Diferència entre les revisions de "Idioma àrap" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 43 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 4:

|pronunciació=

|atresdenominacions= Arabí (en Egipte)

|estats= {{flagicon|Arabia ~~Saudita~~}} [[Aràbia Saudita]]

|estats= {{flagicon|Saudi Arabia}} [[Aràbia Saudita]]

{{flagicon|~~Argelia~~}} [[~~Argèlia~~]]

{{flagicon|Algeria}} [[Algèria]]

{{flagicon|~~Bahrein~~}} [[~~Bahréin~~]]

{{flagicon|Bahrain}} [[Barein]]

{{flagicon|~~Egipte~~}} [[Egipte]]

{{flagicon|Egypt}} [[Egipte]]

{{~~flagicon~~|~~Emirats Àraps Units~~}} [[Emirats Àraps Units]]

{{bandera|United Arab Emirates}} [[Emirats Àraps Units]]

{{flagicon|Iraq}} [[~~Iraq~~]]

{{flagicon|Iraq}} [[Irac]]

{{flagicon|~~Jordania~~}}[[Jordània]]

{{flagicon|Jordan}}[[Jordània]]

{{flagicon|Kuwait}} [[Kuwait]]

{{flagicon|~~Líban~~}} [[Líban]]

{{flagicon|Lebanon}} [[Líban]]

{{flagicon|~~Libia~~}} [[Líbia]]

{{flagicon|Libya}} [[Líbia]]

{{~~flagicon~~|~~Marroc~~}} [[Marroc]]

{{bandera|Morocco}} [[Marroc]]

{{~~flagicon~~|~~Mauritània~~}} [[Mauritània]]

{{bandera|Mauritania}} [[Mauritània]]

{{~~flagicon~~|~~Oma~~}} [[~~Omà~~]]

{{bandera|Oman}} [[Oman]]

{{flagicon|Qatar}} [[~~Qatar~~]]

{{flagicon|Qatar}} [[Catar]]

{{flagicon|~~Siria~~}} [[Síria]]

{{flagicon|Syria}} [[Síria]]

{{flagicon|~~Suda~~}} [[~~Sudà~~]]

{{flagicon|Sudan}} [[Sudan]]

{{flagicon|~~Territoris Palestins~~}} [[~~Territoris Palestins~~]]

{{flagicon|Palestine}} [[Estat de Palestina]]

{{flagicon|~~Tunes~~}} [[~~Túnes~~]]

{{flagicon|Tunisia}} [[Tunísia]]

{{~~flagicon~~|Yemen}} [[Yemen]]

{{bandera|Yemen}} [[Yemen]]

|regió= [[Món àrap]]

|parlants= 530 millons

Llínea 39:

|iso3= ara

|sil=

|mapa=[[Image:~~dialectesaraps~~.png|220px|center]]

|mapa=[[Image:Arabic language dispersion.png|220px|center]]

}}

L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], l'[[Idioma hebreu|hebreu]], l'[[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]].

L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], l'[[Idioma hebreu|hebreu]], l'[[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de les Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]].

La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major ~~continuitat~~ en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'[[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí).

La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'[[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí).

== Varietats de l'àrap ==

Llínea 53:

== Influències de l'àrap ==

=== Arabismes ===

L'àrap ha llegat una série de paraules a ~~altres~~ llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].

L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].

L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap al llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la ~~península~~ Ibèrica (i ~~ses~~ illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].

L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'[[edat mija]], aixina com al fet de que gran part de la [[Península Ibèrica]] (i les seues illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].

Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en [[Al-Àndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[creuada|creuades]]; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el [[portugués]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup.

Llínea 61:

Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu [[Maimònides]] o el balear [[Ramon Llull]].

És interessant recordar que a Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.

És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Món àrap]]

[[Categoria:Idiomes]]

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 |pronunciació=
 |atresdenominacions= Arabí (en Egipte)
-|estats= {{flagicon|Arabia Saudita}} [[Aràbia Saudita]]
+|estats= {{flagicon|Saudi Arabia}} [[Aràbia Saudita]]
-{{flagicon|Argelia}} [[Argèlia]]
+{{flagicon|Algeria}} [[Algèria]]
-{{flagicon|Bahrein}} [[Bahréin]]
+{{flagicon|Bahrain}} [[Barein]]
-{{flagicon|Egipte}} [[Egipte]]
+{{flagicon|Egypt}} [[Egipte]]
-{{flagicon|Emirats Àraps Units}} [[Emirats Àraps Units]]
+{{bandera|United Arab Emirates}} [[Emirats Àraps Units]]
-{{flagicon|Iraq}} [[Iraq]]
+{{flagicon|Iraq}} [[Irac]]
-{{flagicon|Jordania}}[[Jordània]]
+{{flagicon|Jordan}}[[Jordània]]
 {{flagicon|Kuwait}} [[Kuwait]]
-{{flagicon|Líban}} [[Líban]]
+{{flagicon|Lebanon}} [[Líban]]
-{{flagicon|Libia}} [[Líbia]]
+{{flagicon|Libya}} [[Líbia]]
-{{flagicon|Marroc}} [[Marroc]]
+{{bandera|Morocco}} [[Marroc]]
-{{flagicon|Mauritània}} [[Mauritània]]
+{{bandera|Mauritania}} [[Mauritània]]
-{{flagicon|Oma}} [[Omà]]
+{{bandera|Oman}} [[Oman]]
-{{flagicon|Qatar}} [[Qatar]]
+{{flagicon|Qatar}} [[Catar]]
-{{flagicon|Siria}} [[Síria]]
+{{flagicon|Syria}} [[Síria]]
-{{flagicon|Suda}} [[Sudà]]
+{{flagicon|Sudan}} [[Sudan]]
-{{flagicon|Territoris Palestins}} [[Territoris Palestins]]
+{{flagicon|Palestine}} [[Estat de Palestina]]
-{{flagicon|Tunes}} [[Túnes]]
+{{flagicon|Tunisia}} [[Tunísia]]
-{{flagicon|Yemen}} [[Yemen]]
+{{bandera|Yemen}} [[Yemen]]
 |regió= [[Món àrap]]
 |parlants= 530 millons
@@ Llínea 39: / Llínea 39: @@
 |iso3= ara
 |sil=
-|mapa=[[Image:dialectesaraps.png|220px|center]]
+|mapa=[[Image:Arabic language dispersion.png|220px|center]]
 }}
-L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], l'[[Idioma hebreu|hebreu]], l'[[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]].
+L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], l'[[Idioma hebreu|hebreu]], l'[[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de les Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]].
-La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuitat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'[[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí).
+La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'[[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí).
 == Varietats de l'àrap ==
@@ Llínea 53: / Llínea 53: @@
 == Influències de l'àrap ==
 === Arabismes ===
-L'àrap ha llegat una série de paraules a altres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].
+L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].
-L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap al llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la península Ibèrica (i ses illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].
+L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'[[edat mija]], aixina com al fet de que gran part de la [[Península Ibèrica]] (i les seues illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].
 Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en [[Al-Àndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[creuada|creuades]]; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el [[portugués]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup.
@@ Llínea 61: / Llínea 61: @@
 Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu [[Maimònides]] o el balear [[Ramon Llull]].
-És interessant recordar que a Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.
+És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Arabic language}}
 [[Categoria:Món àrap]]
 [[Categoria:Idiomes]]