Diferència entre les revisions de "B"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 30: Llínea 30:
 
* En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
 
* En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
 
* En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
 
* En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
* Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
+
* Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, [[abdomen]].
* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme ''ab''):
+
* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (excepte en l'arcaisme ''ab''):
# àrap, no àrab, pero arabisar
+
# [[àrap]], no àrab, pero arabisar.
# verp, no verb, pero verbal
+
# [[verp]], no verb, pero verbal.
# mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme
+
# [[mossàrap]], no mossàrab, pero mossarabisme.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 43: Llínea 43:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|B}}
 
{{Commonscat|B}}
 
{{Commonscat|B}}
  

Última revisió del 20:59 28 set 2022

Lletra B

La B, b en minúscula, és la segona lletra de l'alfabet valencià i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa). El seu nom és be o be alta (per a distinguir-la de la ve baixa).

Història[editar | editar còdic]

La lletra be provablement té l'orige en el pictograma del terme casa en els jeroglífics egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'alfabet protosemític i en l'hebreu era la primera lletra de la paraula bayit, que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'alfabet grec i la B de l'alfabet llatí o romà, a través de l'etrusc.

Jeroglífic egipci
(casa) pr
Proto-Semític
(casa)
Fenici
Beth
Grec
Beta
Etrusc
B
Llatí
B
Jeroglífic Proto-Semític Fenici Beta Etrusc Llatí

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa l'oclusiva bilabial sonora, representada com a [b] en l'alfabet fonètic internacional. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia [aβ]. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la ve baixa, pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu be alta[editar | editar còdic]

  • En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
  • En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
  • Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
  • Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (excepte en l'arcaisme ab):
  1. àrap, no àrab, pero arabisar.
  2. verp, no verb, pero verbal.
  3. mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme.

Referències[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons