Diferència entre les revisions de "Formoso"

'''Formoso'''. ([[Ostia]], (¿?) – [[Roma]], [[4 d'abril]] de [[896]]). [[Papa]] de l'[[Iglésia catòlica]] des de l'any [[891]] fin a l'any 896.

Consagrat bisbe de [[Porto]] en l'any [[864]] pel Papa [[Nicolás I]] actuà com llegat pontifici en [[Bulgaria]] ([[866]]) ya que el príncip d'aquell país solicità al Papa que l'enviara com arquebisbe, pero Nicolás I cridà a Formoso de Bulgaria, enviant-lo a [[Constantinopla]] en motiu del cisma. Com fon legat en [[França]] ([[869]] i [[872]]) a on fon l'encarregat de convéncer a [[Carlos II el Calp]] de que acceptara la corona imperial.

En l'any [[877]], despuix d'apoyar coronar rei d'Itàlia a [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]], s'enfrontà al entonces Papa [[Juan VIII]] que apoyava a [[Carlos II el Calp]], lo que li serví de ser expulsat de la seua diòcesis i l'excomunió. Excomunió que seria alçà, en l'any [[883]], al accedir al papat [[Marino I]], sent restituït en la seua seu de Porto, dignitat que ocupava al ser elegit Papa.

És possible que '''Formoso''' haguera criticat en algun sentit l'actitut política de [[Juan VIII]]. Lo cert és que l'amistat de Formoso en atres elements llevantiscos de Roma fon causa de la seua ruina. Els partidaris de la facció [[teutènica]], entre els cuals nostre bisbe era dels més conspicus, crearen grans disturbis i foren condenats. Formoso fogí de Roma, aumentant en això les sospites que d'ell se tenien. Fon acusat inclus d'haver codiciat el soli apostòlic, i [[Juan VIII]] llançà l'excomunió contra l'adversari a la seua politica francesa i le deponguè. Contra Formoso se multiplicaren les acusacions, pero no falta historiador que vega en este procés polític molts punts oscurs i procura la defensa de Formoso.  

A la mort de Guido en [[894]], Lamberto se convertix en el nou emperador sent coronat en [[Ravena]] al temps que '''Formoso''' comença a acostar-se al rei alemà [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]] a qui convenç per a que avançe sobre [[Roma]] i allibere el regne d'[[Itàlia]] de la família Spoleto.  

El biògraf Nicolàs I lo diu com "''bisbe de gran santitat i exemplars costums''"; fins el malaïdor escritor Liuprando de Cremona elogia sa pietat i la seua ciència de les coses divines, i lo mateix fan atres cronistes.

'''Formoso''' també se preocupà de l'embelliment de la [[Basílica de San Pere]] en alguns mosaics que duraren fins la demolició que manà fer [[Paulo V]] de la part inferior d'aquell edifici. Durant el seu pontificat manà també executar en una chicoteta iglésia pròxima al temple de Claudi una pintura que representava a Crist entre els sants Pedro i Pablo, Lorenzo e Hipòlit, als peus dels cuals se veia, en un costat un príncep barbar, i en l'atre a '''Formoso'''. Aquell presonage probablement representava a Bogoris, rei de [[Bulgària]], i era un recort de la misió feta pel papa en aquelles regions. En la pintura decoberta en l'any [[1869]], hui desapareguda, ya no se podia distinguir la figura, pero sí el nom de '''Formoso'''.

Els restos de Formoso no se recuperàren fins el pontificat de [[Teodoro II]] (el cual a soles durà 20 dies, encara que la rehabilitació de Formoso s'havia iniciat en el Papa [[Romano (papa)|Romà]]) qui els restituí a la [[Basílica de San Pere]]. El Papa [[Juan IX]] convocà dos concilis, ú en [[Ravena]] i atre en [[Roma]], en els cuals se promulga que tota prova futura sobre una persona morta fóra prohibida. El Papa [[Sergio III|Sergi III]] al accedir al tró en l'any [[904]] anulà tant els concilis convocats per [[Juan IX]] i [[Teodoro II]]. En l'any [[1464]] el cardenal Pietro Barbo despuix de ser elegit Papa és disuadit de portar el nom de Formoso II per a portar el de [[Pablo II]].