Diferència entre les revisions de "Filosofia helenística"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Aleixandre Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] pels [[República romana|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats- | El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Aleixandre Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] pels [[República romana|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials. | ||
== Traces == | == Traces == | ||
Per a la filosofia d'eixe periodo: | Per a la filosofia d'eixe periodo: | ||
*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque | *Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque a soles la polis era autosuficient i a soles en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat. | ||
*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment. | *Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita. | *Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita. | ||
*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és | *Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és a soles el que sap sino «el que sap viure». | ||
*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor. | *La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor. | ||
Última revisió del 07:06 2 jul 2022
El periodo helenístic comprén des de la mort de Aleixandre Magne (323 a. C.) fins a l'invasió de Macedònia pels romans (148 a. C.). Les ciutats gregues perden la seua independència i Atenes la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.
Traces
[editar | editar còdic]Per a la filosofia d'eixe periodo:
- Canvia el concepte de «home»: Aristóteles parlava d'un «animal cívic», perque a soles la polis era autosuficient i a soles en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.
- Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.
- Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova física i una nova ètica de caràcter naturaliste i cosmopolita.
- Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és a soles el que sap sino «el que sap viure».
- La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en llògica, física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.
- En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.