83 786
edicions
Canvis
→Agrupació de les notes
==Definició i formes d'escritura==
==Definició i formes d'escritura==
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps:
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps:
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
| Prestissimo || Allegretto
| Prestissimo || Allegretto
|}
|}
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació.
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació.
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''.
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''.
==Definició==
==Definició==
El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, s'anomenen '''llínies divisòries'''.
El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, es nomenen '''llínies divisòries'''.
[[Archiu:Pentagrama.png|center]]
[[Archiu:C maj.png|center|thumb|500px|Escala de do major]]
=Claus=
=Claus=
==Definició==
==Definició==
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia:
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia:
| '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa
| '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa
|-
|-
| '''TIPO''' || En segnona llínea || En primera llínea || En segona llínea || En tercera llínea || En quarta llínea || En tercera llínea || En quarta llínea
| '''TIPO''' || En segona llínea || En primera llínea || En segona llínea || En tercera llínea || En quarta llínea || En tercera llínea || En quarta llínea
|-
|-
| '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en primera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en segunda.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en cuarta.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png|center]]
| '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png|150px|center]] || [[Archiu:Clave de do en primera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en segunda.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en cuarta.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png|center]]
|}
|}
==Les claus i els instruments==
==Les claus i els instruments==
[[Archiu:Musica claus.png|500px|thumb|Claus musicals]]
L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Alguns eixemples son:
* '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí...
* '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba.
* '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes.
* '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó...
La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús.
La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús.
=Compàs=
=Compàs=
==Agrupació de les notes==
==Agrupació de les notes==
Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura.
Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura.
Referències agrupades:
Referències agrupades:
Referències sense agrupar:
Referències sense agrupar:
Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos...
*'''Dosillo''' és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig.
Eixemple:
*'''Tresillo''' és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
Eixemple:
Eixemple:
*'''Quatrillo''' és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo.
Eixemple:
Eixemple:
*'''Cincquillo''' és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo.
Eixemple:
Eixemple:
*'''Sissillo''' és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
Eixemple:
Eixemple:
*'''Setsillo''' és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
Eixemple:
Eixemple:
*'''Huitsillo''' és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo.
Eixemple:
Eixemple:
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Musical notation}}
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Música]]