Diferència entre les revisions de "T"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Latin T.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra T]] | |||
La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. | La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. | ||
Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref> | Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (variant antiga de guala). | ||
El diccionari de la RACV | El diccionari de la RACV a voltes recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>{{DGLV|Platja}}</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>{{DGLV|Metge}}</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>{{DGLV|Cotna}}</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>{{DGLV|Setmana}}</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>{{DGLV|Motlle}}</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema. | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| Llínea 24: | Llínea 25: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{reflist}} | {{reflist}} | ||
== Enllaços externs == | |||
{{DGLV|T}} | |||
{{Commonscat|T}} | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||