Diferència entre les revisions de "Fenícia"

Sense resum d'edició
Text reemplaça - 'Argèlia' a 'Algèria'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 13: Llínea 13:
|notes =  
|notes =  
}}
}}
'''Fenícia''' (en [[idioma fenici|fenici]] 𐤊‏𐤍‏𐤏‏𐤍‏, ''*kanaʿan''; o 𐤐‏𐤕‏, ''Pūt'') és el nom d'una [[antic Orient Pròxim|antiga regió del propenc orient]], breçol de la civilisació fenici-*púnica, que s'estenia a lo llarc del [[Llevant mediterràneu]], en la costa oriental del [[mar Mediterrànea]]. El seu territori comprenia des de la desembocadura del [[riu *Orontes]] al nort, fins a la [[baïa de *Haifa]] al sur, comprenent àrees dels actuals [[Israel]], [[Síria]] i [[Líban]], una regió denominada antigament [[*Canaán]], en la denominació de la qual s'engloba molt a sovint en les fonts.
 
'''Fenícia''' (en [[idioma fenici|fenici]] 𐤊‏𐤍‏𐤏‏𐤍‏, ''kanaʿan''; o 𐤐‏𐤕‏, ''Pūt'') és el nom d'una [[antic Orient Pròxim|antiga regió del propenc orient]], breçol de la civilisació fenici-pùnica, que s'estenia a lo llarc del [[Llevant mediterràneu]], en la costa oriental del [[mar Mediterrànea]]. El seu territori comprenia des de la desembocadura del [[riu Orontes]] al nort, fins a la [[baïa de Haifa]] al sur, comprenent àrees dels actuals [[Israel]], [[Síria]] i [[Líban]], una regió denominada antigament [[Canaan]], en la denominació de la qual s'engloba molt a sovint en les fonts.


== Economia ==
== Economia ==
=== Agricultura i explotació forestal ===
=== Agricultura i explotació forestal ===
Si be la geografia de la regió era accidentada, els fenicis varen aprofitar al màxim les possibilitats del sol per a l'explotació agrícola i varen cultivar fins a en les rost`ries de les montanyes. Els seus boscs de [[Cedrus libani|cedres del Líban]] els permetien l'explotació de fusta.
Si be la geografia de la regió era accidentada, els fenicis varen aprofitar al màxim les possibilitats del sol per a l'explotació agrícola i varen cultivar fins a en les rost`ries de les montanyes. Els seus boscs de [[Cedrus libani|cedres del Líban]] els permetien l'explotació de [[fusta]].


=== Vi fenici ===
=== Vi fenici ===
{{AP|Vi fenici}}
{{AP|Vi fenici}}
Els fenicis varen ser un dels primers pobles antics en tindre un important efecte sobre la [[història del vi|historia]] del [[vi]].
Els fenicis varen ser un dels primers pobles antics en tindre un important efecte sobre l'[[història del vi|historia]] del [[vi]].
A través del contacte i el comerç varen difondre el seu coneiximent de la [[viticultura]] i la [[producció de vi]] i varen propagar vàries varietats antigues de [[Vitis vinifera|vinya]].
A través del contacte i el comerç varen difondre el seu coneiximent de la [[viticultura]] i la [[producció de vi]] i varen propagar vàries varietats antigues de [[raïm]].


Varen introduir o varen animar l'expansió de la viticultura i la producció de vi en varis paisos que seguixen elaborant varietats aptes per al mercat internacional, com el [[vi libanés|Líban]], [[vi algerí|Argèlia]], [[vi tunisenc|Tunis]], [[vi egipcíac|Egipte]], [[vi grec|Grècia]], [[vi italià|Itàlia]], [[vi espanyol|Espanya]] o [[vi portugués|Portugal]]. Encara que varen poder eixercir un efecte indirecte en l'expansió de la viticultura en [[vi francés|França]], a sovint es confonen en els grecs [[Focea|foceos]], que varen fundar la colónia de [[Massilia]] (Marsella) en el 600 a.C. i varen portar la producció de va vindre terra adins.
Varen introduir o varen animar l'expansió de la viticultura i la producció de vi en varis països que seguixen elaborant varietats aptes per al mercat internacional, com el [[Líban]], [[Algèria]], [[Tunis]], [[Egipte]], [[Grècia]], [[Itàlia]], [[Espanya]] o [[Portugal]]. Encara que varen poder eixercir un efecte indirecte en l'expansió de la viticultura en [[França]], a sovint es confonen en els grecs [[Focea|foceos]], que varen fundar la colónia de [[Massilia]] (Marsella) en el 600 a.C. i varen portar la producció de vi terra adins.


=== Indústria ===
=== Indústria ===
La [[ceràmica]] fenícia va ser molt utilisada i comercialisada; aixina com els objectes de vidre colorejat i els teixits de llana tenyida en [[púrpura de Tir]], un colorant que extreen d'un molusc (el [[Murex]], del gènero ''[[Murex]]'', i el nom del qual en [[idioma grec|grec]] —''*phoinikes'', derivat de ''*phoinos'': "roig sanc"— identificava tant a la tenyida com al poble que ho comercialisava).
La [[ceràmica]] fenícia va ser molt utilisada i comercialisada; aixina com els objectes de vidre colorejat i els teixits de llana tenyida en [[púrpura de Tir]], un colorant que extreen d'un molusc (el [[Murex]], del gènero ''[[Murex]]'', i el nom del qual en [[idioma grec|grec]] —''phoinikes'', derivat de ''phoinos'': "roig sanc"— identificava tant a la tenyida com al poble que ho comercialisava).


Els fenicis varen desenrollar una indústria d'artículs de lux molt solicitats en l'época i de gran valor comercial, com a joyes, perfums i cosmètics.
Els fenicis varen desenrollar una indústria d'artículs de lux molt solicitats en l'época i de gran valor comercial, com a joyes, perfums i cosmètics.


=== Comerç i navegació ===
=== Comerç i navegació ===
[[Archiu:Rutes comercials fenícies-es.svg|thumb|450*px|Mapa de les principals rutes comercials usades pels fenicis.]]
[[Archiu:Rutas comerciales fenicias-es.svg|thumb|450px|Mapa de les principals rutes comercials usades pels fenicis.]]
El comerç era una activitat principal. Consistia inicialment en l'intercanvi en forma de barata dels productes elaborats en Fenícia per les mercaderies disponibles en atres llocs (ben atres productes manufacturats —especialment de les civilisacions més desenrollades—, o be matèries primeres, com a minerals metàlics —coure i estany— o metals preciosos -especialment dels pobles més primitius d'Occident). Posteriorment, l'invenció de la [[moneda]] va permetre relacions comercials més sofisticades.
El comerç era una activitat principal. Consistia inicialment en l'intercanvi en forma de barata dels productes elaborats en Fenícia per les mercaderies disponibles en atres llocs (ben atres productes manufacturats —especialment de les civilisacions més desenrollades—, o be matèries primeres, com a minerals metàlics —coure i estany— o metals preciosos -especialment dels pobles més primitius d'Occident). Posteriorment, l'invenció de la [[moneda]] va permetre relacions comercials més sofisticades.


Llínea 63: Llínea 64:
* [http://www.guardamarturisme.com/historia-y-patrimonio/patrimonio-cultural/ Guardamar Turisme: Patrimonio Cultural] {{es}}
* [http://www.guardamarturisme.com/historia-y-patrimonio/patrimonio-cultural/ Guardamar Turisme: Patrimonio Cultural] {{es}}


[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Fenícia| ]]
[[Categoria:Fenícia| ]]