Diferència entre les revisions de "Bohílgues"

Sense resum d'edició
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 7: Llínea 7:
{| style="background: none;"
{| style="background: none;"
|- align=center
|- align=center
| [[Image: Molinos_del_BohADlgues-Vallanca.jpg|thumb|right|250px|Molins en el barranc del riu Bohílgues al seu pas pel terme de [[Vallanca]].]]
| [[File:Molinos del Bohílgues-Vallanca.JPG|thumb|right|250px|Molins en el barranc del riu Bohílgues al seu pas pel terme de [[Vallanca]].]]
|}
|}
----
----
Llínea 37: Llínea 37:
<noinclude>
<noinclude>


El '''riu Bohílgues''' és un afluent del riu [[Túria]]. El seu curs discorre pels termes municipals de [[Vallanca]] i [[Ademús]], lloc este últim on aboca les seues aigües al [[Túria]]. Se troba en la comarca valenciana del [[Racó d'Ademús]]. També és conegut en el nom de Vallanca.
El '''riu Bohílgues''' és un afluent del riu [[Túria]]. El seu curs discorre pels térmens municipals de [[Vallanca]] i [[Ademús]], lloc este últim on aboca les seues aigües al [[Túria]]. Se troba en la comarca valenciana del [[Racó d'Ademús]]. També és conegut en el nom de Vallanca.


== Topografia ==  
== Topografia ==  
Llínea 43: Llínea 43:


== Paisage i patrimoni ==
== Paisage i patrimoni ==
A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[segle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[sigle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>
A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Font: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>


Llínea 50: Llínea 50:


== Referències ==
== Referències ==
{{reflist}}
{{Traduït de|es|Bohílgues}}
{{Traduït de|es|Bohílgues}}


== Enllaços externs ==
{{commonscat|Río Bohílgues}}
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Afluents del Túria]]
[[Categoria:Afluents del Túria]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]