana|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.

== Traces ==

Per a la filosofia d'eixe periodo:

*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque ~~només~~ la polis era autosuficient i ~~només~~ en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.

*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque a soles la polis era autosuficient i a soles en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.

*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.

*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del ~~Cosmos~~. S'elabora una nova ~~Física~~ i una nova ~~Ètica~~ de caràcter naturaliste i cosmopolita.

*Les #filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és ~~només~~ el que sap sino «el que sap viure».

*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.

*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.

*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és a soles el que sap sino «el que sap viure».

*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.

* En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.

Llínea 14:

Llínea 19:

* [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA]

[[Categoria:Filosofia]]

[[Categoria:Filosofia helenística| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Alejandro Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] pels [[República romana|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-Estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.
+El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Aleixandre Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] pels [[República romana|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.
 == Traces ==
 Per a la filosofia d'eixe periodo:
-*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.
+*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque a soles la polis era autosuficient i a soles en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.
 *Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.
-*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del Cosmos. S'elabora una nova Física i una nova Ètica de caràcter naturaliste i cosmopolita.
-*Les #filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».
+*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.
-*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.
+*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és a soles el que sap sino «el que sap viure».
+*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.
 * En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.
@@ Llínea 14: / Llínea 19: @@
 * [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA]
+[[Categoria:Filosofia]]
 [[Categoria:Filosofia helenística| ]]