Diferència entre les revisions de "Antonio Pascual Abad" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].

{{Biografia|

| nom = Antonio Pascual Abad

| image =

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| ocupació = Litógraf i gravador.

| data_naix = [[17 de novembre]] de [[1809]]

| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[29 de juny]] de [[1882]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].

== Biografia ==

Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.

Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En l'any [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.

Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.

Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en l'any [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.

Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).

Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals dels anys [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).

Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar [[Auca|auques]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].
+{{Biografia|
+| nom = Antonio Pascual Abad
+| image =
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Litógraf i gravador.
+| data_naix = [[17 de novembre]] de [[1809]]
+| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[29 de juny]] de [[1882]]
+| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
+'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].
 == Biografia ==
-Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.
+Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En l'any [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.
-Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.
+Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en l'any [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.
-Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).
+Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals dels anys [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).
 Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar [[Auca|auques]].