Diferència entre les revisions de "Napolità"
Aparència
S'està suprimint tot el contingut de la pàgina |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{llengua| | |||
|nom= Napolità | |||
|nomnatiu= Nnapulitano | |||
|pronunciació= | |||
|atresdenominacions= | |||
|estats=[[Itàlia]] | |||
|regió= [[Campània]], [[Abruços]], [[Basilicata]], [[Calàbria]], [[Laci]] ,[[Molise]] i [[Apúlia]] | |||
|parlants= 7,8 millons | |||
|parlantsnatius= | |||
|parlantsnonatius= | |||
|rank= 101º | |||
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> | |||
[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br /> | |||
[[Llengües romances|Romanç]]<br /> | |||
[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br /> | |||
[[Romanç]]<br /> | |||
'''Napolità'''<br /> | |||
|nació= No és oficial en ningun puesto | |||
|fontcolor= | |||
|regulat= No està regulat | |||
|iso1= | |||
|iso2= nap | |||
|iso3= nap | |||
|sil= | |||
|mapa=[[File:Variedades meridionales.png|250px|center]] | |||
}} | |||
El '''napolità''' (''nnapulitano'') és la llengua [[romanç]] parlada en [[Campània]] i vàries regions veïnes del sur d'[[Itàlia]] (Abruços, Basilicata, Calàbria, Laci,Molise i Apúlia). Heu parlen més de 7,8 millons de persones. | |||
Es tracta del idioma en que s'escriuen totes les cançons folclòriques napolitanes, tals com 'O surdato 'nnamurat', 'O sole mio i Funiculì Funiculà. | |||
== Orige == | |||
Al igual que totes les llengües romances, el '''napolità''' deriva del [[llatí]], pero té influència espanyola, francesa i normanda. | |||
=== Comparació === | |||
{| | |||
|----- | |||
! Napolità: | |||
! [[Valencià]]: | |||
! [[Italià]]: | |||
! [[Llatí]]: | |||
|----- | |||
| Pate nuoste ca staje ncielo || Pare nostre que estàs en el cel | |||
| Padre Nostro, che sei nei cieli || Pater noster, qui es in caelis | |||
|----- | |||
| santificammo 'o nomme tujo, || santificat siga el teu nom, | |||
| sia santificato il tuo nome. || sanctificetur nomen tuum: | |||
|----- | |||
| faje vení 'o regno tujo || vinga a mosatros el teu reine | |||
| Venga il tuo regno || Adveniat regnum tuum. | |||
|----- | |||
| sempe c' 'a vuluntà toja, || Faça's la teua voluntat | |||
| sia fatta la tua volontà, || Fiat voluntas tua | |||
|----- | |||
| accussí ncielo e nterra || aixina en la terra com en el cel | |||
| come in cielo, così in terra. || sicut in caelo et in terra | |||
|----- | |||
| Fance ave' 'o ppane tutt' 'e juorne || Dona-mos-en hui nostre pa de cada dia | |||
| dacci oggi il nostro pane quotidiano | |||
| Panem nostrum quotidianum da nobis hodie | |||
|----- | |||
| lèvece 'e rièbbete || i perdona nostres ofenses | |||
| e rimetti a noi i nostri debiti, || Et dimitte nobis debita nostra, | |||
|----- | |||
| comme nuje 'e llevamme all'ate, | |||
| com també mosatros perdonem als que mos ofenen | |||
| come noi li rimettiamo ai nostri debitori. | |||
| sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. | |||
|----- | |||
| nun nce fa spantecà, || no mos deixes caure en la tentació | |||
| E non ci indurre in tentazione, | |||
| Et ne nos inducas in temptationem; | |||
|----- | |||
| e llevace 'o mmale 'a tuorno. | |||
| i lliura-mos del mal. | |||
| ma liberaci dal male. || sed libera nos a malo. | |||
|----- | |||
| Amen. || Amen. || Amen. || Amen. | |||
|} | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Neapolitan language}} | |||
{{Llengües romàniques}} | |||
[[Categoria:Llingüística]] | |||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | |||
[[Categoria:Llengües]] | |||
[[Categoria:Itàlia]] | |||
Última revisió del 02:59 17 set 2022
| Napolità Nnapulitano | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Itàlia |
| Regió: | Campània, Abruços, Basilicata, Calàbria, Laci ,Molise i Apúlia |
| Parlants: | 7,8 millons |
| Rànquing: | 101º |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | nap |
| ISO/FDIS 639-3 | nap |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El napolità (nnapulitano) és la llengua romanç parlada en Campània i vàries regions veïnes del sur d'Itàlia (Abruços, Basilicata, Calàbria, Laci,Molise i Apúlia). Heu parlen més de 7,8 millons de persones.
Es tracta del idioma en que s'escriuen totes les cançons folclòriques napolitanes, tals com 'O surdato 'nnamurat', 'O sole mio i Funiculì Funiculà.
Orige
[editar | editar còdic]Al igual que totes les llengües romances, el napolità deriva del llatí, pero té influència espanyola, francesa i normanda.
Comparació
[editar | editar còdic]| Napolità: | Valencià: | Italià: | Llatí: |
|---|---|---|---|
| Pate nuoste ca staje ncielo | Pare nostre que estàs en el cel | Padre Nostro, che sei nei cieli | Pater noster, qui es in caelis |
| santificammo 'o nomme tujo, | santificat siga el teu nom, | sia santificato il tuo nome. | sanctificetur nomen tuum: |
| faje vení 'o regno tujo | vinga a mosatros el teu reine | Venga il tuo regno | Adveniat regnum tuum. |
| sempe c' 'a vuluntà toja, | Faça's la teua voluntat | sia fatta la tua volontà, | Fiat voluntas tua |
| accussí ncielo e nterra | aixina en la terra com en el cel | come in cielo, così in terra. | sicut in caelo et in terra |
| Fance ave' 'o ppane tutt' 'e juorne | Dona-mos-en hui nostre pa de cada dia | dacci oggi il nostro pane quotidiano | Panem nostrum quotidianum da nobis hodie |
| lèvece 'e rièbbete | i perdona nostres ofenses | e rimetti a noi i nostri debiti, | Et dimitte nobis debita nostra, |
| comme nuje 'e llevamme all'ate, | com també mosatros perdonem als que mos ofenen | come noi li rimettiamo ai nostri debitori. | sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. |
| nun nce fa spantecà, | no mos deixes caure en la tentació | E non ci indurre in tentazione, | Et ne nos inducas in temptationem; |
| e llevace 'o mmale 'a tuorno. | i lliura-mos del mal. | ma liberaci dal male. | sed libera nos a malo. |
| Amen. | Amen. | Amen. | Amen. |
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Napolità.
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |