Canvis

{{Infobox països

{{Infobox països

|nom = ''Konungariket Sverige''<br />Regne de Suècia

|nom = ''Konungariket Sverige''<br />Regne de Suècia

|image_Senyera = [[Image:Flag_of_Suecia.png|109px]]

|image_Senyera = [[Image:Flag of Sweden.svg|109px]]

|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Sweden.svg|70px]]

|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Sweden.svg|100px]]

|image_situacio = [[Archiu:EU-Sweden.svg|209px]]

|image_situacio = [[Archiu:EU-Sweden.svg|209px]]

|capital = [[Estocolm]]

|capital = [[Estocolm]]

'''Suècia''', oficialment '''Regne de Suècia''' (en [[Idioma suec|suec]]: ''Konungariket Sverige''), és un país [[Escandinàvia|escandinau]] d'[[Europa]] del [[Nort]] que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al nort en [[Noruega]] i [[Finlàndia]], al est en [[Finlàndia]] i el golf de [[Bòtnia]], al sur en el [[mar Bàltic]] i al oest en el [[mar del Nort]] i [[Noruega]]. Té fronteres terrestres en [[Noruega]] i [[Finlàndia]], i està conectat a [[Dinamarca]] pel pont d'Oresund. La capital és [[Estocolm]].

'''Suècia''', oficialment '''Regne de Suècia''' (en [[Idioma suec|suec]]: ''Konungariket Sverige''), és un país [[Escandinàvia|escandinau]] d'[[Europa]] del [[Nort]] que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al nort en [[Noruega]] i [[Finlàndia]], al est en [[Finlàndia]] i el golf de [[Bòtnia]], al sur en el [[mar Bàltic]] i al oest en el [[mar del Nort]] i [[Noruega]]. Té fronteres terrestres en [[Noruega]] i [[Finlàndia]], i està conectat a [[Dinamarca]] pel pont d'Oresund. La capital és [[Estocolm]].

Durant molt temps va ser un important exportador de [[ferro]], [[coure]] i [[fusta]]. La millora dels transports i les comunicacions ha permés l'explotació a gran escala de bens naturals, sobretot la fusta i el mineral de ferro. En la década de 1980, la [[educació|escolarisació universal]] i la [[industrialisació]] varen permetre al país desenrollar una exitosa [[indústria]] manufacturera. Té una rica oferta de [[energia hidràulica]], pero carix de [[petròleu]] i de jaciments de carbó importants. En el sigle XX es va ubicar constantment entre els paisos en millor [[Índex de Desenroll Humà]] (IDH), actualment ocupant la catorzena posició.

Durant molt temps va ser un important exportador de [[ferro]], [[coure]] i [[fusta]]. La millora dels transports i les comunicacions ha permés l'explotació a gran escala de bens naturals, sobretot la [[fusta]] i el mineral de ferro. En la década de 1980, la [[educació|escolarisació universal]] i la [[industrialisació]] varen permetre al país desenrollar una exitosa [[indústria]] manufacturera. Té una rica oferta de [[energia hidràulica]], pero carix de [[petròleu]] i de jaciments de [[carbó]] importants. En el [[sigle XX]] es va ubicar constantment entre els països en millor [[Índex de Desenroll Humà]] (IDH), actualment ocupant la catorzena posició.

La Suècia moderna va sorgir de la [[Unió de Kalmar]] en 1397, i de l'unificació del país pel rei [[Gustavo I de Suècia|Gustavo Vasa]] en el sigle XVI. En el sigle XVII, va ampliar els seus territoris per a formar el [[Imperi suec]]. La major part dels territoris conquistats fòra de la [[península escandinava]] es varen perdre durant els següents sigles. La mitat oriental de Suècia constituïda per la mitat oriental de [[Norrland]] i [[Österland]] es va perdre front a [[Rússia]] en [[1809]]. Des de [[1814]], no ha participat en cap conflicte, mantenint una política exterior de [[pau]] i [[neutralitat]] en temps de guerra.

La Suècia moderna va sorgir de l'[[Unió de Kalmar]] en l'any [[1397]], i de l'unificació del país pel rei [[Gustavo I de Suècia|Gustavo Vasa]] en el [[sigle XVI]]. En el [[sigle XVII]], va ampliar els seus territoris per a formar el [[Imperi suec]]. La major part dels territoris conquistats fòra de la [[península escandinava]] es varen perdre durant els següents sigles. La mitat oriental de Suècia constituïda per la mitat oriental de [[Norrland]] i [[Österland]] es va perdre front a [[Rússia]] en l'any [[1809]]. Des de [[1814]], no ha participat en cap conflicte, mantenint una política exterior de [[pau]] i [[neutralitat]] en temps de guerra.

== Demografia ==

== Demografia ==

A fins de [[decembre]] de [[2010]], la seua població total va ser estimada en 9 415 570 habitants. D'acort a estimacions del seu Institut d'Estadístiques (SCB per les seues sigles en suec), prop del [[12 d'agost]] de [[2004]] la població sueca va excedir els nou millons per primera volta. En l'any 2007, aproximadament el 16,7% dels habitants (1,53 millons) tenia a lo manco un parent naixcut en l'estranger, principalment d'[[Escandinàvia]]. Açò reflectix els grans processos migratoris entre els [[paisos nòrdics]], originats primerament per la busca d'ocupació i posteriorment li varen seguir décades d'immigració de refugiats de paisos en conflictes. El país es va transformar d'una nació de [[emigració|emigrants]] en concloure la [[Primera Guerra Mundial]], en un país de [[immigració|immigrants]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. En l'any [[2006]], l'immigració a Suècia va alcançar la seua més alt nivell des de que varen començar els registres: 95 750 persones varen aplegar al país en eixe any.

A fins de [[decembre]] de [[2010]], la seua població total va ser estimada en 9.415.570 habitants. D'acort a estimacions del seu Institut d'Estadístiques (SCB per les seues sigles en suec), prop del [[12 d'agost]] de [[2004]] la població sueca va excedir els nou millons per primera volta. En l'any [[2007]], aproximadament el 16,7% dels habitants (1,53 millons) tenia a lo manco un parent naixcut en l'estranger, principalment d'[[Escandinàvia]]. Açò reflectix els grans processos migratoris entre els [[països nòrdics]], originats primerament per la busca d'ocupació i posteriorment li varen seguir décades d'immigració de refugiats de països en conflictes. El país es va transformar d'una nació de [[emigració|emigrants]] en concloure la [[Primera Guerra Mundial]], en un país de [[immigració|immigrants]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. En l'any [[2006]], l'immigració a Suècia va alcançar la seua més alt nivell des de que varen escomençar els registres: 95 750 persones varen aplegar al país en eixe any.

Els grups d'immigrants més numerosos en Suècia consistixen en gent provinent de [[Finlàndia]], seguits de persones naixcudes en [[Iraq]], l'antiga [[Yugoslàvia]], [[Somàlia]], [[Alemània]], [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Turquia]], [[Polònia]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Síria]], [[Líban]], [[Chile]] i [[Iran]]. Ademés, Suècia és la llar de la comunitat més gran d'exiliats de [[Poble assirià|assiris]] i [[Cristianisme siríac|cristians siris]].

Els grups d'immigrants més numerosos en Suècia consistixen en gent provinent de [[Finlàndia]], seguits de persones naixcudes en [[Irac]], l'antiga [[Yugoslàvia]], [[Somàlia]], [[Alemanya]], [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Turquia]], [[Polònia]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Síria]], [[Líban]], [[Chile]] i [[Iran]]. Ademés, Suècia és la llar de la comunitat més gran d'exiliats de [[Poble assirià|assiris]] i [[Cristianisme siríac|cristians siris]].

L'immigració provinent d'atres paisos nòrdics va alcançar el seu nivell més alt entre els anys de [[1968]] i [[1970]] en 40 000 persones per any. Açò va succeir per les noves lleis d'immigració promulgades en [[1967]], les quals varen fer més difícil als immigrants que no provenien d'Escandinàvia l'establir-se en el país, principalment per raons polítiques.

L'immigració provinent d'atres països nòrdics va alcançar el seu nivell més alt entre els anys de [[1968]] i [[1970]] en 40 000 persones per any. Açò va succeir per les noves lleis d'immigració promulgades en [[1967]], les quals varen fer més difícil als immigrants que no provenien d'Escandinàvia l'establir-se en el país, principalment per raons polítiques.

=== Religió ===

=== Religió ===

Abans del [[sigle XI]], predominava la religió nòrdica en la que es rendia cult als deus [[Æsir]], o [[Ásatrú]] en el seu centre en el [[Temple d'Upsala]]. En la [[cristianisació]], les lleis del país varen ser canviades, prohibint adorar a atres deïtats fins als últims anys del [[sigle XIX]]. En [[1530]] despuix de la [[Reforma Protestant]], [[Olaus Petri]], seguidor de les idees de [[Martín Luter]], va portar a terme la [[separació Iglésia-Estat|separació entre l'Iglésia i l'Estat suec]], al mateix temps que va abolir l'autoritat dels [[bisbe]]s [[Iglésia catòlica|catòlic romans]]. D'esta manera el [[luteranisme]] es va adoptar com a religió en gran part del país, procés que va aplegar al seu fi en el [[Concili d'Upsala]] en [[1593]].

Abans del [[sigle XI]], predominava la religió nòrdica en la que es rendia cult als deus [[Æsir]], o [[Ásatrú]] en el seu centre en el [[Temple d'Upsala]]. En la [[cristianisació]], les lleis del país varen ser canviades, prohibint adorar a atres deïtats fins als últims anys del [[sigle XIX]]. En [[1530]] despuix de la [[Reforma Protestant]], [[Olaus Petri]], seguidor de les idees de [[Martín Luter]], va portar a terme la [[separació Iglésia-Estat|separació entre l'Iglésia i l'Estat suec]], al mateix temps que va abolir l'autoritat dels [[bisbe]]s [[Iglésia catòlica|catòlic romans]]. D'esta manera el [[luteranisme]] es va adoptar com a religió en gran part del país, procés que va aplegar al seu fi en el [[Concili d'Upsala]] en [[1593]].

{{UE}}

{{UE}}