Diferència entre les revisions de "Gastronomia de l'Alacantí"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| textcolor = white | | textcolor = white | ||
| nom = Cuina de l'Alacantí | | nom = Cuina de l'Alacantí | ||
| image = | | image = Turrón de Alicante (Casa Mira).jpg <!--quan hi haja una foto de Torró d'Alacant o Xixona, s'hi ha de posar.--> | ||
| image-width = | | image-width = | ||
| llegenda = Torró | | llegenda = Torró de Xixona | ||
| territori = | | territori = | ||
| comarques = [[Alacantí]] | | comarques = [[Alacantí]] | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
Es troba en una situació privilegiada, entre la mar [[Mediterrànea]] i les montanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina|Marina]] costera. | Es troba en una situació privilegiada, entre la mar [[Mediterrànea]] i les montanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina|Marina]] costera. | ||
L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han | L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han tengut un sostengut impacte en la cuina de l'Alacantí, a on els [[arròs|arrossos]] continuen sent el plat més típic en la taula. | ||
A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca: | A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca: | ||
== Gelat == | == Gelat == | ||
La producció de [[gelat]] és històrica en la comarca, i va acompanyada en la llegenda de que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç|neveres]] de | La producció de [[gelat]] és històrica en la comarca, i va acompanyada en la llegenda de que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç|neveres]] de gèl que es troben en les montanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vore [[Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A.]]. | ||
== Torró == | == Torró == | ||
El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d' | El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'atres productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur. | ||
No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal en Xixona fins a l'any [[1920]]. | No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal en Xixona fins a l'any [[1920]]. | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
== Atres plats típics == | == Atres plats típics == | ||
*En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta | *En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta d'abadejo]], la [[pericana]]. | ||
*En [[El Campello|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''. | *En [[El Campello|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''. | ||
*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'arròs en ceba, l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles. | *En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'[[arròs en ceba]], l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles. | ||
*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians). | *En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els [[bunyols]] d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians). | ||
Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans | Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans cantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel. | ||
== Begudes típiques == | == Begudes típiques == | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
*[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]] | *[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]] | ||
*[[Tomata]]s de [[Muchamel]] | *[[Tomata]]s de [[Muchamel]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de l'Alacantí| ]] | [[Categoria:Gastronomia de l'Alacantí| ]] | ||