Diferència entre les revisions de "L"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''. | [[Archiu:Latin L.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra L]] | ||
La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''. | |||
== Història == | == Història == | ||
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica. | La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica. | ||
| Llínea 23: | Llínea 24: | ||
En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana. | En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana. | ||
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref> | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> o almel-la.<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> | ||
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
| Llínea 37: | Llínea 38: | ||
* ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]]. | * ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]]. | ||
* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]] | * ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]] | ||
* | * En l'indùstria textil indica talla gran | ||
* És el nom d'un llenguage de programació | * És el nom d'un llenguage de programació | ||
| Llínea 60: | Llínea 61: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
== Enllaços externs == | |||
{{DGLV|L}} | |||
{{Commonscat|L}} | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||